Publicitat

Una mirada a Barcelona des de Sarrià

"Escampats arreu, campanars i senyorials habitacles. Tots ells en harmonia amb els alts edificis moderns que són el testimoni del canvi que a poc a poc es va produint"

spot_img

Publicat el 19.9.2021 6:30

El Racó del Veïnat 

Montserrat Margenat

És una tarda d’estiu alleugerida de calor. Passejar pels carrers tranquils de Sarrià ens encoratja a seguir i anem fins al Monestir de Pedralbes. Caminem lentament, descobrim noves placetes, nous racons… En arribar, multitud d’històries curosament guardades en les pedres centenàries ens embolcallen. Ens aturem uns instants i adquireixen vida en la nostra imaginació.  

Publicitat

Ja de tornada, seguim pel carrer Montevideo, i sense adonar-nos-en ens trobem davant l’entrada del Parc del Castell de l’Oreneta, als peus de Collserola. Un camí envoltat de verd s’enfila amunt cap a la carretera de les Aigües. No ens hi podem resistir: ens sedueix i el seguim. Més amunt, els bancs del mirador ens conviden a seure. Barcelona als nostres peus. Des del parc, la ciutat pren una altra dimensió. Assegudes, envoltades de natura: pins, roures, oliveres i matolls de tota mena, podem veure com els límits de la gran urbs no els marquen, només, les muntanyes de Collserola, sinó el mar i Montjuïc, davant nostre, allà lluny. A l’esquerra, molt a prop d’on som, el Tibidabo s’alça amb l’aparença d’un vigilant protector.

Publicitat

La llum del sol ens meravella, brilla sobre les teulades i façanes roges, blanques, grises… de les cases que, uniformes, s’esplaien fins al mar configurant la ciutat. De tant en tant sobresurten, d’entremig d’una lleu boira, edificis cridaners que acaricien el cel. Escampats arreu, campanars i senyorials habitacles: empremta del passant. Tots ells en harmonia amb els alts edificis moderns que són el testimoni del canvi que a poc a poc es va produint. Torres bessones al límit del mar i alguna representació del capital es disputen el domini de la modernitat.

Ens fascina un paisatge que a poc a poc va canviant de colors. Ara tot pren una tonalitat groguenca i es barreja amb vermells, reflex d’un cel de capvespre.

Lentament, la ciutat, que s’aferra a la claror, s’omple de petits punts lluminosos mentre la nit, fidel seguidora del sol, vetlla la vida que se’ns mostra imparable.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Els nens del Tècnic Eulàlia estem de celebració

"Era una mena d’oasi solitari i valent, com un centre de pacífica resistència cultural i pedagògica"

El cor solidari de Sant Gervasi: un basar que brilla enmig de la foscor del tall de llum

Veïns de la Bonanova agraeixen a Casa Creativa, un comerç d'origen xinès, la seva solidaritat durant el dilluns en què tot es va apagar

El 47 de Vallvidrera

El Racó del Veïnat Joan Pujol Era dijous 15 de setembre de 2016. Dotze de la nit. Una munió de llebrencs omplien la plaça de Vallvidrera...
spot_img

Torna la cursa inclusiva d’Aspasim: Correm Junts 2025

La jornada se celebrarà el 26 d'octubre i demostrarà, una vegada més, que l'esport pot ser una eina d'inclusió i solidaritat

Nou fre a la Buenos Aires: la justícia torna a frenar l’expropiació i protecció

Després de més de cinc anys de lluita veïnal per preservar l'edifici i obrir-lo a la gent, torna a ser vigent la llicència per construir un hotel de luxe

“Viure l’espai públic”, un recull sobre el pas de la dictadura a la democràcia a Sarrià

Un grup de persones vinculades a Sarrià, i algunes que van viure aquests fets, s’han reunit per recollir informació i documentació; El Jardí en publica el llibre

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí