Publicitat

Un antic convent de les Germanes Oblates, seu de l’Universitat Abat Oliba

Al carrer Bellesguard número 30 hi ha una gran construcció de caràcter neogòtic

spot_img

Publicat el 11.1.2022 5:30

Cultura

Jaume de Oleza

Al carrer Bellesguard número 30 hi ha una gran construcció de caràcter neogòtic que havia estat l’antic convent de la congregació de les Germanes Oblates del Santíssim Redemptor. La fundació San Pablo CEU va adquirir aquesta impressionant finca per instal·lar-hi el centre universitari Abat Oliba, adscrit a la Universitat de Barcelona. Les Germanes Oblates, congregació que va tenir els orígens en l’ajuda i l’auxili de les dones d’exclusió social i prostitutes, van adquirir la propietat l’any 1896.

Publicitat

Anys més tard, cap al 1919, es va ampliar l’edifici amb la construcció de l’església i d’un petit pavelló com a habitatge en el qual Francisca Balart, vídua del Baró, la benefactora i qui va finançar les obres, va residir fins a la seva defunció. Per aquest motiu, a aquest nou edifici se’l va anomenar “la casa de la benefactora”. El projecte el va redactar Bernadí Martorell. Posteriorment, sent propietària la universitat Abat Oliva, es va restaurar l’església, així com la casa de la benefactora, aquesta última amb escàs interès arquitectònic. La restauració va anar a càrrec de Miquel A. Armengou, que va convertir l’església en una aula magna de la universitat respectant l’antic claustre.

Publicitat

En el seu conjunt, l’edifici respon a una planta de tipologia simètrica, presidida al centre per un gran claustre que dona accés a l’antiga església. Es tracta d’un conjunt d’edificis de grans dimensions, construït d’obra vista i de clara influència modernista amb un accent neogòtic, molt present en alguns edificis eclesiàstics de l’època. Destaca l’extraordinari domini de la col·locació del totxo i les seves possibles combinacions. Tant és així que en el seu dia s’anomenava l’arquitecte Martorell com el “poeta del totxo”. 

A l’exterior, sobretot a la part corresponent a l’antiga església, es visualitza en les cobertes una complexitat formal admirable, que les dota d’una volumetria molt original gràcies als diferents contraforts que sustenten l’estructura. L’edifici denota unes clares influències de Gaudí, amb la incorporació de detalls clàssics i gòtics, i que no obstant això després de les reformes i ampliacions en el qual s’ha vist sotmès, conserva aquest esperit de grandiositat i de bona feina de ram de paleta, que encara avui podem admirar.

Jaume de Oleza és arquitecte a cwork.cat

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Característiques i curiositats del passatge Sant Felip

El conjunt d'habitatges, on la vegetació i la qualitat de l’arquitectura ens permeten gaudir d'un entorn agradable amb molts anys d'història, està protegit com a Patrimoni Arquitectònic Nivell C

La casa Ravella: una construcció senzilla a Galvany d’Antoni Falguera

L'edifici, construït l'any 1906, té una clara influència de la Casa Calvet d'Antoni Gaudí

L’edifici Dubler Meyer

Situat a la cantonada del carrer Balmes i General Mitre, construït l'any 1994 per l'arquitecte Francesc Mitjans, va ser un encàrrec d’un edifici d’habitatges realitzat per les germanes Dubler Meyer

La torre Ignacio Portabella

L'estil de la casa situada a l'avinguda Tibidabo i construïda per Josep Pérez i Terraza és una barreja d'influències que van des de l'historicisme i l'eclecticisme fins al modernisme
spot_img

Torna la cursa inclusiva d’Aspasim: Correm Junts 2025

La jornada se celebrarà el 26 d'octubre i demostrarà, una vegada més, que l'esport pot ser una eina d'inclusió i solidaritat

Nou fre a la Buenos Aires: la justícia torna a frenar l’expropiació i protecció

Després de més de cinc anys de lluita veïnal per preservar l'edifici i obrir-lo a la gent, torna a ser vigent la llicència per construir un hotel de luxe

“Viure l’espai públic”, un recull sobre el pas de la dictadura a la democràcia a Sarrià

Un grup de persones vinculades a Sarrià, i algunes que van viure aquests fets, s’han reunit per recollir informació i documentació; El Jardí en publica el llibre

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí