Publicitat
spot_img

L’estornell negre: un espectacle aeri hipnòtic i sincronitzat

Poc abundant a Barcelona, genera molèsties quan es concentra en dormidors, com per exemple, als arbres de la plaça Catalunya

Publicat el 6.1.2024 6:00

Enric Capdevila

L’estornell negre (Sturnus unicolor) és un ocell en expansió de la família dels estúrnids. És un ocell molt similar a l’estornell vulgar (Sturnus vulgaris) amb el qual conviu i s’hibrida sovint. Els estornells van passar fa pocs anys de ser ocells hivernants a ser sedentaris. Les primeres nidificacions a Catalunya de l’estornell vulgar són del 1960 i del negre, el 1975; a Barcelona, els anys 1980 i 1990 respectivament. Es poden observar per tot Barcelona, però el negre és menys abundant, n’hi ha unes 630 parelles, i unes 2.200 del vulgar, segons l’últim mapatge.

Publicitat

L’estornell negre és un ocell de la mida d’una merla, d’uns 21 cm de llargària, amb el plomatge totalment negre, lluent amb irisacions, que a l’hivern s’enfosqueix i li apareixen unes taques petites; en aquest moment és quan és més distingible del vulgar, que és més pigallat. Els joves tenen una coloració negra marronosa. Té la cua curta, el bec llarg, punxegut i groc, i les potes rosades. És omnívor: a la primavera i l’estiu consumeix principalment invertebrats, i a la tardor i l’hivern consumeix fruits i llavors. Quan camina, ho fa de pressa, fent saltets, i quan està aturat, ho fa des d’una atalaia, com la punta d’un arbre o les antenes de les teulades, on és fàcil veure’l. Té un cant compost de xiulets sonors i crits estridents, i imita alarmes de cotxes i altres sons.

És un ocell molt gregari i genera molèsties quan es concentra en dormidors, com per exemple, als arbres de la plaça Catalunya, pel soroll i els excrements. Però en zones rurals com la dels Aiguamolls de l’Empordà, quan arriben onades procedents del centre d’Europa a l’hivern, formen grans concentracions on desenes de milers d’estornells (se n’han arribat a comptabilitzar més de 100.000) volen de forma sincronitzada, com en una dansa hipnòtica i majestuosa que va canviant de forma.

La manera com es comuniquen per volar harmoniosament i canviar sobtadament de forma és la següent, segons l’IFISC-Institut de Física Interdisciplinar i Sistemes Complexos: cada ocell es fixa en els set companys més propers per comunicar-se criteris de cohesió (forma compacta), exclusió (evitar col·lisions), alineació (volar en la mateixa direcció) i velocitat (constant). En llenguatge físic cada au funcionaria com una partícula que seguiria les lleis de Newton, no hi ha cap ocell que ho lideri, però un comportament individual, des de la seva percepció parcial, en genera un de col·lectiu. Al principi, cada individu apunta cap a una direcció diferent i aleatòria, però arriba un moment en què tots agafen la mateixa direcció.

La dita: Pardals, tords i estornells són mals ocells.

spot_img
spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El duc: curiositats i característiques

És la més grossa de les nostres rapinyaires nocturnes, resident i ben distribuïda arreu del territori, sobretot en ambients mediterranis de baixa i mitja muntanya

El titella: característiques i curiositats

És un petit ocell migrador que cria a la major part de la meitat nord d'Europa i Àsia; té hàbits terrestres i gregaris, i per això es pot observar sovint per terra i en grup

El becplaner: característiques i curiositats

És un migrador regular, més comú al pas de tardor que al de primavera, però escàs al nostre territori. Es pot veure durant tot l'any, a zones d'aiguamolls al llarg de tota la costa, ja que existeixen exemplars estiuejants i també hivernants, tot i que no cria al nostre país

L’agró roig: un ocell escàs que cria al Delta de l’Ebre i als Aiguamolls de l’Empordà

És un animal solitari i discret, durant el dia s’està quiet llargues estones entre la vegetació dels canyissars o dels arrossars quan estan crescuts; al capvespre és més actiu i camina buscant alguna presa
spot_img

Rosario Endrinal, 20 anys després: quan l’odi a la pobresa continua guanyant a la tendresa col·lectiva

Assís recorda la dona assassinada el 2005 i alerta que la pobresa, el gènere i el racisme continuen alimentant una violència estructural sovint invisibilitzada

Can Raventós: minut i resultat de la perseverant lluita per salvar la finca històrica de Sarrià

La crida veïnal és clara: avançar en la permuta total i aprofitar aquest moment perquè passi de ser un focus de conflicte a esdevenir un símbol compartit de cultura, verd i habitatge digne al cor del barri

Se suavitzen les restriccions a Collserola per la pesta porcina: es pot anar al bosc

Es pot anar a passejar o en bicicleta, però es demana evitar les aglomeracions i continuen prohibides les activitats organitzades de lleure al medi natural

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí