Publicitat

Una plaça gairebé secreta, la plaça de Sant Gaietà

La plaça és un cul-de-sac, només té accés i sortida per un carreró, i en entrar la primera sensació és que estem a un pati de propietat privada

Publicat el 25.4.2020 6:00

Articles d’Autor

Jaume de Oleza

Hi ha pocs llocs al nostre districte amb l’encant que té la plaça de Sant Gaietà. Una petita plaça, molt petita, situada darrere del Mercat de Sarrià, i que s’hi entra per un petit carrer que dona al carrer Pare Miquel de Sarrià i que sense cap dubte ens passarà desapercebut. La plaça té l’accés per aquest petit i estret carreró, que si no sabem que ens porta a aquesta placeta, fa la impressió de no portar enlloc. La plaça és un cul-de-sac, és a dir, només té accés i sortida pel carreró, i en entrar, la primera sensació és que estem a un pati de propietat privada de les cases particulars que tenen l’accés per aquesta placeta. Una atmosfera íntima que ens fa pensar que estem usurpant l’espai privat d’aquests habitatges.

La plaça està envoltada de cases de baixa altura, amb multitud de testos i plantes que contribueixen encara més a donar-li aquesta percepció d’espai domèstic. No té locals comercials, ni bars ni terrasses: en les seves reduïdes dimensions, només s’hi respira la pau i la tranquil·litat d’estar en un lloc amagat de la nostra gran ciutat. Les rajoles vermelles del paviment li donen, així mateix, un aire casolà. Això sí es troba a faltar algun banc on poder seure i gaudir d’aquest ambient assossegat i tranquil que indiscutiblement tenia l’antic poble de Sarrià. D’alguna manera, és com retrocedir en el temps per estar immers en un enclavament sense trànsit de vianants i difícil de trobar, poc conegut i poc visitat. És possible que, si ens hi acostem, siguem les úniques persones a la plaça.

Publicitat

Una plaça que com a conseqüència d’aquestes característiques, els veïns la coneixen amb el nom del Raconet. A manera testimonial, Sant Gaietà és conegut com el Sant de la Providència i del Treball: va ser fundador de l’ordre dels Teatins. La màxima de l’ordre era no posseir res ni demanar cap almoïna. La plaça ocupa part dels antics horts situats al costat de la parròquia de Sarrià, i que van quedar segmentats amb l’obertura del passeig Reina Elisenda. Una visita obligada per a tots aquells amants del nostre districte.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Il Giardinetto, icona de la restauració i l’interiorisme a Barcelona

Mig segle d’història d’un restaurant de referència que combina cuina italiana, arquitectura emblemàtica i vida cultural al cor de la ciutat

Comença la pacificació de Riu de l’Or: així serà un cop acabin les obres

El pressupost de l'actuació és de 840.521 euros i té un termini previst de 8 mesos

El Jardí 123, desembre 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2026/01/1626-El-Jardi123_Desembre25_0212-_ok.pdf

La font de la plaça Molina

Descobreix com una gran font construïda per iniciativa popular el 1874, amb escuts, piques, una placa de marbre desapareguda i el record del moviment d’avantguarda Dau al Set, forma part del mosaic de memòries de l'indret
spot_img

Òmnium Cultural Sarrià – Sant Gervasi renova la junta i fixa els objectius per a aquest any

La nova junta, presidida per Jaume Prat, es marca com a objectius reforçar la presència de l'entitat al districte amb activitats culturals, projectes de cohesió social i la participació en les festes majors i la Flama del Canigó

‘El més petit de tots’, un documental sobre les colònies infantils de la Guerra Civil, es presentarà als centres cívics Vázquez Montalbán i Vil·la...

El curtmetratge, realitzat per les periodistes Ana Rubió —redactora d’El Jardí— i Paula Padilla, recupera la memòria dels infants refugiats durant el conflicte

El gaig blau: característiques i curiositats

És una de les aus més espectaculars que cria al nostre país, però l'ús de plaguicides i la pèrdua de cavitats naturals on nidificar ha limitat molt la seva expansió

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí