Publicitatspot_img
spot_img

La xirivia, l’hortalissa pròpia de la cuina hivernal europea

Aquest aliment té una gran quantitat de fòsfor, potassi i magnesi, és depuratiu del fetge i regula colesterol

Publicat el 23.3.2025 8:00 · Actualitzat el 24.3.2025 11:44

Cuina de convent

Fra Valentí Serra de Manresa

A propòsit del conreu de la xirivia (llat., Pastinaca sativa; cast., chirivía) els antics frares escriviren que és una planta a la qual convé “un terreno suelto y substancioso, y se siembra de julio a septiembre de asiento, al voleo. Se comen las raíces de la chirivía en la olla y en varios guisos, y son de muy fácil digestión y de mucho alimento. La hoja se destina para forraje; también las hojas majadas y aplicadas con miel, mundifican las llagas que van corroyendo la carne. Se ha usado la raíz de la planta cultivada para restablecer las fuerzas, y los frutos como febrífugos” (La Huerta de San Francisco, 66). 

La xirivia és una hortalissa que, inexcusablement, forma part de l’olla, o brou de verdura, la típica “escudella” pròpia de la cuina catalana tradicional. La xirivia s’assembla a una pastanaga una mica descolorida, però molt més aromàtica, dolça i amb un punt picant que, durant segles, junt amb el nap, ha format part de la cuina hivernal dels pobles europeus, anys abans del conreu i expansió de la patata, que, pràcticament, feu desaparèixer els guisats de naps i xirivies.

Publicitat

Cal assenyalar que la xirivia remineralitza l’organisme per la gran quantitat de fòsfor, potassi i magnesi que ens aporta, a més de ser també depurativa del fetge i de la vesícula biliar i, àdhuc, reguladora del colesterol. Estudis recents han posat de manifest les nombroses propietats digestives i diürètiques d’aquesta arrel, essent particularment recomanable la seva ingesta durant les afeccions gastrointestinals i quan es produeixen trastorns urinaris mentre que, tradicionalment, la xirivia s’havia usat per tal de combatre el reumatisme, l’artritisme i la tos. A l’article vinent us vull parlar, si Déu vol, sobre les propietats del codonyer.

Notícies relacionades

Els usos remeiers i gastronòmics de l’ametlla a la tradició catalana

L’ametlla forma part de la tradició agrícola, remeiera i gastronòmica de Catalunya. Descobrim varietats, usos tradicionals i algunes receptes

Llegums i cuina catalana

Valorades per la seva versatilitat en temps de crisi i abstinència, els llegums es van convertir en el gran aliment de la cuina caputxina

Coliflor i bròquil avinagrats: el remei de convent que reforça el sistema immunològic

Les conserves tradicionals amb vinagre de poma que els frares elaboraven per conservar aliments i cuidar la salut

Les cols: característiques, curiositats i usos

Des de l’edat de pedra, i molt abans del conreu hortícola de la col, els antics pobladors de la península Ibèrica ja potenciaven el gust dels primitius brous tribals amb fulles de col; des de molt antic, l’home s’ha fixat en aquesta planta, força comú, tan vistosa, de fulles amples i verdoses, d’un gust tan peculiar
spot_img

Llar, dolça llar… O potser no?

«La teva llar és el teu refugi, allà on sentir-te a casa i on et sents tu», reflexiona Glòria Vilalta en una nova columna d’opinió sobre el significat de sentir-se a casa

La Tamarita, una torre senyorial amb un passat marcat per les txeques de Barcelona

L’edifici dels jardins de la Tamarita, projectat per Melcior Viñals, va ser un centre clandestí de detenció i tortura durant la Guerra Civil i actualment acull la Fundació Blanquerna.

Les Tres Torres té el percentatge més alt d’arbres potencialment al·lergènics de Sarrià-Sant Gervasi

El 36,4 % de l'arbrat municipal del barri pertany a espècies amb al·lergenicitat potencial alta o molt alta, mentre que el conjunt del districte se situa en el 23,9 %, per sota de la mitjana de Barcelona

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí