Publicitat

El meu fill Oriol

"Li deien el Lionel Hampton català, perquè tocava el vibràfon com els àngels", recorda la seva mare Montserrat Cornet

spot_img

Publicat el 26.7.2024 16:45

El Racó del Veïnat

Montserrat Cornet Planells

A part de donar voltes arreu del món, jo sempre he sigut una enamorada de França, de la seva llengua i de París. Suposo que sabreu per aquest diari i altres persones, que acaba de morir el meu fill, l’Oriol Bordas Cornet. Tenia 59 anys i, a part de dirigir diferents orquestres, tocava tots els instruments. I parlo de París perquè quan l’Oriol va fundar l’orquestra Paris Barcelona Swing Connection, va tenir un èxit inesperat. Que a mi, com a mare, m’emocionava.

Publicitat

“L’Oriol va fundar l’orquestra Paris Barcelona Swing Connection, que a mi, com a mare, m’emocionava”

Jo recordava les cues que es feien per escoltar-lo a la Cova del Drac, del carrer Tuset, a Barcelona. Allò, però, no era res comparat amb les cues de París. Tota la vida agrairé el meravellós article que Josep Maria Espinàs va escriure sobre l’Oriol al diari Avui.

Publicitat

Viatjant pels Estats Units amb el meu company, vàrem parlar, a San Francisco, amb Lionel Hampton, que tenia 90 anys, i li vaig comentar que al meu fill li deien el Lionel Hampton català, perquè tocava el vibràfon com els àngels.

A París, el local estava a prop del riu Sena. Mirant la pel·lícula La La Land, en una de les últimes escenes per poc m’agafa un atac: la protagonista, buscant el seu company, estava baixant les mateixes escales que jo baixava per veure el meu fill.

“Ara ell ja no hi és, però jo recordaré sempre el seu jazz i els aplaudiments de tot el públic”

L’Oriol, en francès, presentava les peces i els músics. I jo m’emocionava. Ara ell ja no hi és, però jo recordaré sempre el seu jazz i els aplaudiments de tot el públic. A l’església de Sant Ildefons, ens vam acomiadar de l’Oriol, amb tots els músics que hi havien tocat amb ell, com La Locomotora Negra, La Vella Dixieland, i la resta d’amics.

Fill meu, t’estimo i et recordaré sempre.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Els nens del Tècnic Eulàlia estem de celebració

"Era una mena d’oasi solitari i valent, com un centre de pacífica resistència cultural i pedagògica"

El cor solidari de Sant Gervasi: un basar que brilla enmig de la foscor del tall de llum

Veïns de la Bonanova agraeixen a Casa Creativa, un comerç d'origen xinès, la seva solidaritat durant el dilluns en què tot es va apagar

El 47 de Vallvidrera

El Racó del Veïnat Joan Pujol Era dijous 15 de setembre de 2016. Dotze de la nit. Una munió de llebrencs omplien la plaça de Vallvidrera...
spot_img

Les lluites per salvar el patrimoni verd dels barris fan pinya

Persistir i generar aliances amb altres plataformes i la societat civil: l'estratègia compartida de diverses entitats que batallen per preservar espais verds als barris

Esmen celebra 35 anys d’inclusió i acompanyament a les persones amb una trobada farcida d’art i emoció

Més de 200 persones es van reunir per commemorar més de tres dècades de treball continu a favor de la inclusió i el benestar de les persones amb discapacitat intel·lectual

La vinculació de José Zorrila amb Sarrià

El dramaturg i poeta romàntic s'instal·lava amb certa freqüència a una torre del carrer Jaume Piquet per visitar a Manuel Mata

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí