Publicitat

“Necessitem estones de silenci”

En una vida cada vegada més accelerada, amb més estímuls externs i per tant més moviment intern, el silenci és la millor medicina

spot_img

Publicat el 22.10.2020 6:30

Opinió

Glòria Vilalta

Necessito estones de silenci, silenci exterior i silenci interior.

Publicitat

Recordo aquells dies de confinament global, en el que la ciutat semblava buida. Era una sensació molt estranya. Feia una certa basarda o pena, no estem acostumats a veure tan poc moviment i a sentir el silenci en una ciutat com Barcelona. Així i tot, a mesura que passaven els dies, sortir per la finestra i no sentir soroll de trànsit, era molt agradable. Al final, quan parlava amb altres barcelonins, tots estàvem d’acord que aquell silenci havia estat un regal, i que no volíem tornar al brogit a què estàvem acostumats.

Publicitat

Una experiència semblant la tinc cada any, al setembre. Tinc la sort de poder traslladar-me a l’estiu a una casa de la família, al camp. Quan tornem a Barcelona, els sentiments són contraposats. Per una banda, les ganes de tornar a casa. Per l’altra, les poques ganes de tornar al soroll. Sempre necessito un temps d’adaptació. Al començament em costa molt però en 2-3 setmanes, ja m’hi he acostumat.

De fet aquest és el problema (o la sort): ens “acostumem” a tot. És com quan hi ha l’extractor posat a la cuina i finalment l’apagues perquè ja no cal. És en aquell moment, i no abans, que t’adones del soroll que feia i de com s’està de bé quan ja no hi és.  

Estem acostumats al soroll exterior i a l’interior. Els pensaments són un continu de “soroll”. Quan parem, quan meditem o simplement fem atenció als pensaments, és quan ens adonem que hi són, i que si baixem l’activitat ens sentim millor.

Com en tot, no podem separar l’exterior de l’interior. El silenci exterior ens ajuda a tenir silenci interior. En els llocs on m’és més fàcil “desconnectar” la ment és a la natura. Per mi, estar al camp, la muntanya o el mar envoltada només del so de la natura, és dels millors regals que em puc fer, tant a nivell corporal com anímic. Perquè el so de la natura no és un so que esgoti, al contrari. El so de la natura és reparador, com ho és el nostre so quan hi fem atenció i no és un seguit de pensaments que van sols, que no decidim i que se’ns emporten i ens desgasten.

I no vull acabar sense esmentar els sorolls que no sentim, com la contaminació electromagnètica. Són ones o vibració que la nostra oïda no pot percebre, però que hi són, i cada vegada més. També necessitem descansar de tant en tant d’aquest soroll, com a mínim a la nit.

Tots necessitem estones de silenci, exterior i interior. En una vida cada vegada més accelerada, amb més estímuls externs i per tant més moviment intern, el silenci és la millor medicina.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"

De la vella a la nova emigració

"Els governants que es mostren incapaços de retenir el nostre talent són els grans responsables d’haver convertit el país que administren en un país d’emigrants econòmics", l'opinió de Miquel Saumell

Fer quelcom diferent

"Un canvi de localitat, d’espai, de llar, o d’empresa, crea moviment interior. Moure coses de lloc, també. Ho he experimentat personalment i també a través de clients. Com diu un proverbi xinès: si vols que es produeixin canvis en la teva vida, mou 27 coses de casa teva"

Mediterràniament: el Quixot a Benidorm

"Si el Quixot visqués a la nostra època viatjaria sens dubte a Benidorm a la recerca de noves aventures. No se m’acudeixen moltes més ciutats al sud d’Europa on ell pogués demostrar tota la seva vàlua com a cavaller errant": l'escrit d'Aitor Romero
spot_img

Fotogaleria | La Festa Major de Sarrià, en imatges

Del 3 al 12 d'octubre, la vila viu moments de cultura popular, música, dinars de germanor i per primera vegada, una trobada de vehicles clàssics

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"

Clàudia Sucarrat, veterinària: “No vaig aprendre a llegir fins que em van comprar una enciclopèdia d’animals”

Amb 32 anys, l'exalumna d'Orlandai ja en fa cinc que va obrir La Veterinària de Sarrià: en aquesta entrevista repassa el recorregut fet fins ara i els reptes de futur

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí