Cultura
Marta Trius (@MarTri6)
Tot i que el confinament s’ha viscut en tots i cadascun dels negocis i llars dels nostres barris de maneres molt diferents, hi ha un denominador comú, que és la falta de llibertat a la qual hem estat sotmesos. Per a tots aquells que plasmen la seva creativitat amb la pintura, els moments de tancament han passat per diferents etapes que van des del bloqueig provocat per l’angoixa a la cerca de nous camins per a deixar lliure a l’artista que porten dins.
Els integrants de l’Associació de Pintors Canet 22, que agrupa vuit pintors de tècniques diverses que des de fa anys es reuneixen setmanalment en el seu taller del carrer Pare Miquel 10 (darrere del mercat de Sarrià), ens expliquen que han tingut alts i baixos. Tot i això, s’han mantingut en contacte gràcies al mòbil, sobretot quan una d’elles va ser ingressada i es va sentir totalment abrigallada pels seus companys, que no deixaven d’animar-la i ensenyar-li les seves creacions a través de la pantalla. Entre tots es mostraven les proves que anaven fent aprofitant els recursos de què disposaven, ja sigui utilitzant tècniques que mai havien usat com l’aquarel·la o recorrent a l’ordinador estrenant-se en l’art digital.
L’associació va néixer arran de la necessitat de tenir un espai en el qual poder pintar i compartir amb altres pintors. Cadascú té la seva pròpia especialitat, ja sigui retrats, art conceptual o abstracte, paisatges, natures mortes o a base de textures, i estan encantats de posar a l’abast de tothom el seu savoir faire. Ja sigui com a afició o com a professió, se senten molt feliços quan tenen algun encàrrec o venen alguna de les seves obres perquè, tal com diu una dels seus integrants, “és una gran satisfacció saber que algú gaudirà d’una part tan important de tu a algun raconet de casa seva”.
Si bé la crisi de la covid-19 ha estat com una maçada (paraules textuals) per a l’Associació, tots estan exultants de tornar a reunir-se i compartir moments “amb precaucions i tota la higiene personal i del local que sigui necessària”, recalquen. Veuen amb esperança el futur i esperen amb ànsies que es reprengui, quan es pugui (previsiblement a l’octubre), la Jornada de Portes Obertes que s’organitza anualment el mes de maig i que es va haver d’anul·lar a conseqüència de la pandèmia. Estan segurs que tornaran a omplir el barri amb els colors que, ni tan sols tancats, han deixat de combinar.
Per a ells és important continuar treballant i tirar endavant els seus projectes: “ja sigui fent alguna exposició col·lectiva o buscant noves maneres de donar-nos a conèixer”, especifiquen; el que és clar és que el confinament els ha donat forces i ara més que mai volen reforçar els seus valors individuals i col·lectius, i atreure tots aquells que estiguin interessats a vibrar amb la pintura i la bellesa artística. Perquè, si hi ha una cosa de la qual estan convençuts, és que l’art els va unir per a crear l’Associació igual que l’art els ha mantingut units durant el confinament.
