Publicitat

Retratar la llibertat

spot_img

Publicat el 30.10.2017 16:00

L’art d’Observar

Pau Farràs Ribas

Camino cap a la Fundació Tàpies amb ganes de poder veure, abans no la treguin, l’exposició Sísif col·lectiu del fotògraf nord-americà Allan Sekula (1951-2013). Tinc la sort de poder-me afegir a la darrera de les visites guiades i gratuïtes que s’haurà fet de la mostra —avui n’és el darrer dia. Carles Guerra, director de la fundació Tàpies, i Anja Isabel Schneider, tots dos comissaris de l’exposició, ens ajuden a entendre Sekula. A mesura que ens anem endinsant en l’obra del fotògraf, m’adono que és una obra impregnada de sentit o, potser millor, que lluita per donar sentit al món d’avui, per descobrir i per transmetre aquest sentit. A poc a poc, l’emoció em va corprenent i em sap greu d’haver esperat tant a venir; ja no hi podré tornar ni podré recomanar a ningú d’anar-hi. Em sento interpel·lada per l’obra de Sekula. El fotògraf no buscava transmetre la realitat material en si mateixa i sento que la seva obra és més una proposta ètica que estètica, malgrat la indiscutible qualitat de les seves imatges. Al llarg de la visita, Guerra ens ajuda a entendre com el testimoni fidel d’uns fets esdevinguts a la realitat i captats per la càmera no necessàriament ens aporten comprensió. Sempre una imatge val més que mil paraules? Ens posa com a exemple el cas d’uns fets delictius, esdevinguts fa uns anys als EEUU, que van ser filmats per un testimoni i ens recorda com aquestes imatges no van servir per defensar la veritat. La persona acusada del delicte, malgrat que el testimoni de la càmera no ho avalava, va ser condemnada. Les imatges fidels no van poder transmetre el sentit de la veritat.

Publicitat

Com ho fa Sekula per transmetre sentit?

Sekula juga amb el contrast de les imatges, amb les connexions entre unes i les altres, amb les seriacions i acompanya la fotografia de text. Com ens transmet, per exemple, el sentit de la llibertat? Una de les fotografies exposades mostra la carbasseta i les peces de la loteria que els estibadors del port de Barcelona fan servir per distribuir la feina equitativament. Aquest sorteig és un acte de llibertat, un acte d’unes persones que entenen que el treball no els és donat per ningú, sinó que els pertany com a cosa pròpia. El treball no els el donen el amos de les navilieres ni de les empreses comercials, tampoc les autoritats portuàries. Propietaris i autoritats només els brinden una oportunitat d’organitzar el treball. Tot això em ressona profundament en el context que vivim i em ve al cap: “Votarem per ser lliures”. I tot seguit penso, no, “Votarem perquè som lliures”. També em ressona una vegada i una altra el títol de l’exposició i em pregunto: perquè Sísif col·lectiu? Guerra ens explica com el nom ve arran de l’experiència que Sekula va testimoniar a les platges de Costa da Morte plenes de chapapote on els voluntaris que les netejaven havien de tornar-hi sense parar perquè seguien omplint-se insistentment de petroli i més petroli. Sísif, un dels reis de la mitologia grega, a causa de la seva astúcia per deslliurar-se de la mort, va ser condemnat a empènyer, pels segles dels segles, una pedra gegantina muntanya amunt que, en arribar al cim, rodolava cap avall. Sísif. I penso en el tragí del nostre ritme de vida globalitzat, com sembla que ens convida a fer l’autor. També em pregunto si el nostre petit poble serà castigat, per la seva astúcia, a lluitar indefinidament pel seu dret a ser. Quants intents caldran? Arribarem a sostenir, per nosaltres mateixos, la pedra al cim? Quan arribo a casa, vull saber més coses d’Allan Sekula. En un article signat per pabloelorduy i publicat a diagonalperiodico.net arran de la mort del fotògraf llegeixo: “(…) Una de les tesis defensada per Sekula és que l’art (…) respon a una finalitat transformadora (…), la d’ajudar-nos a comprendre que la realitat no és definitiva i que el que ens envolta pot arribar a ser d’una altra manera.”

Publicitat

Pau Farràs Ribas, www.nodre.com

Fotografia destacada: Allan Sekula. Sorteig que determina una distribució equitativa del treball. Sala del sindicat d’estribadors “La Coordinadora”. Barcelona, novembre de 1990.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

De la vella a la nova emigració

"Els governants que es mostren incapaços de retenir el nostre talent són els grans responsables d’haver convertit el país que administren en un país d’emigrants econòmics", l'opinió de Miquel Saumell

Fer quelcom diferent

"Un canvi de localitat, d’espai, de llar, o d’empresa, crea moviment interior. Moure coses de lloc, també. Ho he experimentat personalment i també a través de clients. Com diu un proverbi xinès: si vols que es produeixin canvis en la teva vida, mou 27 coses de casa teva"

Mediterràniament: el Quixot a Benidorm

"Si el Quixot visqués a la nostra època viatjaria sens dubte a Benidorm a la recerca de noves aventures. No se m’acudeixen moltes més ciutats al sud d’Europa on ell pogués demostrar tota la seva vàlua com a cavaller errant": l'escrit d'Aitor Romero

Societats precaritzades

"Hi ha una falsa equació que sosté que un pobre, d’entrada, és una bona persona, mentre que a un ric sempre se l’ha de veure com un presumpte delinqüent. I de tant sentir-ho, molts ciutadans que per anar fent la viu-viu aspiren a ser subvencionats acaben afegint-se al carro de les persones acrítiques amb el poder"
spot_img

Una guia per temps de bolets

Josep Maria Vidal i Fina Comas publiquen un llibre sobre 25 bolets, la seva descripció, qualitats i com cuinar-los

Curiositats i història del carrer de Francolí

El carrer ha canviat molt del seu aspecte tradicional, s’hi han edificat nombroses cases modernes i en queden poques d’antigues

Adrià Plazas ja és a Barcelona: així l’han rebut després d’estar detingut a Israel

L'activista del Sindicat d'Habitatge de Cassoles, que va estar embarcat en els vaixells de la Flotilla, rep l'escalf de 400 persones a l'aeroport del Prat

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí