Publicitat

L’orenga, una planta vital a infusionar en una ratafia de nous verdes

En la tradició gastronòmica de les terres de Catalunya i d’Aragó, l’orenga florida s’ha usat força sovint

spot_img

Publicat el 11.9.2024 6:00

Cuina de convent

Fra Valentí Serra

Publicitat

Sobre l’orenga (llat., Origanum vulgare) cal assenyalar, d’entrada, que es tracta d’una planta molt estimada en la gastronomia per les seves peculiars virtuts estomacals i digestives i, per aquest motiu, ha estat conreada de manera ininterrompuda a les hortes conventuals dels frares. En la tradició remeiera pairal i conventual s’ha recomanat de prendre bullidures d’orenga a guisa d’expectorant per tal d’alleujar la tos i, àdhuc, s’ha recomanat de donar pocions d’orenga als qui pateixen insomni. La flor i fulla de l’orenga, preparades en forma d’ungüent són força útils per a temperar els dolors articulars i reumàtics, especialment en els casos de torticolis. L’any 1751 fra Jacint de Sarrià escriví que l’orenga, “aplicada en forma d’emplastre resol los inflors. La flor y la fulla beguda són contra tota espècie de veneno” (BHC, De algunas herbas, f. 156).

Publicitat

Poc abans de l’exclaustració de 1835, segurament algun predicador o potser algun almoiner, durant la predicació o acapta, acollits en alguna casa pairal de Riudarenes, recolliren una curiosa recepta per a fer ratafia de nous verdes, on l’orenga és un dels principals elements a infusionar. I, en aquest mateix sentit, els frares caputxins del convent barceloní de Santa Madrona, on hi havia situada una famosa apotecaria conventual, escriviren que l’orenga és una planta “muy conocida que crece en los bosques montañosos y secos y en los terrenos áridos, y que florece a fines de verano y en otoño, siendo sus flores de un color vinoso. Las sumidades floridas se usan en infusión en los casos de catarros mucosos y en la atonía de las vísceras, y sus hojas, cocidas con agua y dulcificadas con miel, curan el asma y los abscesos de pulmón. El vino infundido con orégano quita el dolor de muelas, cura la garganta haciendo gargarismos y desinflama la boca” (Pócimas de capuchino, 64).

En la tradició gastronòmica de les terres de Catalunya i d’Aragó, l’orenga florida, a més d’emprar-la per a perfumar la carn s’ha usat, força sovint, per a confitar i adobar les olives combinada amb el timó, el fonoll, l’all i la sajolida.  Segons una antiga tradició agrària, les cols i l’orenga no poden conviure a les hortes puix que “el orégano tiene capital odio a la berza y oféndela en tanta manera, que luego, si se planta cerca de ella, la seca”, escriví l’any 1555 el metge pontifici Andrés de Laguna. A l’article vinent us parlaré, si a Déu plau, sobre les nombroses propietats de la xufla.

Fra Valentí Serra de Manresa és arxiver dels Caputxins de Sarrià

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

La canyella: propietats, usos i curiositats

En el camp de la medicina popular la canyella s’ha utilitzat contra els refredats i processos febrils, per alleujar els trastorns digestius i per deturar la diarrea

Una guia per temps de bolets

Josep Maria Vidal i Fina Comas publiquen un llibre sobre 25 bolets, la seva descripció, qualitats i com cuinar-los

Els gínjols: curiositats i usos medicinals

D'on ve l'expressió "més content que un gínjol?"

Quatre segles de vida caputxina

Fra Valentí Serra ofereix una obra que explica la història de l'orde caputxí a través de les seves experiències i vicissituds, apropant-nos a una realitat religiosa que vetlla i influeix a la nostra societat
spot_img

La castanyada 2025 a Sarrià-Sant Gervasi

La programació de totes les activitats barri a barri

Credibilitat personal, per Miquel Saumell

"La credibilitat personal no depèn de la professió que s’exerceix sinó dels valors ètics de l’individu, de l’educació rebuda i del seu tarannà"

Vila Felisa: història i curiositats d’una torre unifamiliar de la Bonanova

Aquesta vila va ser construïda per l'arquitecte Jaume Gustà i Bondia l'any 1897 a instàncies de Felisa Vázquez, vídua de Flaquer. A la façana abunden diversos detalls neoclàssics que doten l'edifici d'un estil eclèctic

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí