21.2 C
Sant Gervasi
| Dilluns 21 de setembre de 2020 |

“Fer un Rocamora”

'Fer un Rocamora' és ser sempre al costat i al servei del Districte i dels set barris que el conformen

Opinió

Marta Royo (@mroyoespinet)

– Vinc al plenari, el retransmeto en directe via Twitter i quan acabi faig la noti i la difonc.

– Jesús, no pateixis. Ja ho coordino jo amb la Gràcia. Marta, necessito l’article aquest vespre, sorry, que demà enviem a imprimir El Jardí.

Publicitat

– He quedat demà amb el Regidor per fer-li l’entrevista. Elena, et va bé venir a fer les fotos?

Fer un Rocamora és ser sempre al costat i al servei del Districte i dels set barris que el conformen. És cobrir plenaris. És entrevistar regidors i consellers. És ser als actes, a les presentacions. És xupar-se campanyes electorals. És deixar empremta. És proactivitat. És activisme. És fer i ser barri.

– Et presento el llibre. I tant. Dia i hora?

– Vinc a la llibreria a escoltar la teva xerrada. Seré puntual!

– Quedem i xerrem de la vida, de l’amor, de la família. Et recullo pel despatx.

Fer un Rocamora és estar al costat dels amics. És ajudar-los en tot el que un pot. És escoltar. És confiar. És un silenci. És consol. És xalar. És un dinar o un cafè. És una trucada, un missatge, un gest, un somriure.

– Vaig de puto cul. Estic cobrint una mani a Artós i no vindré.

– M’he de quedar fins tard a Europa…

– Ho sento, vaig a la roda de premsa del Conseller Buch i no arribo.

Fer un Rocamora és ser responsable, ser exigent i ser professional, encara que, a voltes, sigui amb un elevat cost d’oportunitat. És treballar sense esperar massa a canvi. És no deixar res per fer. És tenir cura de la redacció penjada. És arribar a tot i a tothora.

Carme, amb 24 anys tens el deure de seguir-te formant i de treballar, sí, però també tens l’obligació de gaudir de la família, dels amics, dels veïns, dels companys, de la vida. Que tant de bo la teva nova vida a Menorca et permeti fruir de la teva tan estimada professió però, alhora gaudir de la família i dels amics.

Carme, ens deixes moltes coses, però la millor, la teva forma de ser. Essent com ets, mestressa de les teves idees, clara, directa i transparent, has aconseguit que t’estimem tots i cada un dels veïns de Sarrià, siguem del color que siguem. Només cal llegir els tuits d’aquests darrers dies… Amb el teu meravellós somriure, inclús quan estàs enfadada, ens has llegit la cartilla a tots, o a gairebé tots, però amb gran estima i enorme educació. Aquest és un dels teus grans valors. Que avui en dia, en temps convulsos i d’absoluta crispació, algú pugui dir el que pensa sense ofendre i sense que l’altre es molesti, en cas que pensi diferent que tu, és una gran virtut. Quan n’hem d’aprendre d’aquesta forma de ser…

Carme, això no és un adéu. És un fins aviat. És un arreveure! Torna per seguir fent molts Rocamora més. Sarrià és casa teva. Mentrestant, ens veiem a Menorca amb la nova colla, i saps que sóc dona de paraula.

Ves fent el sofregit per l’arròs…

Foto del nostre estimat Jordi Bosch.

 

 

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.