Publicitat
spot_img

Lliçons de la ment, per Marta Trius

Ara que ja hem passat l'equador d'aquesta pandèmia, fem l'últim esforç perquè això acabi com més aviat millor

Publicat el 13.12.2020 23:13

Opinió

Marta Trius

Que la pandèmia ens està afectant a tots a nivell psicològic és un fet en el qual no entraré per dos motius: el primer, perquè està més que demostrat i segon, perquè no soc ni pretenc ser, una entesa en la matèria. Dit això estic convençuda que l’arribada del fred, l’escurçament dels dies i la falta d’optimisme sanitari a mig termini s’han unit al ja baix ànim i està fent que estiguem tots una mica decaiguts.

Recentment en un encertat article de la meva admirada Remei Margarit, parlava del somriure com un gest de benvinguda que ha estat posposat a causa de la mascareta. L’escrit em va fer reflexionar sobre com de necessari és l’optimisme i el riure, i el molt que necessitem totes dues coses per a estar bé amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn.

Publicitat

En les últimes setmanes he parlat amb moltes persones properes i qui més qui menys ha fet algun comentari del tipus “ja no puc més”, “estic cansat de tantes limitacions” o “que s’acabi tot això d’una vegada”. I es que portem ja nou mesos fent i desfent, escoltant consells, complint (o no tant) les normes imposades i seguint unes directrius que coarten la nostra llibertat i ens posen a prova dia si dia també.

Un bon amic té una encertada teoria, ell diu que la nostra raó ho comprèn tot: entén que no podem sortir de casa, que hem de mantenir la distància social, que hem de portar mascareta… i un llarg etcètera darrere del bé comú per a evitar el contagi; però quan la raó ha filtrat i entès tot això, el cos reacciona, es rebel·la i apareixen les malalties físiques com els maldecaps o estómac, l’ansietat, la mandra, l’apatia i tants altres xacres que ens porten a estar desmotivats.

Aquesta teoria pot compartir-se o no, però del que no hi ha cap mena de dubte és que la ment és una gran mestra a l’hora de doblegar o enaltir el cos, i per això sempre hem de mantenir-la a ratlla i manar-li imputs positius perquè no ens jugui males passades.

Ara s’acosten les festes nadalenques i la majoria està ja pensant com ho farà per a veure a els uns o els altres, se senten cometaris de tota mena i les reserves per a fer-se el popular PCR abans dels dies més assenyalats han augmentat notablement. La paraula responsabilitat centelleja en la nostra ment i es busca la manera més cauta de poder veure ni que sigui a part de la família sense posar als altres o a nosaltres mateixos en perill.

I en aquest ordre de coses sento a la televisió a un responsable de sanitat que diu alguna cosa que em resulta especialment coherent: “Que el voler passar el Nadal de 2020 amb les nostres persones grans no faci que no puguem passar amb ells el de 2021” i és que, com em va dir algú fa uns dies, “ara que ja hem passat l’equador d’aquesta pandèmia, fem l’últim esforç perquè això acabi com més aviat millor”.

Res més cert i res més difícil venint d’on venim.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

On pots portar l’arbre de Nadal per a reciclar-lo a Sarrià-Sant Gervasi?

Fins al 17 de gener, l'Ajuntament habilita una vintena de punts de recollida al districte

Nadal 2024 a Sarrià-Sant Gervasi: activitats per a totes les edats

Societat Natalia Avellan Un any més, el districte de Sarrià-Sant Gervasi ofereix un ampli ventall d'activitats de Nadal per a tota la família. Mercats, obres de...

El Nadal i la malaltia d’Alzheimer: com afecta a les famílies?

són dates difícils, en les quals als cuidadors se’ls demana un sobreesforç extra amb un cost emocional i un desgast físic molt important

Els Pastorets de Vallvidrera escenifiquen la importància de la comunitat en la recerca de la identitat pròpia

Més d’un centenar de veïns del barri reinterpreten l’obra tradicional en una funció que ja ha venut més de 1.200 entrades
spot_img

Neix el Grup d’Habitatge dels Barris de Muntanya

Es presentarà en una assemblea oberta el 25 de febrer a les 19:30 al Mercat Cultural de Vallvidrera

Coco Comin: “Les escoles de dansa són un espai de creixement personal i de cohesió social”

Entrevistem a la fundadora de l'escola del carrer Benet Mateu, referent del jazz americà i del musical, que ja ha format tres generacions d’artistes

Més de 10.000 captures de vespa asiàtica en un any: el balanç d’un projecte amb resultats exitosos a Collserola

Un projecte comunitari, amb suport científic i voluntariat format, ha aconseguit reduir de manera significativa la presència d'aquests insectes, generant un benefici net per la diversitat global del ecosistema

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí