Publicitat

L’escudella catalana de les “quatre carns”

Quatre carns dites popularment dels "quatre ordes mendicants", o també, dels "quatre evangelistes": el moltó, gall, bou i porc

Publicat el 26.12.2021 5:30

Cuina de Convent

Fra Valentí Serra

En arribar la tardor i l’hivern és molt escaient d’aprofitar a taula aquella escudella cuinada per als dies de festa i reescalfada de bell nou. Aquest plat, de gust fort i tast intens, no té una comparació eficient car assoleix un sabor molt particular atorgat per aquell brou tan espès i llardós sedimentat en la caldera -o marmita- on hi han fermentat la cocció de l’api, les cols, cigrons, porros, xirivies i els naps junt amb les quatre carns dites popularment dels “quatre ordes mendicants”, o també, dels “quatre evangelistes”: el moltó, gall, bou i porc.

Publicitat

L’escudella de les quatre carns comporta la lenta cocció de la despulla de l’aviram, el brot de pit de xai, l’espinada i el peu de vedella, i la careta, les botifarres —negres i blanques— i, sobretot, la cansalada porcina. Aquesta escudella, una volta reposada i refredada a la serena, i novament reescalfada l’endemà amb el complement, encara, dels fideus i l’arròs, esdevé un plat altament gustós i enormement vitalitzador de l’organisme però, tanmateix, molt nociu per als que pateixen d’un excés de pes o colesterol.

Publicitat

A la ruralia de Catalunya, en temps d’hivern, hi havia el costum de menjar botifarra esparracada acompanyada d’una bona barreja de bolets confitats o, també, amb bolets de soca o bé amb fredolics acabats de collir, ja que aquests són dels darrers fongs de temporada que podem trobar al bosc. La manera de preparar aquest plat rural és molt senzill i el solien guisar els caçadors i els pagesos a redós de les barraques de les vinyes o dels olivars, per tal de gaudir d’una menja calenta quan caçaven els seglars, esporgaven els ceps o bé collien les olives. Per a reeixir en la seva cocció es necessita un bon caliu de brasa on s’hi posa la paella amb oli d’oliva i els bolets; quan els bolets estan ben fregits hom hi tira les botifarres obertes amb un tall pel mig —esparracades— i s’ha de procedir a espolsar la menja amb sal i pebre, amb l’afegit d’all i julivert i, després de donar un parell o tres de tombs a la paella. El plat ja resta a punt per a ser menjat. Aquest esmorzar s’ha d’acompanyar amb uns traguets de vi felló, és a dir, d’un vi una mica fort que ajudi a pair, o bé d’un gotet de ratafia, i encara millor de l’Ermità! A l’article vinent us vull parlar, si a Déu plau, sobre les saboroses amanides de ruca.

Fra Valentí Serra de Manresa és arxiver dels Caputxins de Sarrià

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Recepta: Escudella i carn d’olla

Un plat tradicional de Nadal

El caqui: característiques i curiositats

Originari d'Àsia, aporta magnesi i potassi a l'organisme, i també nombroses vitamines que contribueixen al creixement dels ossos

Un viatge inèdit pel món de les begudes pairals

Fra Valentí Serra presenta "Begudes pairals i conventuals", un recull de les begudes de la tradició mediterrània

La canyella: propietats, usos i curiositats

En el camp de la medicina popular la canyella s’ha utilitzat contra els refredats i processos febrils, per alleujar els trastorns digestius i per deturar la diarrea
spot_img

El carrer de Laforja: història i curiositats

L’origen del carrer és el 1776, quan Jaume Rosés i Lleonart, pagès de Sarrià amb deutes per saldar, va vendre part de la finca del compte de Bell-lloc a Pere Delaforge i Grau, botiguer de teixits i ciutadà de Barcelona

La vegetació del voltant de la parròquia Sant Vicenç de Sarrià

L’església de Sant Vicenç de Sarrià constitueix el centre neuràlgic del barri de Sarrià. Al seu voltant se situen tres places amb nom propi que contenen sengles enjardinaments: la placeta del Roser; la plaça del Consell de la Vila, on se situa la Seu del Districte; i la plaça de Sarrià, flanquejada a ponent per la façana principal de la parròquia i a llevant per la recentment inaugurada Biblioteca J. V. Foix.

El sarrianenc Oriol Pla, primer català guanyador d’un Emmy

La sèrie, disponible a Disney+, ofereix una versió ficcionada de Giner, encarnat per Pla, que al llarg de sis episodis acompanya l’espectador en un recorregut dolorós però terapèutic

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí