Publicitat

La música, peça clau a l’escola Decroly

Qui no ha deixat lliscar els dits per sobre d'un instrument musical alguna vegada?

spot_img

Publicat el 17.7.2022 6:30

Educació

Escola Decroly

Ballem o ens movem per divertir-nos o per fer esport; anem a concerts; escoltem música amb auriculars mentre anem a peu o en transport; a les pel·lícules o sèries que ens agraden, la música realça moments concrets segons l’interès del director; tenim les llistes de cançons que ens relaxen o ens activen; podem cantar a la dutxa o dalt d’un escenari, al sofà o al bosc; ens arriben melodies des de diferents llocs, a cada moment fins i tot a vegades també somniem músiques…

Publicitat

La música és un regal meravellós que ens acompanya tota la vida, i sempre, sempre, en podrem gaudir. I la música, i el fet musical, es pot donar en llocs i situacions ben diverses. Però difícilment trobem espais sense l’omnipresent tonada. És cantant, ballant, escoltant o tocant quan de manera més autèntica la música vibra dins nostre. Aquest és l’objectiu: vibrar nosaltres i fer vibrar els que ens envolten. Es tracta de fer-ho nosaltres mateixos. D’experimentar-ho amb el propi cos. Amb els sentits.

Publicitat

Qui no ha deixat lliscar els dits per sobre d’un instrument musical alguna vegada? Qui no ha intentat extreure’n encara que sigui un bri de so?

A l’Escola Decroly entenem la música des de dins, com a pràctica instrumental o cantant cançons. Per això, des de bon començament els alumnes tenen sempre a l’abast instruments musicals reals que sonen i es poden fer sonar. Cantem cançons cada dia. A partir dels vuit anys, compartim l’aventura de tocar melodies amb la flauta dolça. També entenem que és un llenguatge, universal si ho voleu, i que té tot un procés d’aprenentatge per poder fer-lo néixer amb les nostres mans i amb el nostre cos.

I com a fet artístic, la música que fem a l’escola també cerca la bellesa. No s’hi val a cantar de qualsevol manera: la cançó ha de resultar bonica per a nosaltres mateixos, però també per als que ens escoltin. D’aquí ve l’autoexigència en aquest aprenentatge. És cercant i experimentant aquesta bellesa en tot el que fem que ens podrem sentir persones més l’entitat esportiva, hi va assistir el fundaautèntiques i completes.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Neix la Copa Sarrià, un torneig per fer barri a través del futbol

Organitzada per exalumnes del Sant Ignasi, comptarà amb la participació de vuit equips masculins de Sarrià-Sant Gervasi i espera ser un espai de trobada per a tot el veïnat

El Jardí 119, juliol de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El_Jardi_119_Juliol25_ok.pdf

El Jardí 118, juny de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El-Jardi_118_Juny25_ok.pdf

El Jardí 116, abril de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El_Jardi_116_Abril25.pdf
spot_img

Fotogaleria | La Festa Major de Sarrià, en imatges

Del 3 al 12 d'octubre, la vila viu moments de cultura popular, música, dinars de germanor i per primera vegada, una trobada de vehicles clàssics

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"

Clàudia Sucarrat, veterinària: “No vaig aprendre a llegir fins que em van comprar una enciclopèdia d’animals”

Amb 32 anys, l'exalumna d'Orlandai ja en fa cinc que va obrir La Veterinària de Sarrià: en aquesta entrevista repassa el recorregut fet fins ara i els reptes de futur

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí