El Llibre del Veí
Sandra Palau
Saps aquella sensació que tens quan estàs a punt d’emprendre un viatge? Però no un qualsevol, no… Ha de ser: El Viatge, un punt i a part, aquell que et canvia la vida. Doncs avui podríem dir que el Turó Parc s’ha convertit en l’escenari d’un viatge iniciàtic que ha començat com un joc, amb la ironia de Juan Marsé i amb el misteri de J.D Salinger. Sí, el meu company de viatge és ELL, l’actor Jordi Rico. Ens hem perdut dins d’un món oníric, hem aixecat el vol i m’he deixat contagiar per la seva energia, i hem sobrevolat tots els seus racons… Un viatge dispers, però pletòric i íntim… I és que tot ha començat amb La Tendresa d’un joc, Com si fos ahir… I és que el Jordi m’ha convidat a descobrir-lo, a través de riures, lectures, amb una essència mística, atractiva… I te n’adones que després de l’experiència res no tornarà a ser com abans, i et despertes, i penses que tant de bo tot això fos real i es quedés aquí molt més enllà de La Tendresa…
Com definiries la màgia de la teva professió?
És un joc. Jugar a ser una altra persona. Com quan ets petit i jugues a indis i vaquers i et converteixes en un indi. Veus jugar els nens i et creus el que estan fent, ho viuen. Doncs per a mi la meva professió és això, un joc i una gran sort de poder-la fer.
“L’inconvenient de la televisió és que s’ha de matinar molt”
I el pitjor de la professió és…
En teatre seria haver de fer funció encara que estiguis malalt. I l’inconvenient de la televisió és que s’ha de matinar molt. Si coincideix que tens matí tele, tarda assaig i funció a la nit…
Com ara, no?
Sí, als matins tinc rodatge de Com si fos ahir i després funció de La Tendresa al Poliorama. Però de moment ho porto força bé… (riu)
I què tal l’experiència en una sèrie diària?
No ho havia fet mai i l’experiència és molt xula. Però és dur… No és com el teatre que vas assajant i presentes la feina. A la sèrie has d’estudiar cada dia.
I el teu personatge, el Quim Muñoz, en què s’assembla a tu?
En res…és un desastre de persona (torna a riure). Tot i que en tots els personatges hi ha alguna cosa que és teva.
És inevitable, suposo…
Sí, la manera d’enfocar el personatge, o la mirada que hi poses és teva. Fins i tot quan fas una substitució no repeteixes el que ha fet l’altre actor. I és meravellós, perquè un mateix personatge pot ser tan diferent…
I què ens explica La Tendresa?
És una comèdia romàntica i parla de moltes coses, però sobretot parla d’amor i tot el que ho envolta, la por, valentia… i les diferents maneres d’expressar-ho.
“Els meus pares feien teatre amateur i de petit anava amb ells a tot arreu”
Recordes el moment en què vas decidir que volies ser actor?
No… Va sorgir de forma molt natural… Els meus pares feien teatre amateur i de petit anava amb ells a tot arreu. A l’escola m’apuntava a totes les activitats extraescolars relacionades amb teatre. Després vaig començar a fer teatre amateur i vaig veure que m’agrada molt, i això suposo que va ser un motor per atrevir-me a aprofitar-ho i marxar de Girona… Era un desastre a l’escola…
No t’agradava estudiar…
No massa… (riu)
Llavors vas venir a Barcelona?
Sí, i vaig fer les proves per entrar a l’Institut del Teatre però no vaig entrar. Sortint d’allà, tot creuant Via Laietana, vaig veure el Col·legi del Teatre. Hi vaig fer tres cursos.
I ara, si et poguessis retrobar amb el Jordi que estudiava al Col·legi del Teatre… Quin consell li donaries?
Calma
“Encara que tots vulguem ser Robert de Niro. El més important és ser honest amb la feina”
Bon consell…
Tot va arribant de mica en mica… I si no arriba, s’ha d’acceptar el que hi ha i assumir-ho, encara que tots vulguem ser Robert de Niro. El més important és ser honest amb la feina. Crec que és una manera de créixer personalment.
T’enriqueix…
Sí, més enllà de la carrera que tinguis com a actor.
T’agrada llegir?
Sí. Llegeixo de tot. (Aprofito per regalar-li La mort sempre acaba la partida, una novel·la d’Àlex Masllorens, editada per La vocal de lis).
Algun escriptor que admiris especialment?
Juan Marsé. Tinc llibres repetits d’ell, els torno a comprar perquè oblido que ja els tinc.
I el tornes a llegir?
Sí, els començo fins que dic, “ostres, crec que això ja m’ho sé”…
Quin gènere t’agrada més?
La novel·la negra i els viatges personals.
Quin llegeixes ara?
Secrets Imperfectes, de Michael Hjorth i Hans Rosenfeldt. I m’han dit que n’hi ha cinc més!
“M’agraden molt els viatges iniciàtics, emprendre alguna cosa que et canviarà la vida”
Un llibre que t’hagi emocionat?
Las ocho montañas, de Paolo Cognetti. Una novel·la de creixement personal. M’agraden molt els viatges iniciàtics, emprendre alguna cosa que et canviarà la vida.
Quin superpoder t’agradaria tenir?
Volar
Ho somies?
És que no recordo mai els somnis…
És important, diuen…
Ja ho sé! Només tinc un parell de somnis recurrents que són terribles…
Malsons
Sí. Em persegueixen i jo he d’anar saltant per les teulades…
Deu ser cansat…
Esgotador
I l’altre?
És pitjor. Surto a l’escenari i no sé què he de fer. Estic totalment perdut, em miro el vestuari dels companys per identificar què estem fent… però res, no ho sé. Un dels actors em mira dient: “Et toca a tu.”
