Publicitat

El meu fill Oriol

"Li deien el Lionel Hampton català, perquè tocava el vibràfon com els àngels", recorda la seva mare Montserrat Cornet

spot_img

Publicat el 26.7.2024 16:45

El Racó del Veïnat

Montserrat Cornet Planells

A part de donar voltes arreu del món, jo sempre he sigut una enamorada de França, de la seva llengua i de París. Suposo que sabreu per aquest diari i altres persones, que acaba de morir el meu fill, l’Oriol Bordas Cornet. Tenia 59 anys i, a part de dirigir diferents orquestres, tocava tots els instruments. I parlo de París perquè quan l’Oriol va fundar l’orquestra Paris Barcelona Swing Connection, va tenir un èxit inesperat. Que a mi, com a mare, m’emocionava.

Publicitat

“L’Oriol va fundar l’orquestra Paris Barcelona Swing Connection, que a mi, com a mare, m’emocionava”

Jo recordava les cues que es feien per escoltar-lo a la Cova del Drac, del carrer Tuset, a Barcelona. Allò, però, no era res comparat amb les cues de París. Tota la vida agrairé el meravellós article que Josep Maria Espinàs va escriure sobre l’Oriol al diari Avui.

Publicitat

Viatjant pels Estats Units amb el meu company, vàrem parlar, a San Francisco, amb Lionel Hampton, que tenia 90 anys, i li vaig comentar que al meu fill li deien el Lionel Hampton català, perquè tocava el vibràfon com els àngels.

A París, el local estava a prop del riu Sena. Mirant la pel·lícula La La Land, en una de les últimes escenes per poc m’agafa un atac: la protagonista, buscant el seu company, estava baixant les mateixes escales que jo baixava per veure el meu fill.

“Ara ell ja no hi és, però jo recordaré sempre el seu jazz i els aplaudiments de tot el públic”

L’Oriol, en francès, presentava les peces i els músics. I jo m’emocionava. Ara ell ja no hi és, però jo recordaré sempre el seu jazz i els aplaudiments de tot el públic. A l’església de Sant Ildefons, ens vam acomiadar de l’Oriol, amb tots els músics que hi havien tocat amb ell, com La Locomotora Negra, La Vella Dixieland, i la resta d’amics.

Fill meu, t’estimo i et recordaré sempre.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Els nens del Tècnic Eulàlia estem de celebració

"Era una mena d’oasi solitari i valent, com un centre de pacífica resistència cultural i pedagògica"

El cor solidari de Sant Gervasi: un basar que brilla enmig de la foscor del tall de llum

Veïns de la Bonanova agraeixen a Casa Creativa, un comerç d'origen xinès, la seva solidaritat durant el dilluns en què tot es va apagar

El 47 de Vallvidrera

El Racó del Veïnat Joan Pujol Era dijous 15 de setembre de 2016. Dotze de la nit. Una munió de llebrencs omplien la plaça de Vallvidrera...
spot_img

Joaquim Campanyà: “Volem convertir el Teatre de Sarrià en un referent cultural de Barcelona”

Qualitat, continuïtat i innovació: el Teatre de Sarrià obre la seva temporada amb ambició

Fotogaleria: Arrenca la Festa Major del Farró

La cercavila de 600 i el pregó d'Alberto Marini han donat el tret de sortida a la festa que s'allargarà fins el 14 de setembre

Clíniques Mi, el primer centre de l’estat espanyol que obté el màxim reconeixement internacional per l’atenció al càncer de pulmó

La clínica de les Tres Torres és distingit amb l'IASLC Cancer Care Team Award, i s’afegeix així a una llista exclusiva de centres de referència mundial

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]