Publicitat

Temps o salari?

"Pagaríem per tenir més temps, però no renunciem a salari per tenir més temps... Gran incongruència", opinió de Mertxe Fernández

spot_img

Publicat el 15.4.2022 6:30

Opinió

Mertxe Fernández

L’estrès laboral és uns dels motius més freqüents a la consulta del psicòleg, i les causes que l’originen són d’allò més variades: massa treball, poc personal, moltes exigències, mals companys, horaris de vertigen, perfeccionisme… També provoca estrès el que es coneix com la doble presència, que és el fet que recaiguin sobre una mateixa persona la necessitat de respondre a les demandes de l’espai de treball domèstic-familiar i a les demandes del treball assalariat, donada la dificultat de poder respondre a totes dues demandes quan es produeixen de manera simultània.

Publicitat

En algunes ocasions, ens agradaria poder reduir la nostra jornada laboral per poder-nos quedar més temps a casa, aprendre idiomes, estar amb els nostres fills, tocar el piano, apuntar-nos a un curs de màgia, sortir a passejar, mirar les musaranyes o dedicar una miqueta, encara que només sigui una miqueta, a nosaltres mateixos. Per al que sigui, però tenir més temps.

Publicitat

A partir d’aquí apareix la famosa frase enemiga “no puc”: no puc anar al gimnàs, no puc apuntar-me al curs de màgia, no puc dedicar tot el temps que voldria als meus fills… I en principi no podem -i a aquests casos em refereixo- perquè una reducció de la nostra jornada laboral suposaria, evidentment, una reducció d’ingressos, i això sí que no ens ho podem permetre.

No ens hem de preocupar! Per a això tenim el nostre elixir de la felicitat! Imaginem que, a la botiga de la cantonada, ben a prop, ni tan sols perdrem molt temps a arribar -perquè de temps ja hem vist que no en tenim…- venen un elixir amb el qual aconseguim la felicitat. Una felicitat real, eh?, de tocar de peus a terra… miracles no!

Amb aquest elixir assolim una felicitat que ens permet estar més tranquils, dedicar-nos a les coses que ens agraden, que ens venen de gust, estar més amb la família i practicar els trucs que hem après en el curs de màgia… Fer allò que abans dèiem que no podíem. En resum, tenir més temps. No més diners, però sí més temps.

Pagaríem per tenir més temps! Oh! I tant que pagaríem per tenir temps perquè, a més, el temps és una cosa que encara no es pot comprar… Veritat? Suposem que aquest preuat elixir ens costa 100 € cada mes. O potser fins i tot 200 €, però, així i tot, possiblement també els pagaríem. I, a sobre… que a gust el pagaríem!

En definitiva, pagaríem per tenir més temps, però no renunciem a salari per tenir més temps… Gran incongruència que, encara que sembli mentida, succeeix massa sovint.

I ara, qui tingui temps i ganes, es pot llegir la història del pescador i l’empresari que, expressat d’una altra manera, ve a dir més o menys el mateix.

Mertxe Fernández és psicòloga clínica

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Societats precaritzades

"Hi ha una falsa equació que sosté que un pobre, d’entrada, és una bona persona, mentre que a un ric sempre se l’ha de veure com un presumpte delinqüent. I de tant sentir-ho, molts ciutadans que per anar fent la viu-viu aspiren a ser subvencionats acaben afegint-se al carro de les persones acrítiques amb el poder"

Canvis climàtics

"La recepta per intentar apaivagar les conseqüències dels canvis climàtics no necessàriament ha de passar pel decreixement de la nostra societat ni per la desindustrialització", l'opinió de Miquel Saumell

Apagada elèctrica a Catalunya, apagada comunicativa a les institucions

"Els missatges van ser tardans, dispersos i, sovint, mancats d'indicacions concretes": l'opinió de Marta Royo

En quin percentatge ens afecta el Fengshui?

"El Fengshui ens afecta? Sí, i tant. Determina la nostra vida? No al 100 %, però sí en una tercera part": l'opinió de Glòria Vilalta
spot_img

Les vacances, una oportunitat de reequilibri per les persones amb Alzheimer o Parkinson

El temps lliure pot esdevenir en una oportunitat per mirar més als ulls, escoltar amb més paciència i redescobrir formes de convivència que van més enllà de la cura

Societats precaritzades

"Hi ha una falsa equació que sosté que un pobre, d’entrada, és una bona persona, mentre que a un ric sempre se l’ha de veure com un presumpte delinqüent. I de tant sentir-ho, molts ciutadans que per anar fent la viu-viu aspiren a ser subvencionats acaben afegint-se al carro de les persones acrítiques amb el poder"

Un espai per recordar Adrienne Monnier

"Sent una de les literates més importants del món, mereix un reconeixement públic a casa nostra. Demano a la Biblioteca de Sarrià que es faci seva la iniciativa": l'opinió de Lluís Mallart

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]