Opinió
Joan Buscà
Malgrat que a escala mundial l’OMS ens informa que per la covid-19 ja hem arribat a 34 milions d’infectats i a un milió de morts. A 770.000 infectats i 32.000 morts a l’Estat espanyol i a 165.000 infectats i 13.400 morts a Catalunya.
Malgrat que els científics i metges no ens pronostiquen com i quan s’acabarà aquesta pandèmia.
Malgrat que el Fons Monetari Internacional preveu la pitjor crisi econòmica en un segle.
Malgrat que el Banc Mundial preveu la crisi més severa des dels anys 1930.
Malgrat que per al 2020, la Comissió Econòmica europea i el Banc d’Espanya preveuen una caiguda del PIB espanyol del 12,8 %, i per al 2021 un creixement només del 7,2 %.
Malgrat que tenim 3,4 milions de persones en l’atur, el 15,3 % de persones amb edat de treball; i que amb els ERTO i el tancament d’autònoms, la taxa real d’atur seria del 31 %.
Malgrat que s’han demanat més de 230.000 moratòries d’hipoteques.
Malgrat que un 28,5 % de les pimes no podran retornar els seus crèdits i avals.
Malgrat que el turisme ha caigut més d’un 65 %.
I que vivim i tenim una situació molt complicada.
Soc optimista. La Unió Europea (UE) ens farà arribar ajudes per 140.000 milions de €, dels quals 70.000 no els hem de tornar. Els altres 70.000 milions incrementaran el nostre deute públic, que podria arribar els 1,2 bilions de €. Serem el país més endeutat de la UE. Hem de gastar i invertir bé. La UE ens posa dures condicions a canvi de les ajudes econòmiques. No necessitem polítics, necessitem bons professionals de la gestió econòmica. Cal mirar Itàlia: el seu president ha contractat un equip d’acreditats professionals de la gestió econòmica (no polítics) per remuntar l’economia del país.
Soc optimista. El pessimisme no ajuda ni serveix de res. Quedar-se amb el desastre, tampoc. Magnificar els drames, tampoc. La confrontació, tampoc. Tots contra tots, tampoc. «Soc optimista. No sembla útil ser una altra cosa». (Winston Churchill, 1874-1965).
