Salut i nutrició
Marta Castells
L’ordi, és una planta herbàcia anual de la família de les poàcies que es caracteritza per espigues amb llargues arestes.
Prové de l’Etiòpia i el sud-est d’Àsia on es cultiva des de fa més de 10.000 anys, però s’han trobat restes d’ordi per a consum humà en poblacions neolítiques de la vall del Rif (Israel) de fa 21.000 anys! L’ordi fou un dels primers conreus domesticats pel Pròxim Orient, al mateix temps que l’espelta petita.
Els primers pans que va consumir l’home era a base d’ordi (fa 12.000 anys) i en la Roma Imperial els gladiadors eren anomenats hordearii terme que significa “els que mengen ordi” degut a la força que els donava.
A les escoles filosòfiques, era l’aliment recomanat per Plató, Hipòcrates i Pitàgores als alumnes per ser ideal per promoure la capacitat de pensar, concentrar-se i atendre els ensenyaments.
Hi ha dos espècies principals d’ordi conreades:
a) Hordeum distichon L. Que s’utilitza per l’elaboració de la cervesa
b) Hordeum hexastichon L. Que es fa servir com a ferratge per a l’alimentació animal.
Ambdues espècies es poden agrupar sota el nom de Hordeum vulgare L. En el qual també s’agrupa l’ordi silvestre (Hordeum spontaneum L.)
El gra d’ordi s’ha fet servir per a l’alimentació humana i animal però també per elaborar begudes alcohòliques. Actualment es fa servir per preparar maltes per a la cervesa o el whisky.
L’ordi, com a cereal integral, és un hidrat de carboni complex, per tant, proporciona energia l’organisme de forma regular. És antiespasmòdic, antifebril, regula el tracte intestinal i combat les diarrees (torrat i en forma de te). També és indicat si hi ha irritacions digestives o hi ha un dèficit de secreció dels sucs digestius. A més, si és integral, combat el restrenyiment gràcies a la quantitat de fibra que conté.
Alleuja inflamacions osteoarticulars, contractures musculars, malalties del cor i prevé l’envelliment.
El gra d’ordi s’ha fet servir
per a l’alimentació humana i animal
però també per elaborar
begudes alcohòliques
Es ideal per a persones que pateixen retenció de líquids ja que l’ordi refresca i és diürètic (fa orinar). També, si patiu de colesterol, l’ordi és un cereal important ja que ajuda a la reducció d’aquest en sang.
És una font excel·lent en seleni i un bon proveïdor de fòsfor, coure, calci i magnesi. També és especialment ric en vitamines del grup B, especialment la niacina, que protegeix davant de possibles accidents cardiovasculars.
En medicina xinesa és considerat el cereal ideal per consumir a la primavera i a l’estiu ja que és refrescant. Enforteix el pàncrees, la melsa, els intestins i regula l’estómac. També resulta beneficiós per a la vesícula biliar, el fetge i el sistema nerviós. És depuratiu (elimina residus de la proteïna animal) i per aquesta raó millora l’estat de la pell.
En el mercat la trobareu en tres versions: la integral, la perlada i la refinada. No cal dir que és millor consumir-lo integral. Només està contraindicat en al·lèrgies reconegudes o hipersensibilitat a la farina o a la cervesa.
A la cuina
Com que és el cereal més acidificant que hi ha, podeu fer-lo més alcalí torrant-lo abans de bullir-lo però cal tenir en compte que si el torreu perd les seves propietats laxants.
El gra sencer s’ha de posar en remull 12 hores, renteu-lo i coeu-lo amb tres parts d’aigua bullent. Després d’incorporar l’ordi, espereu que l’aigua torni a bullir, escumeu-ho, tapeu-ho, abaixeu el foc al mínim i cuineu-lo 1 hora i mitja. Si l’ordi és perlat es cou en 1 hora. Afegiu-hi un polsim de sal 15 minuts abans d’apagar el foc.
L’orxata d’ordi, que no és altra cosa que l’aigua que queda de la cocció de l’ordi, és útil per hidratar a persones amb vòmits i diarrees
