Salut
Edurne Iturmendi
La sola menció de la paraula mort posa nerviosa a la majoria de les persones. Això és degut, en gran part, a què la nostra societat actual està centrada en un model d’èxit i bellesa associat a estereotips de joventut i de salut sense límits. Sembla que el culte a la joventut, bellesa i productivitat, marca un estatus i un paper social, a vegades discriminador, que fa que les persones temin els primers símptomes de l’envelliment per ser el preludi d’una etapa de decadència i de mort. En general, podem afirmar que es viu d’esquena a la mort, procurem viure com si aquesta realitat quotidiana no existís.
Tanmateix, vulguem o no, la mort és un fet. Socialment, la mort de les persones grans està més ben acceptada que la d’una persona jove, ja que va acompanyada de la consideració del final d’un procés vital. A mesura que s’envelleix, la persona gran s’ha d’anar adaptant a una sèrie de canvis físics, cognitius i socials que la fan sentir que ja no és la que era. A més, al seu voltant, augmenten les morts de familiars, amics, veïns, coneguts que, per diferents motius, han resultat significatius en la seva vida, cosa que fa que visqui un procés de dol constant i pugui tenir un estat d’ànim afligit. Tot i que és en aquesta etapa quan més es pensa amb la vida i amb la mort, és abans quan cal plantejar-se com volem viure els últims moments.
El concepte de mort digna és un concepte modern, derivat de l’existència de tècniques i mitjans clínics cada vegada més poderosos i sofisticats que han aconseguit allargar la vida de les persones encara que aquest allargament no sempre va acompanyat de qualitat de vida. D’aquí, la preocupació de moltes persones, i sobretot persones grans que són les que per etapa vital estan més a prop de la mort, per assegurar-se una mort digna. La mort digna no és més que el dret que té tota persona de decidir racionalment, fent ús de la seva llibertat personal (respectant als altres) sobre el procés de la seva pròpia vida.
Per aquesta raó, per garantir una mort digna en totes les circumstàncies, és important tenir fet el testament vital o el document de voluntats anticipades (DVA). Qualsevol persona pot posar per escrit la seva voluntat sobre els tractaments mèdics que desitja o no desitja rebre o, fins i tot, sol·licitar l’aplicació de l’eutanàsia, per si, en el futur, es troba en un estat d’incapacitat. Es pot formalitzar de dues maneres, acompanyat de tres testimonis o bé a la notària, on no calen testimonis. Es pot modificar en qualsevol moment i, després d’inscriure’l en el Registre de Voluntats Anticipades del departament de Salut, queda recollit en el teu historial clínic en la Sanitat Pública. Et permet designar una persona representant perquè, en cas de malaltia greu i no poder-se expressar, com pot ser el fet de tenir una demència en fase moderada i avançada, vetlli perquè es respectin les nostres instruccions i que hauran de seguir els metges i equips sanitaris. Igualment, es pot especificar si vols morir a casa o a l’hospital, rebre o no assistència religiosa, permetre o no la donació d’òrgans, etc. En definitiva, el testament vital és un element fonamental per a millorar la qualitat de vida i garantir una mort digna.
Paral·lelament, a un nivell més global, també és imprescindible que l’estat espanyol continuï avançant en una llei d’atenció pal·liativa global. Respectar i protegir la dignitat inherent de l’ésser humà en tots els estadis de la vida, es tradueix en assegurar les condicions de confort necessàries i el dret a rebre cures pal·liatives que li permetin morir dignament.
Edurne Iturmendi és educadora social de la Fundació Uszheimer
