Publicitatspot_img
spot_img

El julivert, un excel·lent vitamínic

És l’element més destacat de la famosa picada de la cuina catalana, efectuada al morter, on es piquen un parell d’alls, amb alguns pinyons o avellanes torrades

Publicat el 26.11.2022 6:30 · Actualitzat el 5.12.2022 14:20

Cuina de Convent

Fra Valentí Serra de Manresa

El julivert o givert (llatí Petroselinum sativum i Petroselinum crispum; cast., Perejil) és una hortalissa esguardada com a un excel·lent vitamínic. Alhora, és una planta estimulant i remineralitzant de l’organisme. En cas d’infeccions urinàries, una infusió d’arrel i fulles de julivert sol ser força efectiva. A més, el julivert és un contraverí força eficaç, especialment per temperar les picades d’alguns insectes. Així mateix, contribueix a fer molt més digeribles o mengívols aquells bolets que podrien ser lleugerament tòxics i ajuda a purificar l’alè. I en la gastronomia, el julivert forma part de les fines herbes, puix que serveix per a condimentar adientment el peix, la carn i l’arròs.

El julivert és l’element més destacat de la famosa picada de la cuina catalana, efectuada al morter, on es piquen un parell d’alls, amb alguns pinyons o avellanes torrades i, sobretot, un manat de julivert. El caputxí fra Jacint de Sarrià  l’any 1751, durant el seu sojorn al convent de Vilanova de Cubelles, escriví que “lo julivert és molt bo per las malaltias del fetge y desarreglaments de la sang”; àdhuc és també molt apte per a fer col·liris per a la vista. En temps més recents, el botànic Pere Celestí Palau i Ferrer († 1956) remarcà que les fulles del julivert “són un condiment carminatiu que afavoreix l’expulsió del vent dels intestins” i que, aplicades en cataplasma, ajuden a evacuar el pus i són curatives de les nafres.

Publicitat

En la tradició ramadera de Catalunya, ateses les virtuts estimulants del julivert, fou emprat per a promoure la procreació de les ovelles, tal com ho recollí el famós botànic Pius Font i Quer († 1964) : “En ganadería se usa el perejil para calentar las ovejas. Se coge cuando está hecho y a punto de echar el vástago florífero; se seca al aire y a la sombra, y cogiendo un manojo se corta de través a pedacitos. Entonces, ya seco, se mezcla a la alfalfa o a la zulla, y se salpica con agua un poco salada. Este pasto calienta las ovejas en todo tiempo del año, y se les echa también a los carneros para que padreen” (veg. Plantas medicinales, 344).

Els antics caputxins escriviren que “la decocción de hojas de perejil se emplea para combatir la hidropesía y las irregularidades de la circulación. Las hojas frescas machacadas producen efectos resolutivos en casos de tumores, limpian muy bien las úlceras y provocan la cicatrización” (BHC, Fondarella, ff. 44-45).

L’arrel del julivert forma part de les cinc arrels aperitives, al costat de l’api, espàrrec, fonoll i galzeran. Sobre les virtuts curatives de l’arrel del julivert, en el llunyà segle XII l’experta doctora de l’Església santa Hildegarda de Bingen († 1179) indicà que el julivert s’ha de menjar cru, ja que així gaudeix de més virtut i és molt apte per a alleujar la febre, el mal de gota i àdhuc per a expulsar les pedres del ronyó (cf. S. Hildegardis abbatissae Opera omnia, Parisiis 1882, P. L. 197, cols. 1158–1159 “De petroselino”). A l’article vinent, si Déu vol, vull tractar a propòsit de les propietats gastronòmiques d’algunes plantes nadalenques.

Fra Valentí Serra de Manresa arxiver dels caputxins

Notícies relacionades

Els usos remeiers i gastronòmics de l’ametlla a la tradició catalana

L’ametlla forma part de la tradició agrícola, remeiera i gastronòmica de Catalunya. Descobrim varietats, usos tradicionals i algunes receptes

Llegums i cuina catalana

Valorades per la seva versatilitat en temps de crisi i abstinència, els llegums es van convertir en el gran aliment de la cuina caputxina

Coliflor i bròquil avinagrats: el remei de convent que reforça el sistema immunològic

Les conserves tradicionals amb vinagre de poma que els frares elaboraven per conservar aliments i cuidar la salut

Les cols: característiques, curiositats i usos

Des de l’edat de pedra, i molt abans del conreu hortícola de la col, els antics pobladors de la península Ibèrica ja potenciaven el gust dels primitius brous tribals amb fulles de col; des de molt antic, l’home s’ha fixat en aquesta planta, força comú, tan vistosa, de fulles amples i verdoses, d’un gust tan peculiar
spot_img

Sant Gervasi acull la setena edició del festival de cinema francòfon Ohlalà!

El certamen projecta 12 llargmetratges i una minisèrie a l'Institut Français de Barcelona entre el 19 i el 28 de novembre, amb una nova secció dedicada a la natura i el medi ambient

La Fira Solidària de Nadal de la BCN PID Foundation torna a Sarrià per impulsar la recerca mèdica

L'Antiga Fusteria de Sarrià acollirà del 23 al 29 de novembre una setmana de venda de productes i un sorteig solidari per finançar la investigació de les immunodeficiències primàries

Kafka al Farró: Un llibre de Kafka trobat a Sarrià revela una connexió inesperada amb Antoni Tàpies

Alejandro García Schnetzer relata com un exemplar dels diaris de l'escriptor txec trobat a la prestatgeria de la Pastisseria La Perla el va conduir fins a una retrospectiva del pintor a Amsterdam l'any 1980

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí