El Racó del Veïnat
Montserrat Cornet Planells
A part de donar voltes arreu del món, jo sempre he sigut una enamorada de França, de la seva llengua i de París. Suposo que sabreu per aquest diari i altres persones, que acaba de morir el meu fill, l’Oriol Bordas Cornet. Tenia 59 anys i, a part de dirigir diferents orquestres, tocava tots els instruments. I parlo de París perquè quan l’Oriol va fundar l’orquestra Paris Barcelona Swing Connection, va tenir un èxit inesperat. Que a mi, com a mare, m’emocionava.
«L’Oriol va fundar l’orquestra Paris Barcelona Swing Connection, que a mi, com a mare, m’emocionava»
Jo recordava les cues que es feien per escoltar-lo a la Cova del Drac, del carrer Tuset, a Barcelona. Allò, però, no era res comparat amb les cues de París. Tota la vida agrairé el meravellós article que Josep Maria Espinàs va escriure sobre l’Oriol al diari Avui.
Viatjant pels Estats Units amb el meu company, vàrem parlar, a San Francisco, amb Lionel Hampton, que tenia 90 anys, i li vaig comentar que al meu fill li deien el Lionel Hampton català, perquè tocava el vibràfon com els àngels.
A París, el local estava a prop del riu Sena. Mirant la pel·lícula La La Land, en una de les últimes escenes per poc m’agafa un atac: la protagonista, buscant el seu company, estava baixant les mateixes escales que jo baixava per veure el meu fill.
«Ara ell ja no hi és, però jo recordaré sempre el seu jazz i els aplaudiments de tot el públic»
L’Oriol, en francès, presentava les peces i els músics. I jo m’emocionava. Ara ell ja no hi és, però jo recordaré sempre el seu jazz i els aplaudiments de tot el públic. A l’església de Sant Ildefons, ens vam acomiadar de l’Oriol, amb tots els músics que hi havien tocat amb ell, com La Locomotora Negra, La Vella Dixieland, i la resta d’amics.
Fill meu, t’estimo i et recordaré sempre.
