Publicitat

Tenir un bon testament

Joan Buscà i Ambrós escriu a El Racó del Veïnat

spot_img

Publicat el 20.1.2024 5:00

El Racó del Veïnat

Joan Buscà

Un estudi recent de la Universitat de Màlaga vincula canvis en els testaments motivats per l’augment de l’esperança de vida i els canvis en les relacions de família. Un 57% descarta estalviar amb el propòsit de deixar patrimoni als fills. Només un 9% espera viure la vellesa a casa seva amb un fill. I la resta creu que ho farà en residències o amb persones cuidadores. Un 51% afirma haver ajudat els fills per sortir de casa i un 37% ha ajudat econòmicament als fills en l’últim any. Un 61% és partidari d’eliminar l’impost de successions. Un 83% està a favor de repartir l’herència perquè representa l’esforç dels pares que han fet per als fills. Quasi un 10% confirma haver tingut conflictes familiars vinculats a una herència i un 33% coneixen persones que els han tingut. Es pot tenir i canviar el testament tantes vegades com es vulgui. Amb el testament es dona i reparteix el patrimoni de la forma i a les persones que es vulgui, familiars o no. No es pot preveure el dia del traspàs, però sí que es pot preveure, planificar, canviar i actualitzar un testament. És bo i recomanable tenir sempre un bon testament a la mà.

Publicitat

Joan Buscà i Ambrós és economista

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Els nens del Tècnic Eulàlia estem de celebració

"Era una mena d’oasi solitari i valent, com un centre de pacífica resistència cultural i pedagògica"

El cor solidari de Sant Gervasi: un basar que brilla enmig de la foscor del tall de llum

Veïns de la Bonanova agraeixen a Casa Creativa, un comerç d'origen xinès, la seva solidaritat durant el dilluns en què tot es va apagar

El 47 de Vallvidrera

El Racó del Veïnat Joan Pujol Era dijous 15 de setembre de 2016. Dotze de la nit. Una munió de llebrencs omplien la plaça de Vallvidrera...
spot_img

Els primers artesans: quan els humans van començar a construir eines?

És amb l’aparició d’Homo habilis —que va viure fa uns 2,4 milions d’anys— quan podem parlar per primera vegada d’una producció sistemàtica d’eines lítiques

Ressenya: “Morir con plantas medicinales”

De la poeta, pintora i cineasta iraniana Atieh Attarzadeh, és la seva primera novel·la que es va convertir en un fenomen de popularitat al seu país, on va arribar a vendre quaranta edicions i ser una de les obres més destacades de la literatura persa contemporània

Flors, colors, fragàncies i pol·linitzadors

L’esclat de la floració a la primavera constitueix un espectacle extraordinari, un festival de formes, colors i fragàncies que magnetitza els nostres sentits. Flors i més flors, un repertori inabastable de “vida extremadament efímera” que desferma grans complicitats amb l’entorn.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]