Publicitat

Una plaça gairebé secreta, la plaça de Sant Gaietà

La plaça és un cul-de-sac, només té accés i sortida per un carreró, i en entrar la primera sensació és que estem a un pati de propietat privada

spot_img

Publicat el 25.4.2020 6:00

Articles d’Autor

Jaume de Oleza

Hi ha pocs llocs al nostre districte amb l’encant que té la plaça de Sant Gaietà. Una petita plaça, molt petita, situada darrere del Mercat de Sarrià, i que s’hi entra per un petit carrer que dona al carrer Pare Miquel de Sarrià i que sense cap dubte ens passarà desapercebut. La plaça té l’accés per aquest petit i estret carreró, que si no sabem que ens porta a aquesta placeta, fa la impressió de no portar enlloc. La plaça és un cul-de-sac, és a dir, només té accés i sortida pel carreró, i en entrar, la primera sensació és que estem a un pati de propietat privada de les cases particulars que tenen l’accés per aquesta placeta. Una atmosfera íntima que ens fa pensar que estem usurpant l’espai privat d’aquests habitatges.

Publicitat

La plaça està envoltada de cases de baixa altura, amb multitud de testos i plantes que contribueixen encara més a donar-li aquesta percepció d’espai domèstic. No té locals comercials, ni bars ni terrasses: en les seves reduïdes dimensions, només s’hi respira la pau i la tranquil·litat d’estar en un lloc amagat de la nostra gran ciutat. Les rajoles vermelles del paviment li donen, així mateix, un aire casolà. Això sí es troba a faltar algun banc on poder seure i gaudir d’aquest ambient assossegat i tranquil que indiscutiblement tenia l’antic poble de Sarrià. D’alguna manera, és com retrocedir en el temps per estar immers en un enclavament sense trànsit de vianants i difícil de trobar, poc conegut i poc visitat. És possible que, si ens hi acostem, siguem les úniques persones a la plaça.

Publicitat

Una plaça que com a conseqüència d’aquestes característiques, els veïns la coneixen amb el nom del Raconet. A manera testimonial, Sant Gaietà és conegut com el Sant de la Providència i del Treball: va ser fundador de l’ordre dels Teatins. La màxima de l’ordre era no posseir res ni demanar cap almoïna. La plaça ocupa part dels antics horts situats al costat de la parròquia de Sarrià, i que van quedar segmentats amb l’obertura del passeig Reina Elisenda. Una visita obligada per a tots aquells amants del nostre districte.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El Jardí 119, juliol de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El_Jardi_119_Juliol25_ok.pdf

El Jardí 118, juny de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El-Jardi_118_Juny25_ok.pdf

Característiques i curiositats del passatge Sant Felip

El conjunt d'habitatges, on la vegetació i la qualitat de l’arquitectura ens permeten gaudir d'un entorn agradable amb molts anys d'història, està protegit com a Patrimoni Arquitectònic Nivell C

L’edifici Dubler Meyer

Situat a la cantonada del carrer Balmes i General Mitre, construït l'any 1994 per l'arquitecte Francesc Mitjans, va ser un encàrrec d’un edifici d’habitatges realitzat per les germanes Dubler Meyer
spot_img

Els gínjols: curiositats i usos medicinals

D'on ve l'expressió "més content que un gínjol?"

Afrontar la incapacitació en la vellesa: emocions, acompanyament i recursos de suport

Envellir comporta canvis físics i cognitius, que poden generar sentiments difícils de gestionar. La pèrdua d’autonomia no és només una qüestió pràctica: implica un procés emocional complex que cal acompanyar amb sensibilitat i recursos

Una maleta estratègica, el relat d’Elsa Corominas

"L’estiu va ser extraordinari. La va trucar, van quedar, es van caure bé i van intercanviar maletes, llibres, roba, impressions i històries. Per Nadal van omplir les dues maletes verdes conjuntament per anar a casar-se a Ciutadella"

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]