Publicitat
spot_img

Una plaça gairebé secreta, la plaça de Sant Gaietà

La plaça és un cul-de-sac, només té accés i sortida per un carreró, i en entrar la primera sensació és que estem a un pati de propietat privada

Publicat el 25.4.2020 6:00

Articles d’Autor

Jaume de Oleza

Hi ha pocs llocs al nostre districte amb l’encant que té la plaça de Sant Gaietà. Una petita plaça, molt petita, situada darrere del Mercat de Sarrià, i que s’hi entra per un petit carrer que dona al carrer Pare Miquel de Sarrià i que sense cap dubte ens passarà desapercebut. La plaça té l’accés per aquest petit i estret carreró, que si no sabem que ens porta a aquesta placeta, fa la impressió de no portar enlloc. La plaça és un cul-de-sac, és a dir, només té accés i sortida pel carreró, i en entrar, la primera sensació és que estem a un pati de propietat privada de les cases particulars que tenen l’accés per aquesta placeta. Una atmosfera íntima que ens fa pensar que estem usurpant l’espai privat d’aquests habitatges.

La plaça està envoltada de cases de baixa altura, amb multitud de testos i plantes que contribueixen encara més a donar-li aquesta percepció d’espai domèstic. No té locals comercials, ni bars ni terrasses: en les seves reduïdes dimensions, només s’hi respira la pau i la tranquil·litat d’estar en un lloc amagat de la nostra gran ciutat. Les rajoles vermelles del paviment li donen, així mateix, un aire casolà. Això sí es troba a faltar algun banc on poder seure i gaudir d’aquest ambient assossegat i tranquil que indiscutiblement tenia l’antic poble de Sarrià. D’alguna manera, és com retrocedir en el temps per estar immers en un enclavament sense trànsit de vianants i difícil de trobar, poc conegut i poc visitat. És possible que, si ens hi acostem, siguem les úniques persones a la plaça.

Publicitat

Una plaça que com a conseqüència d’aquestes característiques, els veïns la coneixen amb el nom del Raconet. A manera testimonial, Sant Gaietà és conegut com el Sant de la Providència i del Treball: va ser fundador de l’ordre dels Teatins. La màxima de l’ordre era no posseir res ni demanar cap almoïna. La plaça ocupa part dels antics horts situats al costat de la parròquia de Sarrià, i que van quedar segmentats amb l’obertura del passeig Reina Elisenda. Una visita obligada per a tots aquells amants del nostre districte.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

La font de la plaça Molina

Descobreix com una gran font construïda per iniciativa popular el 1874, amb escuts, piques, una placa de marbre desapareguda i el record del moviment d’avantguarda Dau al Set, forma part del mosaic de memòries de l'indret

La casa Dolors Solà

Arquitectura domèstica i detalls modernistes en un dels pocs habitatges unifamiliars conservats al carrer Ferran Puig

Torre Bernat i Creus: característiques i curiositats

Va ser projectada per Josep Masdéu Puigdemasa l’any 1906, per a l’empresa Bernat i Creus, els propietaris de la qual, Manuel Bernat Rovira i Joaquim Creus Grau, pintors i decoradors de professió, dirigien aquesta reconeguda firma ubicada al passeig de Gràcia

Vila Felisa: història i curiositats d’una torre unifamiliar de la Bonanova

Aquesta vila va ser construïda per l'arquitecte Jaume Gustà i Bondia l'any 1897 a instàncies de Felisa Vázquez, vídua de Flaquer. A la façana abunden diversos detalls neoclàssics que doten l'edifici d'un estil eclèctic
spot_img

Diana Pla: “A la plaça Sant Vicenç he après a fer-ho tot”

L’artista sarrianenca reflexiona sobre la influència del barri i la família en la seva formació, la recerca d’una veu pròpia a través del cos, l’error i la vulnerabilitat del clown, i l’equilibri entre dirigir i interpretar en la seva trajectòria creativa

La justícia referma la lluita veïnal contra els pisos de luxe a Can Raventós mentre Gay reobre la porta a la permuta parcial

Amb la via judicial esgotada per a la promotora, el veïnat denuncia un “reculament” del consistori: Urbanisme veia viable la cessió total, però la mediació de la regidora del Districte ha desplaçat la negociació a favor de Corp

La font de la plaça Molina

Descobreix com una gran font construïda per iniciativa popular el 1874, amb escuts, piques, una placa de marbre desapareguda i el record del moviment d’avantguarda Dau al Set, forma part del mosaic de memòries de l'indret

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí