La mirada política
Roger Rosich
Després d’una segona ronda de sessions d’investidura frustrades, el govern de l’estat espanyol segueix als llimbs. Ara sembla que cal esperar què passarà a les eleccions a Euskadi i Galícia el proper dia 25.
A Euskadi les preguntes no giren al voltant de populars i socialistes, sinó de la força que mantindrà el PNB, el potencial de Podemos i del resultat d’una Bildu marcada per la candidatura d’Otegi, protagonista de la precampanya. Uns resultats, això sí, que poden portar al PNB a moure la seva posició en els vots per formar una majoria al Congrés espanyol a conveniència de la situació.
A Galícia, el PP de Rajoy i molt remarcadament dient-ho així, “el PP de Rajoy”, pot ratificar-se, obtenint de nou la presidència de la Xunta, però caldrà veure fins a quin punt té prou potència encara Núñez Feijóo. Si guanya però per darrere seu les Marees pugen i sumant amb els socialistes no li permeten repetir, la patacada popular serà sonora i aleshores sí, l’impertèrrit Rajoy potser començarà a rebre severes crítiques internes. No menors que les que pot rebre Pedro Sánchez, però, perquè si les Marees surfegen sobre el PSOE en vots, les rèpliques dels socialistes gallecs també poden ser dures, potser sols minvades si hi formen govern. Els futurs polítics dels dos gallecs de més pes del PP (després del seu difunt fundador, Manuel Fraga) en joc: el caduc Rajoy rebrà una moció de confiança o censura (la reblarà, perquè perdre una investidura ja hauria de computar), i Alberto Núñez Feijóo s’hi juga el seu futur polític; i és que si aconsegueix una clara victòria no seran pocs al PP que vegin com Sant Jaume el senyala amb el seu bastó des del cambril de la catedral de Santiago.
En tot cas, cada cop sembla menys estranya una eventual i ridícula tercera convocatòria electoral. En aquest punt, això sí, tots els partits es posarien d’acord per evitar que la jornada electoral caigués en Nadal, per esquivar l’enèsima mala-polítca del PP. Mala-política entesa encara a la vella manera, de no haver entès res de com la societat veu la política avui. Com també anunciar a l’exministre José Manuel Soria com a candidat a un càrrec del Banc Mundial just a l’hora en que s’acaba la fallida investidura de Rajoy. Però com que veuen que tot i prenent el pèl a la gent segueixen millorant de resultats, doncs endavant que fa baixada…
Veurem què passa. Per ara ja s’ha superat en dies de manca de govern a l’Iraq de post-guerra. I Mariano Rajoy no sembla tenir intenció de moure’s ni un centímetre d’allí on és, tot i que la via Mas, la via pas-al-costat, acompanyada d’un intens programa de reformes, seria la línia més factible per tal de sortir de l’actual atzucac polític.
Roger Rosich és analisis polític, 1400caracters.worpress.com
