19 C
Sant Gervasi
| Divendres 25 de setembre de 2020 |

Passejant amb mascareta

"Mirades que es creuen esquives, parlen els ulls, callen les veus. Quan jo et miro, tu em veus?"

Poemes del Confinament

Roser Díaz

Rostres anònims, deambulant,
lentament, maquinalment.
Mirades que es creuen esquives
parlen els ulls, callen les veus.
Quan jo et miro, tu em veus?
Parla amb silenci la mirada.
No hi ha converses, només sensacions
fermes, dubtoses, equivocades.
Quan jo et miro, tu em veus?
Secrets de les paraules sense veu.
Hi ha ulls d’alegria, ulls de por,
ulls que tremolen, ulls plens del cor.
Ulls que no escolten, ulls que no hi són,
ulls que són cecs de sentiments,
ulls fets de pluja, ulls que son vent.
Ulls que juguen a cara o creu,
ulls de promeses d’antigues veus,
ulls que defugen els vells rancors,
ulls que segellen els nous amors.
Som mirades perdudes, enfonsades, difuses.
Són mirades de foc, són mirades de gel.
Ulls que miren a la mort
amb les oracions de la vida.
Ulls cansats de deambular
anhelant companyia
Mirades d’enyorança d’escoltar,
paraules que observen en melangia.
Mirades defugint la soledat.
Parlen els ulls, callen les veus.
Quan jo et miro, tu em veus?

Publicitat
Publicitat

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.