Publicitat

Dies de cireres i temps de peix…

spot_img

Publicat el 23.6.2017 16:00

Cuina de convent / Opinió

Fra Valentí Serra

La cirera és una fruita dolça i molt gustosa, un pèl àcida, molt agraciada amb vitamines i amb nombroses sals minerals, especialment potassi i fòsfor i, també, amb nombroses propietats diürètiques i depuratives de l’organisme, essent una fruita especialment apta per servir-les a taula per a les postres estiuenques, especialment si es combinen amb suc tomàtec, essent aquesta una poció molt adient de beure’n en temps xafogós. Per elaborar aquesta poció, cal que els tomàtecs siguin molt madurs i les cireres han de ser molt ben escollides, amb la pell llisa i brillant, sense esquerdes, acabades de collir. I s’han de preferir, prioritàriament, les varietats locals, i ni que siguin una mica més petites, aquestes cireres locals solen ser més saboroses.

Publicitat

Per a fer el suc o batut de cirera amb tomàtec, s’ha de procedir de la següent manera: els tomàtecs una volta escalfats i extretes les llavors, se’ls lleva la pell i es trossegen. Semblantment, quan les cireres siguin desossades i ben capolades, es barregen amb el trinxat de tomàtec i cal afegir-hi mel i canyella a discreció. Una volta ben barrejat es posa amb glaç, o bé dins de la gelera, ja que, una volta colat el suc, s’ha de servir molt fred a taula a guisa de refresc. A més de ser una beguda saciant per a l’organisme, el re mineralitza i “és de bon gust al paladar”, car té un gust dolç lleugerament àcid, especialment una varietat de cirera tardana anomenada “picota”.

Publicitat

El cistell de cireres

El mes de juny, abans de posar a taula el cistell de cireres, sol ser un temps molt adient per menjar el peix de temporada com ho serien, verbigràcia, el llenguado, la bruixa i l’orada, que són peixos de carn fina i gustosa, i que admeten ser guisats al forn, cuits amb freginades o cuinats al vapor. Pel que fa a l’orada (o daurada), junt amb els molls, cal assenyalar que esdevingué el peix preferit a la cuina dels grecs i dels romans. També, l’orada fou el peix més estimat a la cort del rei Lluís XIV de França. D’orada se’n sol trobar tot l’any, però el moment més adient de cuinar-la és entre els mesos de març a juny. La daurada és un peix que té una franja groga entre els ulls, i algunes peces poden arribar a pesar uns 4 kg. Es pot cuinar (a semblança del sard que és de la mateixa família de l’orada) de moltes maneres: al vapor, a la graella, a la planxa o bé al forn, maldant tothora que la cocció no n’alteri el seu gust.

L’orada és un peix molt sa (lleuger i digerible) i, per a aquesta raó solia agradar als convents i monestirs, especialment quan la daurada era cuinada al forn a la sidra (o bé amb cervesa); amb naps (o més recentment amb patates), cebetes i julivert; guisada “a la pescadora”, salpebrada damunt de patates tallades a rodanxes, amb un bon raig d’oli i, al cap d’uns deu minuts hi afegeix cinc o sis alls amb la pellofa, un tomàtec mitjanet, un pebrot tallat a tires i, encara, un grapat d’olives confitades amb sajolida. Al cap d’un quart d’estar l’orada i els complements al forn (a temperatura més aviat reduïda) queda a punt per ser duta a taula acompanyada d’un vi blanc fresc i de no massa graduació, o bé amb un porró de “vi trepat”, ben fresc, que també hi combina excel·lentment. A l’article vinent us vull parlar dels armolls.

Fra Valentí Serra de Manresa és arxiver dels caputxins

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"

De la vella a la nova emigració

"Els governants que es mostren incapaços de retenir el nostre talent són els grans responsables d’haver convertit el país que administren en un país d’emigrants econòmics", l'opinió de Miquel Saumell

Fer quelcom diferent

"Un canvi de localitat, d’espai, de llar, o d’empresa, crea moviment interior. Moure coses de lloc, també. Ho he experimentat personalment i també a través de clients. Com diu un proverbi xinès: si vols que es produeixin canvis en la teva vida, mou 27 coses de casa teva"

Mediterràniament: el Quixot a Benidorm

"Si el Quixot visqués a la nostra època viatjaria sens dubte a Benidorm a la recerca de noves aventures. No se m’acudeixen moltes més ciutats al sud d’Europa on ell pogués demostrar tota la seva vàlua com a cavaller errant": l'escrit d'Aitor Romero
spot_img

Vila Felisa: història i curiositats d’una torre unifamiliar de la Bonanova

Aquesta vila va ser construïda per l'arquitecte Jaume Gustà i Bondia l'any 1897 a instàncies de Felisa Vázquez, vídua de Flaquer. A la façana abunden diversos detalls neoclàssics que doten l'edifici d'un estil eclèctic

La nena de les trenes, el relat de Maria Àngels Viladot

El Relat Maria Àngels Viladot Som estudiants del màster de memòria històrica. Ens guia el professor Arnau. Té el cap angulós i el cos rabassut, compacte com una roca. Quan ens parla, es...

El carrer del Cardenal Vives i Tutó: història i curiositats

Els anys 1976 i 1977, en l’esplanada que quedava entre el convent dels Caputxins i la Vil·la Cecília, es va muntar un envelat per fer-hi una Festa Major popular, en contraposició a la Festa Major oficial que organitzava, al llarg del franquisme, la Comisión de Festejos del Distrito III

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí