La ferida dels botellots, per Joel Carrasco

Vi de gel

Els botellots no són una novetat, són una esquerda que ja existia, que finalment ha cedit a la pressió i ha deixat brollar tota la porqueria que acumulava. Són aquell mal de queixal que vas ignorant, que finalment toca el nervi i ja no et deixa dormir més. Les consultes al dentista han de ser regulars, però també mantenir uns bons hàbits i una higiene correcta. I amb els botellots el mateix. Enviar a la policia a aturar un botellot és una mala idea, tractar de tapar un volcà amb les mans, també.

Amb un oci nocturn que cada cop s’ha encarit més -arribant als 20 euros per una entrada i 10 per un cubata-, és un acudit creure que obrir les discoteques solucionarà el problema. Els joves han vist que comprant una ampolla entre tres allarga les seves setmanades, que abans s’esfumaven en un cap de setmana de discoteca.

El problema de tot plegat no són els joves, ni els joves alcoholitzats. El problema és un oci descontrolat, on tothom hi és benvingut i el mal sempre es cola sense trucar a la porta. La malícia sempre troba el camí i a les festes de Sarrià el va trobar. Quinze detinguts, múltiples agressions, robatoris i xocs contra la policia. Ja sabíem que el poder pot encimbellar els mediocres, però ningú podia imaginar uns dirigents polítics tan despullats davant de la seva incompetència. L’Ajuntament de Barcelona no hi va ser a Sarrià, un cop més, perquè encara que el responsable de la seguretat de Barcelona sigui l’encarregat de la regidoria de Sarrià-Sant Gervasi, Albert Batlle, la seva por a una nova rebuda hostil és major.

Els botellots estan enquistant un afer que té més a veure amb una manca de confiança en el sistema que amb un problema de delinqüència. Pèrdua de por i de confiança a la policia, falta d’entusiasme per les solucions proposades pels polítics i una sensació de desconnexió total amb generacions més adultes. Però com arreu on es crea una necessitat, una preocupació, un buit a omplir, hi apareix la roïnesa. Els populismes ho solen fer, els delinqüents també, encara que són cosins germans. Hem vist com la mala fe i el vandalisme han trencat aquests dies els carrers de Barcelona. També hem presenciat la inacció del populisme quan s’ha d’arremangar les mànigues. A Colau no se l’ha vist per les festes de Sarrià, però tampoc se l’espera.

Abans Barcelona feia olor de què arribaves tard, ara fa ferum a brutícia. El que cou cicatritza i el que ha presenciat la nostra capital no és més que una ferida supurant. Els botellots no són cap invent nou, però han servit per fer eixir a la llum tota la porqueria, la incompetència, la falta de solucions, que ja feia crosta.