Fra Valentí Serra de Manresa
L’alfàbrega: propietats i usos
És una planta remeiera molt digestiva i, alhora, és activadora de les vies respiratòries
Les figues: propietats i usos
És una fruita particularment recomanable en moments d’esgotament físic i emocional puix que la seva ingesta estimula la concentració
Els secrets de la cuina caputxina
Fra Valentí Serra de Manresa publica "Missa et mensa. Secrets de la cuina de convent", un volum de caràcter divulgatiu que recull receptes de l'antiguitat
Missa et Mensa. Secrets de la cuina de convent
Presentació de llibre: Missa et Mensa. Secrets de la cuina de convent, amb fra Valentí Serra de Manresa. Amb visita a l’hort de l’Espai...
El fajol i la guixa
Dos aliments que al llarg dels anys s'han utilitzat en temps de gana i penúria: l'article de Fra Valentí Serra de Manresa
Una breu, però completa història dels caputxins a Catalunya
"Quatre segles de vida caputxina", el nou llibre de Fra Valentí Serra que explica des de l’arribada dels primers framenors caputxins a Catalunya fins a la publicació de les constitucions el 1968, arran del Concili Vaticà II
Publicitat
La xirivia, l’hortalissa pròpia de la cuina hivernal europea
Aquest aliment té una gran quantitat de fòsfor, potassi i magnesi, és depuratiu del fetge i regula colesterol
Conrear i guisar els cigrons
La seva destacada aportació d’hidrats de carboni d’absorció lenta els converteixen en una beneficiosa font d’energia per a l’organisme
Les llenties, un llegum del neolític que regula la tensió arterial
Les llenties, un llegum del neolític que regula la tensió arterial
L’ordi i la civada, dos cereals que ajuden a rebaixar el nivell de colesterol
De tots dos se'n poden extreure begudes amb nombroses propietats, com l'ordiat o la llet de civada
La murtra, un bon substitutiu del llorer a la cuina i una planta per a infusions
La infusió de fulles i baies de la murtra és de gran utilitat per a estovar la tos i, també, per a combatre les infeccions bucals
La xufla, un tubercle dolç de bon nodriment que és originari d’Egipte
De la xufla els francesos en diuen “castanya de terra”, però on el cultiu té una més gran importància i expansió és a l’Horta de València
Publicitat
