Cultura

Roser Díaz

Dins del preciós marc dels Jardins del Turó Parc, es va celebrar el passat 20 de juny l’homenatge a Pau Casals. Recordem que el 16 de juny de 1934, es va nomenar Pau Casals fill adoptiu de la ciutat de Barcelona i es va posar el seu nom a l’avinguda que uneix el Turó Parc i la Diagonal. Per homenatjar el mestre i recordar el seu lligam amb la ciutat, des del 2015 es fa un concert que recorda la seva música i la seva ciutat natal, el Vendrell.

Va presidir l’acte Marta Casals, vídua del músic, que una vegada més va agrair a la ciutat el reconeixement atorgat al seu marit. Ente el assistents hi havia el tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Joan Subirats, també regidor del districte, i l’actual i acabat d’estrenar alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez. El fil conductor va ser aquest any un conjunt de frases del mestre que ens apropaven a la seva vàlua com a persona i al concepte empàtic i viu que tenia de la música: “Mai no es pot separar la música de la vida”, o “El veritable respecte per la música, és donar-li vida”. Recordem que Casals és un músic universal, aquesta vegada al munt de concerts que es fan, s’hi han afegit dos de nous, un a Montevideo i un altre a l’estat de Texas.

Castells i música d’orquestra

El lligam amb la seva terra de naixement, el Vendrell, va estar representat per la colla castellera Nens del Vendrell, que van fer un pilar espectacular sota la mirada embadalida d’un públic molt abundant, que omplia l’esplanada del parc. El concert d’homenatge el va començar l’orquestra Xavier Montsalvatge-IEA Oriol Martorell, dirigida per Heriberto Fonseca, que va interpretar Poema Simfònic de Joaquim Serra i la Serenata per a cordes en Do major. Op. 48, de P.L. Txaikovski. Aquestes melodies, més suaus i intimistes, van fer del parc un lloc misteriós i dolç.

Tot seguit l’orquestra simfònica Vozes, dirigida per Pablo González, ens va fer vibrar amb l’obertura de l’Orfeu als Inferns, de J. Offenbach, i Trisch-Trasch- Polka, de J. Strauss. El moment més intimista el va protagonitzar un grup format per quaranta violoncel·listes, dirigits per Antoni Ros Marbà, que ens va delectar amb la interpretació de Sant Martí del Canigó, de Casals, i l’immortal Cant dels Ocells, que tancava el concert.

El Turó Parc torna a acollir l’homenatge un any després

Per arrodonir la vetllada, es va fer l’ofrena floral a l’escultura de Pau Casals que hi ha situada en l’avinguda que porta el nom del mestre. D’aquesta manera, el Turó Parc torna a ser l’escenari d’aquest concert que l’any passat, a causa de les obres que s’hi feien, es va portar a la plaça del Rei. Però, si es vol que el parc segueixi omplint-se de sons, arpegis, melodies, records, emocions, configurant un entorn màgic, caldrà solucionar els problemes de so. La música se sent fluixa o gairebé ni se sent a les darreres fileres de seients, i cal tallar la circulació entorn del parc. Un concert tan excepcional s’ha de cuidar més en els seus aspectes tècnics. I per acabar, recordem unes paraules de Pau Casals: “Les úniques armes de què disposo són la batuta i el violoncel.”

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here