Dimarts 19, març 2024
14.1 C
Sant Gervasi
14 C
Sarrià
Publicitat

Per justícia amb la Marga, exemplaritat al Parlament!

"Fets així donen via lliure a què l'extrema dreta se n'aprofiti per instaurar el seu discurs que l'àmbit autonòmic està ple "chiringuitos", opinió de Ferran Vives

Publicat el 18.1.2022 17:08

Opinió

Ferran Vives

Ferran Vives Recasens

Avui al matí he anat a estudiar a la biblioteca de la UAB, ja que la de Sarrià encara l’estem esperant. Abans, però, he passat per la cafeteria de la facultat a esmorzar. Allà he xerrat una estoneta amb la Marga, una treballadora incansable i simpatiquíssima d’uns cinquanta anys que sempre m’alegra els matins amb les seves converses. Mentre em servia el cafè amb llet, m’ha preguntat com portava les proves d’avaluació, li he comentat que prou bé, però que serviran de ben poc perquè tal com està tot, veig una mica negre el que està per venir. Ella m’ha dit “tu no pateixis maco, que ets intel·ligent i a sobre estudiant polítiques amb una mica de sort acabes com els funcionaris aquests del Parlament.” A continuació, els dos hem estat uns minuts criticant la ignomínia de les dades que van sortir ahir.

Publicitat

Li agraeixo que m’hagi dedicat paraules agradables, però a la vegada m’ha sabut greu que la imatge que tingui de tot el relacionat amb la política sigui la d’algú roí buscant l’interès individual. Vull pensar que no és així o tinc l’esperança que es pot canviar. D’això en podem parlar un altre dia. El més important és que ella, que cada matí s’aixeca abans que surti el sol i es passa les hores de feina suant, ha hagut de sentir impotentment una calamitat de notícia d’aquesta altura.

Publicitat

Ahir es va publicar l’immens escàndol: “El Parlament de Catalunya destina 1,7 milions d’euros anuals a pagues a funcionaris que ja no hi treballen”. Això va començar quan Ernest Benach presidia la cambra, sí, així i tot el pitjor és que la iniciativa va rebre el suport d’absolutament tots els grups parlamentaris amb representació a la mesa del moment. És cert que ens trobàvem en el context de prosperitat econòmica anterior a la crisi del 2008, tanmateix tinc els meus dubtes de si això és gaire rellevant a l’hora de jutjar la pràctica.

És vergonyós que 21 funcionaris de la principal institució del país tinguin uns privilegis en matèria laboral incomparables amb cap altra administració o el sector privat; això és el pitjor de tot, que es fa una excepció (per la posició que ocupen) a costa del que és públic. Què és aquest invent de la “llicència per edat”? Citant l’article de l’Ara, “es podia sol·licitar quan els treballadors complien els 60 anys i en portaven més de quinze a l’administració parlamentària per gaudir-ne fins a la jubilació”.

“Amb aquestes pagues podríem donar treball a almenys deu persones”

Tot és molt més greu, perquè a sobre la meitat de persones són dels rangs més elevats, i alguns s’emporten fins a 10.000 € al mes. No vull fer demagògia, però si recordar que actualment el salari mínim interprofessional és de 965 euros; per tant, amb aquestes “pagues” podríem donar treball i un futur més esperançador a almenys deu persones (recordem que l’atur juvenil actualment està al 21%). És potser massa desencertat plantejar-ho així, perquè la gestió pública malauradament no és tan senzilla, tot i que crec que fer l’analogia serveix una mica per fer-nos la idea de la situació global.

“Fets així donen via lliure a què l’extrema dreta se n’aprofiti per instaurar el seu discurs que l’àmbit autonòmic està ple “chiringuitos

Sóc el primer que vol uns serveis ben robustos que generin ocupació i assegurin excel·lents nivells de benestar social. Tanmateix, aquestes irresponsabilitats o errors d’alguns, fan un mal immens i difícilment guarible a la representació democràtica. Fets així donen via lliure a què l’extrema dreta se n’aprofiti per instaurar el seu discurs que l’àmbit autonòmic està ple “chiringuitos“; totalment fals en una democràcia caracteritzada per la rendició de comptes. També, fets així, d’alguna manera, poden socórrer la legitimació de les polítiques neoliberals: Contra el suposat “despilfarro” públic en pro de retallar, privatitzar i carregar-se allò que intenta generar igualtat d’oportunitats.

És una deshonra que alguns d’aquests pocs funcionaris acabin cobrant més que el president Aragonès, consellers, alts càrrecs de la Generalitat o fins i tot ministres de l’estat. I això que sóc dels del parer que una retribució digna i potent l’hauria de tenir tothom, també aquells que fan política, perquè sinó només s’hi dedicarien els rics. És una indecència que aquests pocs treballadors gaudeixin d’aquestes ingents quantitats de diners públics (gairebé la totalitat del sou) sense treballar; més injustificable encara perquè en cap cas han sacrificat la seva vida privada en exercici de les seves funcions (un dels arguments qüestionables per justificar les pensions vitalícies d’expresidents).

Confio en l’executiva d’Esquerra Republicana o els postconvergents quan diuen que es van quedar sorpresos de la situació malgrat haver presidit el Parlament els darrers anys. Realment costa d’endinsar-se en aquestes coses, els mateixos treballadors es deuen refugiar en el silenci i l’opacitat, suposo. La investigació ha trigat a arribar bastants mesos. A part, la fiscalització no sempre funciona a la perfecció; el feedback entre el partit en si i les diferents institucions on hi és present no sempre és el millor, això passa a totes les organitzacions polítiques. El que ha passat no és culpa d’un sol partit i ni molt menys treu credibilitat als “90 anys nets de corrupció” de la formació republicana, encara menys després de la resposta contundent que hi ha hagut des d’ERC avui en contra d’aquests privilegis, però sí que afecta seriosament a l’alta classe política i burocràtica.

Espero que Laura Borràs o qui en sigui ara el responsable d’això, posi des de ja una solució al problema. Exigim com a ciutadans a tots els electes una reflexió i accions contundents perquè mai més tornin a passar escàndols d’aquest tipus. La població ens mereixem unes disculpes generals o almenys que a partir d’ara imperi sense dilacions l’exemplaritat. Ja sigui al Parlament com podria ser al Consell Plenari de Sarrià-Sant Gervasi, a tot arreu. Per justícia amb la Marga, pel bé de tots!

Publicitat

Subscriu-t'hi

Dona suport al periodisme cooperatiu i de proximitat



PDF per 35€ l'any
PDF + PAPER per 50 € l'any

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.