Teràpies complementàries
Glòria Vilalta
Abans de tot, vull aclarir que sóc filla de metge i d’infermera i que la medicina al·lopàtica fa i ha fet un gran servei.També dir-vos que sóc llicenciada en enginyeria industrial. Faig aquest apunt per fer constar que tinc una ment analítica, a qui agrada entendre les coses, i si pot ser, comprovar-les.
La meva manera de fer i de pensar també ha fet que em faci preguntes, i que no deixi de buscar. M’agrada descobrir noves cultures, llengües, paisatges, conceptes, visions del món, persones i maneres de pensar. També maneres de curar.
Per què alguna gent emmalalteix i altra no? Per què alguns medicaments funcionen per uns i per altres no? Per què hi ha dolors o símptomes als que no es pot donar resposta? Aquestes preguntes em van fer buscar, i d’aquesta manera vaig arribar a altres maneres de fer, a altres maneres d’encarar la malaltia i la salut. Vaig descobrir una mirada holística; la medicina integrativa, l’antroposòfica, l’homepatia, la kinessiologia, la naturopatia, la medicina xinesa, el Reiki, l’osteopatia, la teràpia neural, la teràpia floral, fitoteràpia i moltes altres. Aquestes se centren més en el malalt que en la malaltia, tenen en compte som més que un cos físic, i que no ens podem centrar només en el problema, sinó que per ajudar de veritat a curar, cal anar a la causa. Per posar un exemple, si patim de mal de cap i ens prenem paracetamol o ibuprofè, això pot calmar o treure el dolor, però si no resolem aquell estrès, preocupació, o intolerància alimentària, per exemple, el dolor tornarà a sortir el dia següent o al cap d’un mes, depenent de la causa. Jo mateixa vaig estar 4 mesos seguits amb mal de cap fins que una doctora que treballa a nivell holístic em va mirar si tenia alguna intolerància alimentària, i vaig descobrir que el gluten no només em produïa mal de cap sinó que també em treia energia. No vaig necessitar que m’ensenyés cap estudi ni que em fes cap anàlisi. Era tan fàcil com provar-ho. Al cap de poc, no només em va desaparèixer el mal de cap sinó que també em sentia molt menys cansada i tenia millors digestions. Hagués pogut estar anys prenent medicació per tapar els símptomes. El mateix amb qui necessita una pastilla per dormir, per exemple. No caldria veure primer si es troba la causa? Potser així aquesta persona es podria estalviar dependre d’una pastilla tota la vida.
Oblidem sovint que els medicaments tenen efectes secundaris. Aquí ve la segona discussió. Sí, com diuen les farmacèutiques, elles per treure un medicament han de gastar molts diners en proves i estudis per corroborar que allò funciona i que no fa mal. Però quants medicaments que teòricament s’havien estudiat, s’han retirat del mercat? Quants han provocat, no només efectes secundaris, sinó també la mort d’alguns pacients? Als EEUU, els medicament són la 3a causa de mort. La majoria de teràpies complementàries poden donar algun efecte secundari, però no a nivell tòxic. Vaig llegir fa poc en una editorial d’un diari una crítica als terapeutes en el que deia que una persona havia mort perquè havia deixat la quimioteràpia. I quanta gent que ha fet quimioteràpia acaba morint?
També hi ha crítiques de mala praxis. Això és sempre possible, també en metges titulats, igual que en arquitectes o enginyers. Un títol no t’assegura que facis bé la teva feina i que siguis honrat. Ningú, ni metge ni terapeuta, et pot assegurar ni que et curaràs ni que moriràs en 2 mesos, i això és una pràctica massa habitual entre alguns metges, i també entre alguns terapeutes. No es pot generalitzar. Estic d’acord que cal regular els estudis, també els de terapeuta (com es reclama des de fa temps), però mala praxis, n’hi ha i n’hi haurà, amb llicenciatures o sense. I si la llicenciatura en medicina fos un requisit imprescindible, per què també s’està atacant a metges llicenciats que amb ment oberta han incorporat en el seu dia a dia alguna d’aquestes teràpies?
L’efecte placebo
L’efecte “placebo”, existeix? Sí, però també en la medicina convencional. L’efecte placebo existeix en positiu i en negatiu, perquè el què pensem té un efecte en el nostre cos. El què està clar, és que si li dones flors de Bach o homeopatia a un nadó i li funciona, aquí l’efecte placebo no està actuant. Els animals també responen molt bé a aquestes teràpies, perquè no posen cap barrera mental.
Qui critica o ataca aquestes teràpies, ho ha provat? Porto quasi 20 anys utilitzant com a pacient i també com a terapeuta algunes d’aquestes teràpies complementàries o “pseudocientífiques” com les anomenen ara en mode despectiu. Si no hagués provat que funcionen i hagués trobat la lògica i l’explicació del seu funcionament, no les utilitzaria, ni com a pacient ni com a terapeuta. A més a més, necessito que ens demostrin que la camamilla és un bon digestiu? Necessito fer-me una biòpsia o un anàlisi per saber que un aliment no el digereixo bé? No en tinc prou amb l’experiència? L’increment de persones que utilitzen aquestes teràpies és degut simplement a això: funciona.
Com pot funcionar si els anàlisis demostren que només és aigua/alcohol (en el cas de les flors de Bach, per exemple)? Doncs perquè massa sovint s’oblida que la part energètica també existeix. No es pot mesurar tot només segons la física Newtoniana. Ja fa temps que ningú discuteix l’existència de la física quàntica. Podem acceptar que no ho sabem tot? Que el fet que no ho puguem mesurar o quantificar en aquest moment, no significa que no existeixi? Fa molts anys, els científics consideraven que la Terra era plana, i la física quàntica hagués estat una heretgia i titllada de pseudociència. Tot el què desconeixem o no podem demostrar és automàticament pseudociència? A més a més, sí que hi ha estudis científics. Un premi Nobel i doctor en medicina, Luc Montaigner, ha demostrat que l’aigua és transmissora d’informació. D’informació, freqüència o energia del què estem parlant en moltes teràpies complementàries. Hi ha doncs, científics que estudien més enllà de les creences materialistes en les que vivim. I sense anar més lluny, només cal recordar que Einstein va relacionar la matèria i l’energia
Que algú ho ha provat i no li ha funcionat? Doncs és possible, de la mateixa manera que em puc prendre un ibuprofè i que no em faci l’efecte desitjat. Cada persona és un món, no hi ha malalties sinó malalts.
Com tot en la vida, hi ha més d’un camí possible per arribar a l’objectiu, i cadascú ha de trobar o escollir el seu. Abans de tot, som -o hauríem de ser- persones lliures.
La paraula llibertat la tenim molt present en moltes coses, però si volem ser coherents, hauria d’estar present en tots els àmbits de la nostra vida, no només en el polític.
Com s’entén que es vulgui fer un país a partir de la gent, amb dret a decidir, i en canvi no es contempli el dret a decidir quin tipus de medicina vull? Volem viure en un país governat pels interessos econòmics d’unes quantes empreses/persones?
És vergonyós l’atac que s’està fent des de fa mesos a tot el què no sigui la medicina convencional. En altres països, les teràpies complementàries no només estan acceptades sinó que formen part del sistema de salut pública, i sense anar més lluny, la OMS les contempla i impulsa en el seu pla estratègic 2014-23.
Si seguim així, passarem de ser un país pioner en medicina a quedar-nos a la cua d’Europa. Estem frenant i castigant el què ha de ser la medicina del futur, una medicina centrada en les persones que tingui en compte no només el cos físic sinó també l’energia, les emocions, el pensament i la vida de la persona. Una medicina que treballi des de la prevenció i que utilitzi el medicament només com a darrer recurs, estalviant no només molts efectes secundaris sinó també molta despesa econòmica, que es podria utilitzar en més recursos i personal sanitari, per exemple.
Glòria Vilalta és enginyera, assessora de l’hàbitat i Feng Shui
