Història
Eva Remolina (AMIC)
L’associació del conill amb la Pasqua es remunta a diversos segles enrere i té les seves arrels en l’antiga Europa. Originalment, el conill era un símbol de fertilitat i renaixement en la cultura pagana, i s’associava amb la deessa de la primavera Eostre o Ostara.
Amb l’arribada del cristianisme, l’Església catòlica va adoptar i adaptar moltes de les tradicions paganes en les seves celebracions religioses per a facilitar la conversió dels pobles pagans al cristianisme. La celebració de la Pasqua és un clar exemple d’això.
El conill va començar a ser associat amb la Pasqua a Alemanya en el segle XVI. En aquest moment, els nens alemanys decoraven nius amb pastura, palla i ous acolorits en anticipació de l’arribada d’osterhase o conill de Pasqua. Segons la llegenda, el conill deixava ous de colors en els nius que els nens havien preparat la nit anterior.
La tradició es va estendre per Europa i, a mesura que els colons europeus es van traslladar a Amèrica del Nord, també van portar costum dels ous de Pasqua i el conill de Pasqua.
En l’actualitat, la figura del conill de Pasqua és una de les més populars i reconeixibles en les celebracions de la Pasqua a tot el món. En alguns països, es creu que el conill de Pasqua lliura cistelles plenes d’ous, dolços i altres regals als nens durant les festivitats.