Opinió
Eva Eladi (Cs)
En els seus inicis, els primers pobladors de Barcelona vivien dins de les muralles, però el creixement de la població va obligar a expandir-se fora, fet que va motivar la formació dels diferents barris que avui conformen la ciutat.
En aquest moment, i dècades després d’aquesta explosió demogràfica, Barcelona viu una situació semblant pel que fa a la necessitat d’habitatge. Al districte, patim aquest problema de manera molt notable a causa de l’escassetat d’habitatges. La falta d’espai per construir fa que el valor dels terrenys que queden s’encareixin, cosa que repercuteix, com és natural, en el cost final de la vida. Tenim els preus més alts de la ciutat, amb habitants de rendes mitjanes i altes que viuen, compren, consumeixen al barri i li donen vida, i al seu torn generen un impacte en l’economia global de Barcelona.
Totes les ciutats tenen uns barris que són més cotitzats que d’altres, com és natural, i per això solen pagar més impostos, però normalment aquesta diferència també s’expressa en els serveis que reben. Però la normalitat a Barcelona és una cosa que no concorda amb Colau i el PSC. Sarrià-Sant Gervasi, malgrat que és el districte amb més diners recaptats en impostos, és el més maltractat.
A inici del mandat, el Govern bipartit es va omplir la boca prometent habitatges perquè els joves del districte no hagin de marxar, però la realitat és que molts dels nostres joves es veuen obligats a renunciar a viure al seu barri. Si realment volem una ciutat cohesionada, oberta i de futur, necessitem abordar aquest problema amb una visió a mitjà i llarg termini.
Sarrià-Sant Gervasi es mereix molt més del que li ofereix Colau i el PSC. No demanem ser més que ningú, però tampoc volem continuar sent menystinguts pel Govern, com passa en l’actualitat. Sabem que estem davant una situació econòmica complexa i que ens tocarà a tots fer un ús racional de les inversions, però no és menys cert que si no invertim en els nostres joves, el seu futur s’escriurà en pretèrit.
