El Racó del Veïnat
Joaquim Ros
Segurament la majoria dels productes que comprem responen a aquesta trilogia (tracte, temps i preu), en tant aquest escrit esta pensat en l’alimentació en general i als productes frescos en particular. Quan anem a comprar podem triar on fer-ho i aquest fet sempre és important i significatiu, en tant que tenim una ampla gamma d’oferta si vivim a la ciutat o en pobles amb un nombre important d’habitants.
Si anem al mercat (a plaça, deien les nostres mares i àvies) tenim en un mateix
recinte un bon nombre de parades on podem visualitzar el producte que més ens
interessa i convé, bàsicament producte fresc com fruita, peix, carn i també llegum,
olives, pa… pots ‘triar i remenar’ en un mateix recinte. Això si, no pots tocar el
producte… ho fan ells.
I allà el “TRACTE” és el factor diferencial perquè la capacitat d’empatitzar dels detallistes és un factor determinant. Et pregunten com estàs, com es troba la família, es parla del pas del temps i no sé quantes coses mes. A vegades hi ha molta gent que fuig de tanta xerrameca; en canvi, n’hi ha d’altres que la necessiten. Però, realment l’important és que et coneixen i t’aconsellen perquè ja saben el que acostumes a comprar i gastar (a vegades per interès professional també) i et diuen el que has de comprar, el que està millor de preu, d’on ve el producte i moltes coses més. És, en definitiva, un estil de vendre la seva professionalitat i coneixement a través del tracte personal. Això sí, segurament no és el lloc ni més econòmic de comprar ni el més ràpid, però si el més socialitzat.
A primers de novembre tenim un de tants exemples del que he explicat. Ha arribat al mercat la varietat de poma Verd Donzella, una fruita deliciosa que és de les darreres de l’any en arribar, i el botiguer em comenta que “quan es cull aquesta varietat, tota la resta ja han d’estar collides”, i aquesta és una informació difícil de trobar en un comerç lineal. També molts botiguers de barri, que són hereus de gent de la plaça, t’aconsellen i et fan sentir a gust. A mi em passa amb el meu xarcuter, per exemple.

Tenim un altre perfil de gent que no vol perdre el “TEMPS” en desplaçar-se al mercat
i acostuma a anar als voltants de casa a l’hora que pot i moltes vegades s’ho fa
portar. ‘Tria i remena’ poc. Va per feina, escull i agafa ell mateix el producte que
desitja i sol anar a buscar-lo a darrera hora del matí o a la tarda quan plega de treballar. Pot ser que vagi a una botiga especialista en producte fresc o a un supermercat, i allà ja ho aplega tot. Des del lleixiu als enciams.
Aquets mateix perfil ha fet una derivada darrerament que està en fort creixement. Compra per internet i el producte el veu per la pantalla. És un perfil de persona que encara té menys temps o que el pensa dedicar a altres activitats: per ell o a la família. La tipologia i varietat de la compra és secundària o menys important. El factor “temps” és la clau. Ens estem referint a un perfil de persones i parelles joves o de mitjana edat. Curiosament, solen ser persones que també cuinen i aquí fins i tot el gènere ha fet el salt. La incorporació dels homes a la cuina és una realitat. Normalment mengen molt frugal entre setmana i pugen el llistó els caps de setmana quan van a cercar alguna botiga i producte delicatessen, sempre acompanyat per bons caldos. Això no treu que també, molt puntualment, s’escapin a algun mercat tipus la Boqueria.
I arribem al tercer perfil que té una prioritat que és el “PREU” i que acostuma a disposar de força temps per donar molts toms per aconseguir el millor valor. Tenen tendència a comparar preus de diferents establiments i picotegen en la varietat. Aquí compro una cosa, allà un altra i en aquell lineal una tercera. A vegades la qualitat pateix, solen ser productes, si ens referim a fruites o hortalisses, prou madurs (a cops massa), i l’establiment acostuma a estar en mans de persones d’origen migrat (aquí els xinesos dominen la situació). Coneixen molt bé els barris i si cal es desplacen on sigui per aconseguir el producte al preu més assequible. Tenen al davant un producte un xic més vell i barat.
És veritat també que són un públic amb un baix poder adquisitiu i edat indefinida: prou joves o prou grans. Aquí encaixa aquella frase del meu amic Maymó: els pobres tenen la necessitat de comprar “barat” però als rics els hi encanta comprar per sota del preu.

Segurament molta gent alterna les tres maneres de comprar però també de ben segur que prioritza alguna d’elles. Certament depèn molt de l’edat, del poder adquisitiu de les famílies i fins i tot del caràcter del comprador, però del que no hi ha cap mena de dubte és que estem vivint un moment dolç pel que fa a una bona oferta de producte fresc i que tots els comerciants han escollit una estratègia diferent en funció del perfil del barri i òbviament de la gent que hi viu.