El Racó del Veïnat
Roser Díaz
Els pares, els fills, els germans,
aquells amb qui vàrem conviure,
aquells amb qui varen somriure,
reviuen dins nostre.
Creixen els records, els sentiments,
avui és un dia sense temps
on la mort és la vida
i la vida és la mort dels absents.
Condols, paraules a mitges, oracions,
templets d’un Déu que aixopluga el dolor.
Càntics que entonen un Àngelus redemptor,
pols que surt de la terra i renaix en el record.
Silencis, petjades, flors, s’esgarren els cors.
El lladre que un dia s’endugué el nostre tresor
avui ens permet gaudir-lo, a mitja veu.
Galimaties de somnis, gebres fets silencis
reobren amb dagues de gel les nostres ferides
que sagnen records punyents i melangies.
