Dilluns 22, juliol 2024
24.1 C
Sant Gervasi
24 C
Sarrià
Publicitat

Quin és l’origen del barri del Rectoret a les Planes?

De l'antiga masia que donà nom al barri, tan sols en resten uns murs en estat ruïnós

Jesús Mestre
Jesús Mestre
Historiador, especialitzat en la història de la ciutat de Barcelona. Director de la revista L'Avenç els anys 1988 i 1989, i de Plecs d'Història Local des de 1989 fins al 1997. Com editor, he coordinat obres col·lectives com ara el Diccionari d'Història de Catalunya (1992), l'Atles d'Història de Catalunya (1995), entre altres, publicades a Edicions 62. Col·laboro en la constitució de l'Associació Cultural Casa Orlandai, de la que vaig ser el primer president, el 2007. He escrit els llibres L'Abans. Barcelona Vila de Sarrià, recull gràfic 1874-1975 (2012) i Sant Gervasi de Cassoles (2013). El 2014 vaig fundar El Jardí, aventura en què persisteixo

Publicat el 21.1.2024 20:55

Nomenclàtor

Jesús Mestre Campi

Al vessant oriental de la vall de Vallvidrera, al segle XVII hi havia l’extensa propietat del mas Castellví de la Riera o de Baix, situat a sobre mateix de l’actual estació de ferrocarril de les Planes. A principis del segle XVIII, aquesta heretat va passar al jove pagès Miquel Bartomeu Planas i Ametller, que tenia com a sobrenom ‘Rectoret’, ja que la família estava molt vinculada a la rectoria de Vallvidrera. Així, amb el temps, el mas Castellví de la Riera es va anar coneixent com Cal Rectoret.

Publicitat

Fins a finals del segle XIX la propietat va tendir a créixer, fins a arribar a uns 93 hectàrees. A partir d’aleshores, la propietat començà a segregar-se. Primer, el 1904, es va vendre unes 65 hectàrees a la societat anònima Sanatori del Tibidabo, del doctor Andreu i representada pel metge Joan Ribas i Perdigó, que volien fer un gran sanatori antituberculós a la zona. També una companyia canadenca, Catalonian Land Company, va comprar una peça per construir-hi l’estació de les Planes. Altres iniciatives particulars van comprar petites parcel·les on construir cases o torretes.

Publicitat

Mentrestant, l’antiga masia de Cal Rectoret s’anava deteriorant i el projecte de Sanatori només es va poder construir en part. Després de la Guerra Civil, part de la propietat de Sanatori i de les restes de l’heretat es van anar venent a altres propietaris, que van subdividir el terreny ens parcel·les i es van obrir un munt de camins de muntanya. Tot i l’abundància d’edificacions, el Plan de Ordenación de Barcelona y su zona de influencia del 1953 qualifica el sector del Rectoret de parc forestal, cosa que impedia el desenvolupament urbà de l’indret. El Plan Parcial del sector apeadero de Vallvidrera y las Planas, del 9 d’octubre de 1980, va permetre consolidar els vials fins aleshores oberts, prop de cinquanta, amb denominacions de carrers aprovats entre 1979 i 1981. El vial principal era el carrer Major del Rectoret, anteriorment conegut com la carretera Creu d’en Blau.

La situació actual propera a una urbanització il·legal, suposa problemes tant als nombrosos habitants de la zona com a la mateixa administració, per exemple pel manteniment urbanístic. Així i tot, no es troba una solució viable. I, de l’antiga masia que donà nom al barri, tan sols en resten uns murs en estat ruïnós.

Publicitat

Subscriu-t'hi

Dona suport al periodisme cooperatiu i de proximitat



PDF per 35€ l'any
PDF + PAPER per 50 € l'any

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.