La mirada política
Roger Rosich
Durant una setmana a Barcelona es va parlar de l’Agència Europea del Medicament. Se’n va parlar a tot Catalunya. Es va parlar com una ciutat com Barcelona havia perdut la seu d’aquesta institució europea, que marxa de Londres pels efectes del “Brexit”, i que finalment anirà a Amsterdam.
Barcelona era segurament la ciutat idònia. I segurament els motius perquè no acabés guanyant van ser molts. Com també és molt el centralisme del cor de la Unió Europea, poc partidari d’una simbòlica aposta de dispersió de caire “federalitzant” de les seves institucions.
Per tirar endavant la candidatura de Barcelona es va aconseguir l’entesa difícil entre ministeri (PP), conselleria (Junts pel Sí) i ajuntament (Comuns). Alguns diuen que des del ministeri no es va fer prou, però ara això ja compta poc…
Més enllà d’això, cal pensar altres grans projectes d’interès de país. Aconseguir que un Amazon s’instal·li plenament a Catalunya, o una institució europea d’aquest nivell. I per això sí cal coordinar totes les veus polítiques. El futur encara haurà de passar per aquí. Són grans propòsits comuns, objectius a establir i els quals cal no deixar perdre.
Alguns països d’Europa, en la seva activitat parlamentària troben un temps cada diversos anys per aturar-se i analitzar, debatre i establir polítiques de llarg termini, establint un mínim comú denominador que impliqui a tots els partits i els permeti avançar. Són aquells grans temes que podem considerar d’interès general. Això és el que també ens cal en els grans temes de país: sanitat, pensions, ensenyament, habitatge, seguretat…
Catalunya s’ha de moure. Es mourà. Però també caldrà que quelcom es mogui a Madrid. No es pot parlar de tu a tu amb els responsables de tanta ignomínia…
Inclús amb les ocurrències de la judicialització de la nostra política, el Tribunal Constitucional ha tombat lleis aprovades amb el suport de Catalunya Sí que es pot i Ciutadans a la vegada. No tot el que la dèria del Constitucional tira a terra és cosa de la mera meitat independentista. Exemple és la llei de lluita contra el Canvi Climàtic. Hem de seguir caminant. Hem de curar ferides. Però la política, i la política treballada, des del debat i des de l’acord ha de ser possible en els grans temes de país.
Roger Rosich és analista polític, 1400caracters.worpress.com
