Publicitat

L’oreneta de ribera, l’ocell migrador que s’instal·la als vessants del riu a l’estiu

A causa de la dificultat per ubicar els seus nius, es construeixen colònies artificials de formigó

Publicat el 5.5.2025 9:00

Coneixem els ocells

Enric Capdevila

L’oreneta de ribera (Riparia riparia) és un ocell migrador regular i comú arreu del territori. Algunes orenetes de ribera es queden per criar a Catalunya (unes 6.000 parelles), en nuclis reproductors localitzats a les conques dels rius, ja que crien preferentment en talussos sorrencs fluvials formant colònies, i la resta de la nombrosa població europea (unes 10.000.000 parelles) segueixen migrant cap al nord. De la família d’orenetes a Barcelona podem veure el roquerol tot l’any, a Collserola, però la resta, l’oreneta vulgar, la cuablanca, la de ribera (que és de les primeres en arribar) i la cua-rogenca, són estivals.

És un ocell petit, d’uns 12 cm de longitud, amb la part superior marró i una part inferior clara on destaca un collaret marronós. Té un bec prim i curt de color negre, i la cua és curta i sense forquilla. Es diferencia de la resta d’orenetes perquè és la més petita; per la cua, ja que la vulgar i la cua-rogenca tenen la cua forcada; i pel ventre clar amb el collaret, ja que el roquerol i la cuablanca són llisos. Té un vol àgil i s’alimenta principalment caçant insectes en vol, també menja aranyes i captura insectes des del terra o des de l’aigua.

Publicitat

La cria de l’oreneta de ribera és sensible a disposar de talussos en zones fluvials, amb el problema que aquests talussos sorrencs han de ser prou tous per poder-hi excavar el niu però prou estables perquè no s’erosionin amb facilitat i que siguin inaccessibles a les serps i altres predadors terrestres, fet que provocaria l’abandonament de la colònia. Per això s’estan començant a crear colònies artificials de formigó en graveres, com a l’estany d’Ivars i Vila-Sana.

Barcelona té un atractiu per al turisme ornitològic, ja que si bé durant l’estiu s’han censat 83 espècies diferents, durant la resta de l’any s’hi arriben a veure més de 200 espècies; a més d’aquestes, des de la ciutat també es poden visitar molts ecosistemes propers, que van de l’estepàric dels secans de Lleida als d’alta muntanya dels Pirineus, i així ampliar fins a 456 ocells, que és la llista completa d’ocells que s’han vist fins ara a Catalunya. Durant les dues migracions anuals, milions d’ocells creuen el país en les dues direccions, aquest fenomen és seguit a casa nostra per centenars d’ornitòlegs, tant amb observacions com amb captures i anellaments, i les dades es recullen en el projecte Migracions de l’ICO-Institut Català d’Ornitologia.

La dita: Per l’abril, orenetes mil.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Pinsà mec: característiques i curiositats d’un ocell poc abundant a Catalunya

És un ocell migrador que cria als boscos boreals d'Europa i Àsia (taigà) i es desplaça al sud per hivernar

La cotxa blava

Un ocell migrador discret però molt vistós, amb una gran diversitat de subespècies i presència regular als espais humits del territori

El duc: curiositats i característiques

És la més grossa de les nostres rapinyaires nocturnes, resident i ben distribuïda arreu del territori, sobretot en ambients mediterranis de baixa i mitja muntanya

El titella: característiques i curiositats

És un petit ocell migrador que cria a la major part de la meitat nord d'Europa i Àsia; té hàbits terrestres i gregaris, i per això es pot observar sovint per terra i en grup
spot_img

Cloenda de l’Any Isabel Llorach

El tancament de l'any ha sigut també una cloenda d’aquella Barcelona que mai no tornarà i que només podem recordar amb nostàlgia

Allau de retrets al Govern socialista en un ple extraordinari pels incompliments

Maria Eugènia Gay acusa l'oposició de difondre "falsedats" després d'una sessió impulsada per Junts amb un xoc de relats evident

El Centre Residencial de Primera Acollida Sant Gervasi, reconegut amb un premi europeu d’arquitectura

L'equipament per a dones en situació de sensellarisme del carrer Císter ja funcionava amb 100 places

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí