Opinió
Marta Trius
El 21 de maig del 2020 entrava en vigor la normativa que obligava a portar la mascareta en tot moment. Han passat gairebé dos anys i la majoria ens sorprenem en veure el ràpid que ha passat el temps i com, ens agradés o no, ens vam adaptar a portar-la.
Des que es va imposar la mascareta al nostre país el debat ha estat servit, ja sigui pel seu preu -recordem que no va ser fins al novembre del 2020 que es va fixar un preu màxim-, la seva tipologia (FFP2, quirúrgica, higiènica, de tela, transparent…), la manera de portar-la i rentar-la en el cas de les rentab les, o les hores d’ús aconsellat. Tot això ha comportat recel entre la gent, i fins i tot m’atreviria a dir que més d’una discussió.
El 19 d’abril d’aquest any les mascaretes van deixar de ser obligatòries en els col·legis, i l’endemà la norma va passar a regir en tots els interiors amb algunes lògiques excepcions com a centres sanitaris i mitjans de transport, entre altres.
Si l’obligatorietat va causar confusió i malestar per la seva capacitat de protecció enfront dels possibles problemes de salut i higiene vinculats al seu ús, el fet que ara deixi de ser obligatòria segurament no serà una cosa tan simple com deixar de portar-la.
La meva pròpia experiència i la d’alguns coneguts, em confirmen que la majoria de persones continuen portant-la en interiors. Desconfiança amb la normativa? Por al contagi? Desinformació? Hàbit adquirit? Sigui el que sigui, és clar que un pas requereix el seu procés i en aquesta línia es parla ja de la síndrome de la cara buida, és a dir, la fòbia caracteritzada per la inseguretat que provoca el fet de deixar la cara al descobert.
Com tot o gairebé tot el que envolta a la pandèmia, existeixen multitud d’opinions sobre aquest tema. Si a això, sumem la gran quantitat d’informació que posseïm i els comentaris i explicacions dels uns i els altres, el desgavell està armat.
Vull pensar que, a poc a poc tot s’anirà normalitzant, i que anirem adaptant-nos a no portar mascareta en interiors sense pensar que el més mínim sospir ens contagiarà de covid. Si bé és clar que el virus segueix entre nosaltres, soc de les que pensa que ho fa com un virus més (potser una mica més contagiós) i que la gran majoria pot superar-ho sense problema.
Així estan les coses. Respectem a tothom que tinguem al costat, perquè al final l’única cosa que no hem de perdre mai és la nostra capacitat de comportar-nos com a persones educades i tolerants.
