Opinió
Attila Dabis (@AttilaDabis)
Sovint es retreu a les institucions de la Unió Europea que sigui insensibles envers les nacions sense Estat. Els catalans ho coneixeu de primera mà. La Comissió Europea sol adduir falta de competències quan se li demana protegir els drets de les persones que no formen part del grup dominant al seu Estat membre. Però en té. La Iniciativa Ciutadana Europea per a les Regions Nacionals, oberta a les signatures de tots vostès fins al 7 de febrer de 2021, vol abordar aquest problema mitjançant la democràcia directa.
La política regional de la UE hauria de parar una atenció especial a les regions amb característiques ètniques, culturals o lingüístiques pròpies (com Catalunya, Euskadi o Széklerland a Transilvània). D’ara endavant, les anomenaré “regions nacionals”. Aquestes zones necessiten més suport d’Europa per a poder preservar una cultura, llengua i identitat diferents a la dominant al seu Estat membre. La nostra iniciativa emplaça la Comissió Europea a complir els seus deures en virtut dels tractats fundacionals.
La idea va sorgir d’una regió nacional poc coneguda anomenada País Sícul o Széklerland. Correspon a un territori de 13.500 km2 situat al sud-est de Transsilvània a Romania. El País Sícul té 800.000 habitants, dels quals uns 650.000 son sículs de parla hongaresa. Els sículs, tot i formar part de la nació cultural hongaresa, tenen una marcada identitat específica. La República de Széklerland era una regió fronterera del Regne d’Hongria que va passar a Romania després de la 1ª Guerra Mundial, com a conseqüència del Tractat de Trianon. Des d’aleshores, els sículs lluiten per mantenir llur identitat. Això també us deu sonar familiar als catalans.
Diversos governs centrals romanesos coincideixen sempre a transferir menys fons de la Unió Europea a les zones de predominància sícula. L’esquerda econòmica entre els sículs i els pròpiament romanesos s’ha anat ampliant des l’ingrés de Romania a la UE el 2007.
Catalunya és contribuidora neta a la Unió Europea. Això vol dir que ingressa més diners al pressupost de la UE dels que en rep. Part d’aquests diners els rep Romania, en forma de fons europeus.
El nostre principal objectiu és assegurar que els fons de la Unió Europea s’esmercen de manera justa amb les comunitats tradicionals i les nacions sense Estat.
Volem també que nacions sense Estat com Catalunya tinguin personalitat jurídica reconeguda. Disposaríeu de legitimitat per canalitzar les vostres aspiracions nacionals directament als òrgans de decisió de la UE. Algunes regions nacionals s’estenen més enllà de fronteres administratives internes i fins i tot dels Estats Membres. Széklerland, per exemple, està dividida en tres unitats administratives, com a part de la vella tàctica del “divide et impera”. També estan dividits els Països Catalans o Euskal Herria.
A més, tenim l’ambició que “RegionsNacioals.eu” abordi altres reptes. La UE no fa prou per ajudar a la supervivència de les llengües minoritzades. S’hauria de reconèixer la oficialitat a la UE de les llengües de les regions nacionals.
Finalment, amb aquesta iniciativa volem reforçar la solidaritat entre les comunitats nacionals. Totes unides, som una potència formidable a la UE. Volem fer-ho visible. Aconseguir-ho és molt senzill: només cal que visiteu la nostra pàgina oficial regionsnacionals.eu, feu clic al botó “Hi dono suport” i hi ompliu les dades. Convido tothom que llegeixi aquest article a dedicar un minut a impulsar la igualtat entre les regions i la sostenibilitat de les cultures regionals, i a animar les vostres famílies i amistats a fer el mateix.
Attila Dabis és portaveu internacional de la Iniciativa Ciutadana Europea “Regions Nacionals”
