Publicitatspot_img
Publicitat
spot_img

L’estornell negre: un espectacle aeri hipnòtic i sincronitzat

Poc abundant a Barcelona, genera molèsties quan es concentra en dormidors, com per exemple, als arbres de la plaça Catalunya

Publicat el 6.1.2024 6:00 · Actualitzat el 26.1.2024 9:40

Enric Capdevila

L’estornell negre (Sturnus unicolor) és un ocell en expansió de la família dels estúrnids. És un ocell molt similar a l’estornell vulgar (Sturnus vulgaris) amb el qual conviu i s’hibrida sovint. Els estornells van passar fa pocs anys de ser ocells hivernants a ser sedentaris. Les primeres nidificacions a Catalunya de l’estornell vulgar són del 1960 i del negre, el 1975; a Barcelona, els anys 1980 i 1990 respectivament. Es poden observar per tot Barcelona, però el negre és menys abundant, n’hi ha unes 630 parelles, i unes 2.200 del vulgar, segons l’últim mapatge.

Publicitat

L’estornell negre és un ocell de la mida d’una merla, d’uns 21 cm de llargària, amb el plomatge totalment negre, lluent amb irisacions, que a l’hivern s’enfosqueix i li apareixen unes taques petites; en aquest moment és quan és més distingible del vulgar, que és més pigallat. Els joves tenen una coloració negra marronosa. Té la cua curta, el bec llarg, punxegut i groc, i les potes rosades. És omnívor: a la primavera i l’estiu consumeix principalment invertebrats, i a la tardor i l’hivern consumeix fruits i llavors. Quan camina, ho fa de pressa, fent saltets, i quan està aturat, ho fa des d’una atalaia, com la punta d’un arbre o les antenes de les teulades, on és fàcil veure’l. Té un cant compost de xiulets sonors i crits estridents, i imita alarmes de cotxes i altres sons.

És un ocell molt gregari i genera molèsties quan es concentra en dormidors, com per exemple, als arbres de la plaça Catalunya, pel soroll i els excrements. Però en zones rurals com la dels Aiguamolls de l’Empordà, quan arriben onades procedents del centre d’Europa a l’hivern, formen grans concentracions on desenes de milers d’estornells (se n’han arribat a comptabilitzar més de 100.000) volen de forma sincronitzada, com en una dansa hipnòtica i majestuosa que va canviant de forma.

La manera com es comuniquen per volar harmoniosament i canviar sobtadament de forma és la següent, segons l’IFISC-Institut de Física Interdisciplinar i Sistemes Complexos: cada ocell es fixa en els set companys més propers per comunicar-se criteris de cohesió (forma compacta), exclusió (evitar col·lisions), alineació (volar en la mateixa direcció) i velocitat (constant). En llenguatge físic cada au funcionaria com una partícula que seguiria les lleis de Newton, no hi ha cap ocell que ho lideri, però un comportament individual, des de la seva percepció parcial, en genera un de col·lectiu. Al principi, cada individu apunta cap a una direcció diferent i aleatòria, però arriba un moment en què tots agafen la mateixa direcció.

La dita: Pardals, tords i estornells són mals ocells.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El gaig blau: característiques i curiositats

És una de les aus més espectaculars que cria al nostre país, però l'ús de plaguicides i la pèrdua de cavitats naturals on nidificar ha limitat molt la seva expansió

El cucut reial: característiques i curiositats

Un ocell migrador singular que destaca pel seu parasitisme reproductor

La cotxa cua-roja: característiques i curiositats

És un ocell migrador comú arreu de Catalunya, un nidificant estival molt rar i localitzat, i un hivernant excepciona

Pinsà mec: característiques i curiositats d’un ocell poc abundant a Catalunya

És un ocell migrador que cria als boscos boreals d'Europa i Àsia (taigà) i es desplaça al sud per hivernar
spot_img

El Teatre de Sarrià afronta greus problemes de liquiditat després de la gestió dels últims anys i demana ajuda

L'actual president, Joaquim Campanyà, dimiteix després d'un canvi en la programació del centre que ha deixat la tresoreria sense prous fons per pagar factures pendents

Cal·listènia al Parc del Putxet

"El Parc del Putxet és un espai privilegiat per promoure la salut i la vida activa. La comunitat que s'ha creat al voltant de la cal·listènia és un exemple de com els espais públics poden generar convivència, relacions positives i benestar"

El teu mapa vital: com començar a llegir el teu «cel» personal

Només entenent els patrons que ens fan interpretar el món d'una manera o una altra, podrem entendre per què el nostre cos decideix activar certs símptomes

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí