Publicitat

L’alfàbrega: propietats i usos

És una planta remeiera molt digestiva i, alhora, és activadora de les vies respiratòries

spot_img

Publicat el 8.7.2025 6:00

Cuina de Convent

Fra Valentí Serra de Manresa

L’alfàbrega (llat., Ocimum basilicum; cast., albahaca) és una planta remeiera molt digestiva i, alhora, és activadora de les vies respiratòries. A més, treu l’ardor de l’orina, tempera el mal d’orella, és hipotensora i àdhuc hipoglucèmica. L’alfàbrega blanca és un excel·lent tranquil·litzant que també s’usa en casos de vòmits i mareig. La seva olor és repel·lent per als insectes i allunya els mosquits. En gastronomia se sol emprar per a perfumar la pasta i algunes salses; per exemple, l’alfàbrega és l’ingredient principal de la coneguda i popular salsa italiana anomenada pesto. 

Publicitat

Els frares caputxins i les monges caputxines solien embellir l’auster espai interior de les seves esglésies conventuals amb testos d’alfàbrega i amb mirambells. En un text manuscrit inèdit recentment descobert hi trobem enumerats els avantatges que oferia als hortolans i als jardiners conventuals el fet de conrear les flors i les plantes dins de testos, especialment les alfàbregues, emprades, tradicionalment, per la festa de la Mare de Déu dels Àngels, dita també de la Porciúncula, el dia 2 d’agost; són unes “Reglas particulars de las Alfábregas, [i esmenta] que, antes de sembrar-se, s’ han de posar en remull ab vinagre flach, y aparellat lo test ab fems molt podrits y prims, que se’n falte dos o tres dits que no sia ple lo test. Después sembrar-hi la llavor, y posar-hi un dit de fems sobre, y si pot ser de bestiar de mulat, y sechs naix millor. Quan las alfábregas dels testos són grossas, si plou, las posaran sota cubert, perqué lo pes de la aigua las escampa y perd”(veg., Traducció del tractat de flors, f. 40). 

Publicitat

Els hortolans caputxins, uns dies abans de sembrar les llavors o sements d’alfàbrega, acostumaven a posar-les en remull per tal d’accelerar-ne la germinació, i també les regaven amb fems de corral estovats amb aigua (preferentment de pluja, que es creia més rica en nitrats) i així n’obtenien mates més resistents i ufanoses. A l’article vinent us parlaré, si Déu vol, de la figuera.

Fra Valentí Serra de Manresa és arxiver dels caputxins

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

La canyella: propietats, usos i curiositats

En el camp de la medicina popular la canyella s’ha utilitzat contra els refredats i processos febrils, per alleujar els trastorns digestius i per deturar la diarrea

Una guia per temps de bolets

Josep Maria Vidal i Fina Comas publiquen un llibre sobre 25 bolets, la seva descripció, qualitats i com cuinar-los

Els gínjols: curiositats i usos medicinals

D'on ve l'expressió "més content que un gínjol?"

Quatre segles de vida caputxina

Fra Valentí Serra ofereix una obra que explica la història de l'orde caputxí a través de les seves experiències i vicissituds, apropant-nos a una realitat religiosa que vetlla i influeix a la nostra societat
spot_img

Vila Felisa: història i curiositats d’una torre unifamiliar de la Bonanova

Aquesta vila va ser construïda per l'arquitecte Jaume Gustà i Bondia l'any 1897 a instàncies de Felisa Vázquez, vídua de Flaquer. A la façana abunden diversos detalls neoclàssics que doten l'edifici d'un estil eclèctic

La nena de les trenes, el relat de Maria Àngels Viladot

El Relat Maria Àngels Viladot Som estudiants del màster de memòria històrica. Ens guia el professor Arnau. Té el cap angulós i el cos rabassut, compacte com una roca. Quan ens parla, es...

El carrer del Cardenal Vives i Tutó: història i curiositats

Els anys 1976 i 1977, en l’esplanada que quedava entre el convent dels Caputxins i la Vil·la Cecília, es va muntar un envelat per fer-hi una Festa Major popular, en contraposició a la Festa Major oficial que organitzava, al llarg del franquisme, la Comisión de Festejos del Distrito III

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí