Opinió
Glòria Vilalta
Avui, per casualitat, mentre penjava un cartell per anunciar una xerrada que faré d’aquí a uns dies, he vist un altre cartell que m’ha cridat l’atenció. Deia: Et desafies o t’apagues? És una idea, que amb aquesta expressió o una altra, he sentit bastant sovint en els darrers mesos. Serà que d’alguna manera necessito considerar-la.
Sempre he volgut créixer en tots els sentits, tant en l’àmbit personal, com professional. No em plantejo una vida sense aprendre o descobrir noves coses. A vegades ens quedem amb això, en aprendre, però això no sempre representa un repte o fer alguna acció en conseqüència.
Si miro enrere, però, les coses que m’han ajudat a créixer més han estat coses que em feien basarda, por, respecte. No fa gaire vaig llegir una cita -no recordo de qui- que deia: fes cada dia una cosa que et costi (que no faries perquè t’incomoda, et fa por, vergonya, o el que sigui). No aconsegueixo fer-la cada dia ni molt menys, però sí que m’he adonat que quan ho faig, després estic contenta d’haver-ho fet, he après alguna cosa que m’ha fet créixer en algun sentit.
La por ens domina massa. És lògic perquè el nostre subconscient ens defensa amb una resposta davant la por que pot ser: lluitar, fugir o quedar-se bloquejat. Al nostre subconscient no li agraden els canvis, ho vol tenir tot controlat, fora de perill. I quan volem fer alguna cosa més enllà del que ens és fàcil o ja quotidià, surten totes les alarmes.
Conec persones que no paren de posar-se reptes, de “desafiar-se”, i d’altres que no en volen ni sentir a parlar. Suposo que la gran majoria estem en algun lloc entre aquests dos extrems. Segur que tothom fa el que pot segons les seves circumstàncies i el seu caràcter. Hi ha persones que sense “desafiar-se” conscientment, són felices i estan contentes amb la seva vida. I n’hi ha que necessiten reptes constants per “sentir-se vius” i créixer.
També és cert que a vegades la vida mateixa et porta reptes que tu no voldries agafar, com que et facin fora d’una feina o que una malaltia o un esdeveniment dolorós i inesperat, et faci moure. El que sí que tinc clar, és que els moviments, les accions que a priori no faríem perquè no ens són fàcils, són grans oportunitats per créixer.
A la llar
Un canvi de localitat, d’espai, de llar, d’empresa, crea moviment interior. Moure coses de lloc, també. Ho he experimentat personalment i també a través de clients. Com diu un proverbi xinès, “si vols que es produeixin canvis en la teva vida, mou 27 coses de casa teva.”
Això no és un gran desafiament, és relativament fàcil, però pot significar un impuls, un moviment energètic que porti alguna acció més valenta. Fer canvis internament a vegades costa, fer-los a l’exterior, en la teva llar, et pot ajudar a fer-los. Perquè d’alguna manera o altra, la vida et mourà. Com és a dins, és a fora, i com és a fora, és a dins. Atreveix-te al canvi!