Publicitatspot_img
spot_img

L’orenga, una planta vital a infusionar en una ratafia de nous verdes

En la tradició gastronòmica de les terres de Catalunya i d’Aragó, l’orenga florida s’ha usat força sovint

Publicat el 11.9.2024 6:00 · Actualitzat el 14.9.2024 10:12

Cuina de convent

Fra Valentí Serra

Sobre l’orenga (llat., Origanum vulgare) cal assenyalar, d’entrada, que es tracta d’una planta molt estimada en la gastronomia per les seves peculiars virtuts estomacals i digestives i, per aquest motiu, ha estat conreada de manera ininterrompuda a les hortes conventuals dels frares. En la tradició remeiera pairal i conventual s’ha recomanat de prendre bullidures d’orenga a guisa d’expectorant per tal d’alleujar la tos i, àdhuc, s’ha recomanat de donar pocions d’orenga als qui pateixen insomni. La flor i fulla de l’orenga, preparades en forma d’ungüent són força útils per a temperar els dolors articulars i reumàtics, especialment en els casos de torticolis. L’any 1751 fra Jacint de Sarrià escriví que l’orenga, “aplicada en forma d’emplastre resol los inflors. La flor y la fulla beguda són contra tota espècie de veneno” (BHC, De algunas herbas, f. 156).

Publicitat

Poc abans de l’exclaustració de 1835, segurament algun predicador o potser algun almoiner, durant la predicació o acapta, acollits en alguna casa pairal de Riudarenes, recolliren una curiosa recepta per a fer ratafia de nous verdes, on l’orenga és un dels principals elements a infusionar. I, en aquest mateix sentit, els frares caputxins del convent barceloní de Santa Madrona, on hi havia situada una famosa apotecaria conventual, escriviren que l’orenga és una planta “muy conocida que crece en los bosques montañosos y secos y en los terrenos áridos, y que florece a fines de verano y en otoño, siendo sus flores de un color vinoso. Las sumidades floridas se usan en infusión en los casos de catarros mucosos y en la atonía de las vísceras, y sus hojas, cocidas con agua y dulcificadas con miel, curan el asma y los abscesos de pulmón. El vino infundido con orégano quita el dolor de muelas, cura la garganta haciendo gargarismos y desinflama la boca” (Pócimas de capuchino, 64).

En la tradició gastronòmica de les terres de Catalunya i d’Aragó, l’orenga florida, a més d’emprar-la per a perfumar la carn s’ha usat, força sovint, per a confitar i adobar les olives combinada amb el timó, el fonoll, l’all i la sajolida.  Segons una antiga tradició agrària, les cols i l’orenga no poden conviure a les hortes puix que “el orégano tiene capital odio a la berza y oféndela en tanta manera, que luego, si se planta cerca de ella, la seca”, escriví l’any 1555 el metge pontifici Andrés de Laguna. A l’article vinent us parlaré, si a Déu plau, sobre les nombroses propietats de la xufla.

Fra Valentí Serra de Manresa és arxiver dels Caputxins de Sarrià

Notícies relacionades

Els usos remeiers i gastronòmics de l’ametlla a la tradició catalana

L’ametlla forma part de la tradició agrícola, remeiera i gastronòmica de Catalunya. Descobrim varietats, usos tradicionals i algunes receptes

Llegums i cuina catalana

Valorades per la seva versatilitat en temps de crisi i abstinència, els llegums es van convertir en el gran aliment de la cuina caputxina

Coliflor i bròquil avinagrats: el remei de convent que reforça el sistema immunològic

Les conserves tradicionals amb vinagre de poma que els frares elaboraven per conservar aliments i cuidar la salut

Les cols: característiques, curiositats i usos

Des de l’edat de pedra, i molt abans del conreu hortícola de la col, els antics pobladors de la península Ibèrica ja potenciaven el gust dels primitius brous tribals amb fulles de col; des de molt antic, l’home s’ha fixat en aquesta planta, força comú, tan vistosa, de fulles amples i verdoses, d’un gust tan peculiar
spot_img

Les Tres Torres té el percentatge més alt d’arbres potencialment al·lergènics de Sarrià-Sant Gervasi

El 36,4 % de l'arbrat municipal del barri pertany a espècies amb al·lergenicitat potencial alta o molt alta, mentre que el conjunt del districte se situa en el 23,9 %, per sota de la mitjana de Barcelona

25 anys de teatre i tradició: els Pastorets de Vallvidrera tornen aquest desembre

La companyia commemora l'aniversari recuperant els orígens de l'espectacle, amb funcions entre el 12 i el 20 de desembre i entrades ja a la venda

29N | Ayuso es regala un bany de masses a la plaça Artós, bastió de les dretes espanyolistes

Els populars s’encomanen a Sarrià-Sant Gervasi, l’únic districte de Barcelona on van guanyar les eleccions generals del 2023

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí