opinió: NATURALMENT CURIOSOS

Marc Talló Parra i Neus Mestre Farràs

L’altre dia estàvem sopant a casa d’uns familiars i els meus oncles, que tenen un fill de dos anys, anaven atabalats amb la vacunació. Una pregunta tan senzilla com si havien de vacunar al nadó va generar un gran enrenou a casa: tota la família hi va posar cullerada, però costava arribar a un acord!

Les vacunes no són recents. Les primeres pràctiques documentades on s’utilitza el concepte de la vacunació daten de la Xina al segle XI! En aquella època es van adonar que si aproximaven persones malaltes a gent sana, aquests últims tenien menys possibilitats d’emmalaltir en un futur. Això que pot semblar màgia, té una explicació!

El fet d’estar en contacte amb algú malalt fa que el sistema immunitari —sistema que s’encarrega de la defensa del cos— de la persona sana estigui entrenat. Quan entrenes el teu cos, és com quan et prepares en qualsevol esport per jugar contra un oponent, si ja el coneixes prèviament, podràs preparar-te de manera específica i quan topis amb ell, la resposta serà més efectiva i la malaltia no es podrà desenvolupar. Seria com un boxejador que entrena amb un sac com si fos un contrincant. Aquest organisme mort o atenuat (el sac de boxa!) serà reconegut per les cèl·lules del sistema immunitari (boxejador) que s’entrenaran, l’aprendran a reconèixer i a combatre’l. Així, el dia que algú ens encomani un virus, com el del xarampió (dia del gran combat de boxa), les alarmes del nostre cos s’activaran i s’utilitzaran les defenses que tenim preparades, gràcies a la vacuna del xarampió, per combatre aquest virus.

Des del seu descobriment fins ara, les vacunes han permès evitar que molta gent es contagiés de malalties que en el seu moment eren el pa de cada dia. L’any 1977 es va aconseguir eradicar el virus de la verola gràcies a la vacunació. Després d’aquest èxit l’objectiu de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), va ser combatre la poliomielitis i el xarampió. Tot i la bona voluntat de la OMS, encara no s’ha aconseguit pas.

En aquest punt tant optimista del sopar, va saltar algú i va dir:

— Si és que les vacunes són tan positives, perquè hi ha tot aquest moviment en
contra?

En els arguments en contra les vacunes trobem motius religiosos, persones que temen pels efectes secundaris d’aquestes o d’altres que creuen que els infants han de créixer de la manera “més natural possible”.

El que es podria argumentar en alguns d’aquests casos és que com que vivim en un entorn lliure de moltes malalties ens hem oblidat que algunes poden ser molt perjudicials per a la salut i podrien causar-nos la mort, conseqüències molt pitjors que els possibles efectes de la vacunació (si no ja no estarien a les farmàcies o als hospitals). Ara bé, això no treu que sigui important minimitzar-ne els efectes secundaris. Atenció! Si sou contraris a les vacunes perquè es creu que poden causar autisme podem dir amb tota la certesa del món que això no és així, ja que la revista on es va publicar aquesta relació, The Lancet, ja fa anys que es va retractar anunciant que els resultats eren erronis.

Durant l’àpat familiar, en el moment en què els estómacs feien impossibles per encabir uns pastissets d’allò més bons de postres, una cosina va comentar que havia llegit que més que persones vacunades, el que és important és que les societats estiguin vacunades.

Doncs no anava pas mal encaminada! La vacunació pot semblar una decisió individual, però les conseqüències d’aquesta són a nivell poblacional. L’objectiu de la vacunació és que hi hagi suficient gent vacunada, de manera que si una persona està infectada li sigui impossible contagiar-ho. D’aquesta manera s’assegura que hi hagi una barrera de gent vacunada que impossibilita el contagi a la resta de gent no-vacunada. Com us podreu imaginar, cal molta gent vacunada per crear barreres totalment efectives. Idealment, tothom hauria d’estar vacunat excepte els nadons que encara no tenen l’edat per rebre la vacuna i tenir en compte que hi ha vegades que la vacuna no és eficaç. Per tant, si només els nadons i els no-vacunats per accident són susceptibles d’infectar-se, es considera que és un ambient segur i que, gràcies al fet que hi ha gent vacunada, ells estan indirectament protegits de la malaltia (última vinyeta de la imatge). Per moltes malalties s’ha calculat el percentatge de població que ha d’estar vacunada per aconseguir aquest nivell d’immunitat poblacional. Per al xarampió és del 95%, això explica perquè recentment hi ha hagut brots d’aquesta malaltia, ja que si comença a haver-hi infants sense vacunar vol dir que la cobertura de vacunació és inferior al 95% i el contagi del virus és més fàcil (segona vinyeta de la imatge).

Ara, cal tornar-nos bojos i vacunar-nos absolutament de tot? No sempre. Per exemple, la varicel·la és una malaltia que en si mateixa ja és com rebre la vacuna, només la pots patir un cop a la vida i quan estàs infectat durant la infantesa generalment pots fer vida normal. Està bé ser crític i pensar de què t’estàs vacunant, així també sereu conscients de quines malalties us esteu protegint un cop vacunats!

Marc Talló Parra i Neus Mestre Farràs són biòlegs humans

propostes a naturalmentcuriosos@gmail.com

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here