Sovint n'hi ha prou obrint les finestres i deixant que corri l'aire i entri el sol, però no sempre és suficient ©CC0

Energia dels Edificis

Glòria Vilalta i Grau  

Tots deixem empremta en tot i tot deixa empremta en nosaltres. Sempre interaccionem amb l‘entorn. El nostre cos reacciona a la temperatura externa (suem o tremolem), a la llum (els nostres ulls s’acomoden), a la qualitat de l’aire (la humitat, el nivell d’oxigen…), i a molts altres aspectes. En molts casos en som conscients, però en molts d’altres es tracta d’una resposta automàtica i inconscient.

Coneixem el moment en què deixem una petjada -una empremta- en la neu verge. També en la sorra que hi ha vora el mar, o en el fang que estem modelant. Aquestes són empremtes físiques molt fàcils de veure. Però hi ha molt més que el que percebem amb la vista, l’oïda o els altres sentits. La percepció o la reacció que tenim davant d’una persona que acabem de conèixer, per exemple, no es pot explicar només amb una vivència racional. Al primer cop d’ull o primera paraula, ens arriba molt més que allò que veiem o sentim. Sovint fins i tot tenim ja una reacció d’atracció o de rebuig, i ni tan sols ha passat un minut. Com sempre, la realitat és molt més del que sembla o del que podem experimentar físicament.

Hi ha interaccions, doncs, més profundes i duradores que del que ens sembla al primer cop d’ull. Continuant amb les relacions personals, després d’estar un minut o unes hores amb una persona, recordem una frase, un somriure, una emoció… Aquella persona ha deixat una empremta en nosaltres.

Aquesta empremta, agradable o no, queda, igual que queda una pel·lícula, un llibre, o una vivència. Queda en la nostra memòria conscient i inconscient. Es tracta d’una informació que queda gravada en nosaltres. Podem dir que és una petjada energètica (una vibració o energia no és més que una informació). No la podem veure, però la podem sentir, i això no la fa menys real.

Aquesta empremta energètica la tenim amb les persones, amb les experiències i també amb els objectes o els espais, ja que aquests també interaccionen energèticament amb nosaltres.

La cultura popular té frases molt sàvies, com l’expressió “aquest ambient està carregat”. Carregat de què? Doncs de l’energia de tot el que està ocupant (o ha ocupat) l’espai, viu o mort. Sovint n’hi ha prou obrint les finestres i deixant que corri l’aire i entri el sol, però no sempre és suficient.

A vegades cal una neteja més profunda, amb sal, aigua, minerals, plantes, encens, espelmes, llum, Reiki o el que faci falta segons el cas. Sovint és necessari quan hi ha un canvi de propietari o inquilí, després d’unes obres o d’un robatori, o quan hi ha hagut molta tensió o patiment (malalties, discussions, morts…).

És important mantenir el nostre espai, llar o lloc de treball en condicions energètiques òptimes, i una d’aquestes condicions és que estigui net d’altres empremtes o d’accions repetides que no són beneficioses.

L’espai importa. Tinguem cura del nostre espai i tindrem cura de nosaltres.

Glòria Vilalta i Grau és enginyera de professió i metge de vocació

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here