11.2 C
Sant Gervasi
| Dijous 22 d'abril de 2021 |

Els productes frescos, el plàstic i el gust

"Exigiu paper per embolcallar la compra, és un detall però prou rellevant en el temps per al medi ambient"

El Racó del Veïnat

Joaquim Ros Saques

Malgrat que alguns empresaris hi han treballat una mica, encara queda molta feina per fer en el binomi envàs de plàstic versus producte fresc. Pel que fa als que han avançat i han aparcat el plàstic en els seus establiments, em costa diferenciar si és per sensibilitat mediambiental o bé per pur màrqueting (“ara toca això i vendrem més”) però, en qualsevol cas, benvingut el pas, i cadascú que tregui les seves pròpies conclusions i premiï o castigui amb la seva compra ━presencial o en línia━ tot el ventall d’oferta que hi ha al sector. 

Tanmateix, només cal observar pel carrer moltes botigues i la falta d’alternativa a les bosses de plàstic que hi ha en molts autoserveis: són pocs, encara, els que t’ofereixen una bossa de paper. Si disposem de bosses de paper o de compostatge, per què consumim tant plàstic? Per comoditat? Per preu? Em costa d’entendre. Sembla que no n’hi ha prou amb les impactants imatges que ens passen tan sovint els mitjans de comunicació. 

Llegia fa pocs dies que una gran cadena d’àmbit espanyol eliminarà les bosses d’un sol ús, cosa que permetrà reduir 3.200 tones de plàstic a l’any. Aquesta firma té previst invertir més de 140 milions d’euros en quatre anys en accions de preservació del medi ambient. Si ho compleix, anirà pel bon camí. No són els primers, però tampoc són la majoria, malauradament. I aquí l’administració hi hauria de fer un reconeixement implícit. L’alternativa són bosses compostables fabricades amb fècula de patata. 

No obstant això, la revista Integral publicava un article titulat “Suècia recicla tan bé que s’han quedat sense escombraries”. Amb els anys, han creat una cultura del reciclatge i de conscienciació del medi ambient perquè els habitants adoptin hàbits que redueixin al màxim el rebuig. És tan impressionant, l’evolució que han fet en la qüestió ecològica, que ara han d’“importar escombraries” d’altres països per mantenir les seves plantes de reciclatge en funcionament. Certament, quan llegia aquest article no vaig poder deixar de pensar que ens queda molt camí per fer i que els suecs sí que són sensibles al medi ambient!

No voldria ser malpensat, però he d’acceptar que hi veig certa relació entre producte més econòmic o d’oferta i envàs de plàstic. Molts cops, a més, aprofiten l’envàs per posar-hi el preu de la safata de fruites o hortalisses. Aquí, la xifra d’un euro és la que més observem. És tan pràctic recollir una d’aquestes safates en què veiem el producte i el preu que actuem per impuls i oblidem què significa aquell envàs i el gest d’adquirir-lo. En aquest acte reflex de compra, hi ha un egoisme flagrant i en què desapareix tota la nostra sensibilitat per la contaminació.

Malgrat tot, aquest plantejament no tan sols es dona al sector de la fruita i l’hortalissa, que és on ens pot fer més mal de vista: segons els comerciants, la safata de porexpan també facilita molt la gestió de la venda de carn i peix. El porexpan és un recipient estàndard que s’adapta als productes que solen anar acompanyats de liquats. Perquè a ningú li agrada embrutar-se. Els sucs que produeixen aquells productes, diuen, fan més pràctica la safata de porexpan. A més, el preu del cartró que aguanti és prohibitiu. Hi ha cap industrial que treballi per cercar altres opcions? I els responsables de l’administració, cap on miren? 

Fa poc, descobríem les aportacions que pot fer la clofa d’arròs en molts camps. Fa bona pinta, i potser ens permetrà d’aturar aquesta sagnia del consum de plàstic, perquè ara com ara aconseguim que els nostres rius i mars estiguin cada cop més contaminats. Aquestes maleïdes màquines que tapen la safata de carn o de peix amb plàstic estan fent un flac favor a la naturalesa: aquest producte s’esmicola en trossos més petits i es perpetua durant anys i panys. Si us plau, exigiu paper per embolcallar la compra, és un detall però prou rellevant en el temps per al medi ambient. L’altra alternativa és portar de casa recipients de vidre per posar-hi el producte fresc. Oi que agafem la bossa abans de sortir? Doncs a dins de la bossa, podem dur-hi recipients adients per desar-hi el menjar.

Així mateix, voldria afegir un argument més al ja prou clar de “guerra al plàstic”. Crec que el gust de les fruites i les hortalisses també se’n ressenteix: la maduració s’accelera, i si el producte ja té alguns dies, ━se’n diu oferta, d’això?━, hi ha un factor clau, que és que el producte fresc que està en una atmosfera tancada es modifica i madura d’una manera poc natural. En conseqüència, perd majorment el gust esperat ━si és que en tenia abans de ser “empresonat” en aquests productes de base PVC━. Els gasos que desprèn aquest derivat del plàstic són molt nocius per a qualsevol producte que hi és embolcallat. Parlava amb una professional arxivera que em recomanava guardar les fotos velles i antigues en un sobre de plàstic de polièster, mai de PVC, perquè en pocs anys s’anirien degradant i perdent. Les fotos són també un producte natural: si això passa amb les fotografies, imagineu-vos amb el que ens ocupa.

Tots sabem la importància que té que el temps entre la collita i el consum sigui el mínim possible perquè d’aquesta manera s’aprofiti al màxim la maduresa a la planta i, per tant, guanyi aquest sucre que el diferencia clarament en el gust. Per això molts som capaços de pagar un plus per aquesta qualitat diferencial. No en tingueu cap dubte, quan veieu un preu al mercat prou elevat, només pot ser per dos motius: perquè n’hi ha poca quantitat (relació oferta i demanda) o perquè és un bon producte, gustós i que costa prou de produir ━per una vegada, aparcaré la cobdícia de molts comerciants━. L’alternativa és un producte barat, probablement llunyà, que ha passat un llarg transport en una caixa. Allargar aquest procés és el que fa que productes naturals es converteixin en productes menys naturals o “artificials”, tots iguals de forma i de color, però sobretot de duresa. Han d’aguantar un trasllat i han d’arribar, visualment, en perfecte estat. I això si ens oblidem del gust. Entenc que a molts ens ve al cap l’exemple dels tomàquets, que són un clar referent i exemple del que hem estat descrivint.

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.