Un barri amb seguretat és un barri amb sindicat

La setmana passada es publicaven els resultats de l’últim baròmetre municipal de l’Ajuntament de Barcelona. En destaca, entre d’altres, la preocupant consolidació de la inseguretat -tot i la baixada de delictes registrada en les estadístiques del departament d’Interior- com a principal problema de la ciutat segons el 27,7% de les enquestades.

Unes xifres que ratifiquen que les polítiques de les administracions públiques, com l’exercici de màrqueting polític anomenat Pla Endreça de l’Ajuntament o la promesa de la Generalitat d’incorporar 3.000 Mossos d’Esquadra abans de finalitzar el 2023, són inútils per pal·liar aquesta percepció. Polítiques que conceben la inseguretat des del punitivisme, la criminalització i la persecució de la pobresa, sense atacar les causes estructurals i inherents al sistema que la causen. Polítiques que sabem que esdevenen el marc de legitimació de les tesis més reaccionàries de l’extrema dreta, que així, segueix marcant impunement l’agenda política a múltiples nivells.

No ens cansarem de repetir-ho: el feixisme avança si no se’l combat frontalment. I està avançant impulsat per la legitimació dels que compren dia a dia el seu relat. Com hem vist aquesta mateixa setmana amb els discursos d’odi de càrrecs electes al Maresme. O, també, com hem vist a escala internacional amb el recent acord del pacte migratori europeu que dista poc del que demanen partits polítics i organitzacions d’extrema dreta.

Paral·lelament a la publicació del baròmetre, la Fundació Arrels, en el seu recompte anual de persones sense llar a la ciutat, quantifica en més de 1.300 les persones en situació de sensellarisme a Barcelona. Una xifra que suposa un increment del 12% respecte l’any anterior i de la qual el districte no en surt impune amb el prop d’un centenar de persones vivint als nostres carrers. Xifres demolidores que ens haurien de fer reflexionar profundament del sense sentit d’augmentar el pressupost en polítiques de seguretat classistes i racistes mentre augmenta acceleradament el nombre de persones sense llar a la ciutat.

Tot això passava la mateixa setmana que es complien 18 anys de l’assassinat aporofòbic de Rosario Endrinal per part de feixistes que la van cremar viva en un caixer al barri del Farró. Un crim cruel i tràgic que s’afegeix a la llarga llista d’assassinats que l’extrema dreta ha comès impunement els darrers anys als Països Catalans. Com cada any, diverses entitats del districte ens vam trobar a l’acte polític per commemorar la memòria de la Rosario i denunciar l’assassinat feixista que es va produir als nostres carrers.

Aquest any, però, l’acte va comptar amb assistents que no esperàvem i que van evidenciar, per enèsima vegada, la criminilització selectiva que patim algunes entitats del barri. En el transcurs de l’acte dues patrulles mòbils dels Mossos i la Guàrdia Urbana van estar-nos vigilant com si estiguéssim cometent algun tipus de delicte. La mateixa policia que aquella setmana desnonava una família del sindicat amb menors de casa seva amb la complicitat de la Diòcesi de Barcelona, que al dia següent tapiava el local per convertir-lo en un més dels més de 30.000 habitatges buits en mans de grans tenidors que hi ha a Catalunya.

La mateixa policia que detenia nou militants del sindicat de Cassoles ara fa dos anys, o que fa poc més d’un un any prevaricava investigant amb fons públics destinats a la lluita contra el terrorisme i l’extremisme violent una vintena de militants del moviment en defensa del dret a l’habitatge. La mateixa policia que detenia la setmana passada tres companyes del moviment per l’habitatge a Barcelona per defensar la llar d’una companya davant l’especulació sense límits del fons voltor Cerberus. Una empresa que, una vegada més, incompleix la seva obligació legal d’oferir un lloguer social.

I una realitat, la de la repressió i persecució política, que en els darrers anys estem patint com a moviment amb prop d’un centenar de detencions i milers de multes a militants. La mateixa policia liderada a la ciutat per l’antic regidor del districte i exdirector dels Mossos, Albert Batlle. Polític famós pels seus marcs racistes com han demostrat les seves intervencions marcadament xenòfobes contra les comunitats llatinoamericanes o les companyes manteres. Discursos que sovint escoltem de la boca de membres d’organitzacions feixistes i que, dia rere dia, diferents càrrecs electes, com el tinent d’alcaldia de seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, legitimen.

Xenofòbia, aporofobia, legitimació de l’extrema dreta i persecució de les que ens organitzem contra un sistema que ens oprimeix i ens explota, són les bases ideològiques sobre les que els suposats responsables de la nostra seguretat construeixen les seves polítiques. Càrrecs electes que no volen entendre que el creixement de la pobresa i la inseguretat no són fets desvinculats i casuals, sinó fets causals i estructurals del sistema capitalista, una forma d’organització social basada en l’explotació i les desigualtats de classe. Qualsevol política que no parteixi d’aquesta premisa i que sigui plantejada des del punitivisme i la persecució de la pobresa és prevaricar amb recursos públics i legitimar l’extrema dreta que va assassinar la Rosario.

Contra tot això, les veïnes ens organitzem al sindicat d’habitatge, perquè sabem que l’única forma d’aconseguir barris segurs és donar-nos suport entre nosaltres i confrontar la violència que patim cada dia en les desenes de desnonaments al districte i centenars a la ciutat. Som nosaltres, les que ens organitzem per defensar les nostres llars de l’especulació i la misèria del sistema, les que construïm barris segurs. Perquè un barri amb seguretat és un barri amb sindicat!