El Racó del Veïnat
Sindicat d’Habitatge de Cassoles
Comencem un nou any clau pel Moviment per l’Habitatge marcat per l’enduriment legislatiu punitiu, cercant criminalitzar la pobresa, i la renúncia a fer de l’habitatge un dret bàsic enfront de la seva crònica mercantilització. En els mesos vinents veurem un enduriment de la LECRIM (Ley de Enjuiciamiento Criminal) que cercarà blindar els interessos de grans tenidors i fons voltors, a la vegada que s’aprovarà una llei d’habitatge estatal que rebaixarà i desdibuixarà les victòries aconseguides a casa nostra com: l’obligació per part de grans tenidors d’oferir lloguer social a famílies vulnerables o la ja tombada regulació del lloguer per part de l’estat espanyol.
En clau més local, el nou any estarà marcat per les eleccions municipals del 28 de maig on la majoria de forces electorals continuaran apostant per un model de ciutat al servei de l’especulació i la mercantilització. Un model de ciutat que ha propiciat una estructura de la propietat en la qual els grans tenidors acumulen un 40 % del mercat de lloguer, fent que el preu mitjà del lloguer es situï al voltant dels 1.000 euros. Un model de ciutat que, dia rere dia, expulsa les seves veïnes i fa de la ciutat, cada cop més, un producte de consum pels fons voltors i grans tenidors: una ciutat voltor.
Aquest context advers és el que fa del 2023 un any clau pel Moviment d’Habitatge, on haurem de lluitar per contrarestar-lo com a moviment, a la vegada que continuem defensant les nostres llars als nostres barris. I és que el 2023 a Cassoles comença amb força, com ja hem vist en altres barris de la ciutat, amb dos desnonaments el dimecres 18 de gener. Dos desnonaments en ple hivern i el mateix dia, fruit d’un sistema que ens travessa i que, per una banda, prioritza la propietat privada i l’enriquiment enfront de la garantia de drets bàsics com la habitatge digna i, per l’altra, de forma complementària, s’intersecciona amb un racisme que criminalitza i persegueix diàriament les nostres companyes en cada instant de la seva vida. Des d’uns carrers hostils on el feixisme campa impunement, a unes institucions que les exclouen i amenacen la seva existència tal com mostren les més que qüestionables pràctiques dels Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA).
Ambdós desnonaments tenen al darrere grans tenidors, Divarian i Banc Sabadell, que han perjudicat fortament el barri i que anteposen l’enriquiment a qualsevol preu enfront de la vida digna, arribant fins i tot a saltar-se una legalitat (que sovint hem qüestionat per les seves mancances) i no complint amb l’obligació d’oferir un lloguer social tal com els obliga la llei. Perquè feta la llei, feta la trampa, però sempre prioritzant una llei que persegueix i criminalitza la pobresa de les classes populars i una trampa que ha permès que grans propietaris i tenidors siguin els amos i senyors dels nostres barris i ciutats.
Davant la seva especulació ens trobaran organitzades per defensar-nos de l’explotació i exclusió a què ens sotmeten, amb el vistiplau d’unes institucions públiques centrades a permetre la mercantilització dels nostres drets i les nostres vides. Per això, continuem repetint que un barri organitzat és un barri amb sindicat: per ajudar-nos mútuament i recuperar el que és nostre: aigua, llum i sostre. Necessitem ser moltes aquest dimecres 18 de gener per defensar les nostres llars de bancs i fons voltors. Força sindicat!
