Publicitat

Una plaça gairebé secreta, la plaça de Sant Gaietà

La plaça és un cul-de-sac, només té accés i sortida per un carreró, i en entrar la primera sensació és que estem a un pati de propietat privada

spot_img

Publicat el 25.4.2020 6:00

Articles d’Autor

Jaume de Oleza

Hi ha pocs llocs al nostre districte amb l’encant que té la plaça de Sant Gaietà. Una petita plaça, molt petita, situada darrere del Mercat de Sarrià, i que s’hi entra per un petit carrer que dona al carrer Pare Miquel de Sarrià i que sense cap dubte ens passarà desapercebut. La plaça té l’accés per aquest petit i estret carreró, que si no sabem que ens porta a aquesta placeta, fa la impressió de no portar enlloc. La plaça és un cul-de-sac, és a dir, només té accés i sortida pel carreró, i en entrar, la primera sensació és que estem a un pati de propietat privada de les cases particulars que tenen l’accés per aquesta placeta. Una atmosfera íntima que ens fa pensar que estem usurpant l’espai privat d’aquests habitatges.

Publicitat

La plaça està envoltada de cases de baixa altura, amb multitud de testos i plantes que contribueixen encara més a donar-li aquesta percepció d’espai domèstic. No té locals comercials, ni bars ni terrasses: en les seves reduïdes dimensions, només s’hi respira la pau i la tranquil·litat d’estar en un lloc amagat de la nostra gran ciutat. Les rajoles vermelles del paviment li donen, així mateix, un aire casolà. Això sí es troba a faltar algun banc on poder seure i gaudir d’aquest ambient assossegat i tranquil que indiscutiblement tenia l’antic poble de Sarrià. D’alguna manera, és com retrocedir en el temps per estar immers en un enclavament sense trànsit de vianants i difícil de trobar, poc conegut i poc visitat. És possible que, si ens hi acostem, siguem les úniques persones a la plaça.

Publicitat

Una plaça que com a conseqüència d’aquestes característiques, els veïns la coneixen amb el nom del Raconet. A manera testimonial, Sant Gaietà és conegut com el Sant de la Providència i del Treball: va ser fundador de l’ordre dels Teatins. La màxima de l’ordre era no posseir res ni demanar cap almoïna. La plaça ocupa part dels antics horts situats al costat de la parròquia de Sarrià, i que van quedar segmentats amb l’obertura del passeig Reina Elisenda. Una visita obligada per a tots aquells amants del nostre districte.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Comença la pacificació de Riu de l’Or: així serà un cop acabin les obres

El pressupost de l'actuació és de 840.521 euros i té un termini previst de 8 mesos

El Jardí 123, desembre 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2026/01/1626-El-Jardi123_Desembre25_0212-_ok.pdf

La font de la plaça Molina

Descobreix com una gran font construïda per iniciativa popular el 1874, amb escuts, piques, una placa de marbre desapareguda i el record del moviment d’avantguarda Dau al Set, forma part del mosaic de memòries de l'indret

La casa Dolors Solà

Arquitectura domèstica i detalls modernistes en un dels pocs habitatges unifamiliars conservats al carrer Ferran Puig
spot_img

Ignasi Moreta rellegeix el Maragall més vitalista a Sant Gervasi

La conferència inaugural del cicle “Travessar la nit fosca” reivindica la vigència de Joan Maragall des d’una lectura que vincula mort, vida i espiritualitat, amb la participació del CIC, Sant Ildefons i familiars del poeta

“Pla per Roig”: el cara a cara entre dues mirades oposades de la literatura catalana, unides pel país i la llengua

L’obra que es representa a la Fàbrica del Farró recrea l’entrevista històrica entre Montserrat Roig i Josep Pla i reivindica el llegat compartit de dues figures clau del segle XX

Francesc Gimeno, un talentós pintor injustament tractat

Va viure més de dues dècades a Sant Gervasi, on va crear paisatges del barri i de Vallvidrera mentre es guanyava la vida com a decorador

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí