Opinió Política
Miguel Cabré Cano (CUP Sarrià-Sant Gervasi)
Eleccions municipals 2023 a Barcelona: totes les llistes
La Casa Orlandai, la més esplèndida obra de l’arquitecte i piròman —busqueu que feia amb les seves cases als EUA— valencià Rafael Guastavino, va acollir el debat preelectoral del districte de Sarrià-Sant Gervasi. Va tenir poc de preelectoral, les assistents ja portaven les atxes de campanya ben esmolades. Antigues aliances i amistats havien quedat al voral de la porta, tothom volia presentar el seu flamant i superoriginal model de ciutat.
Eren presents les set formacions amb representació a l’Ajuntament, tot i que van ser escollides només sis —rareses derivades d’excentricitats com aquella candidatura de Manuel Valls—, representant un arc ideològic ampli. Malgrat tot, des del començament vam veure que això no suposaria un debat de models. Eren els matisos on jugaven la partida.
Per exemple, parlem d’habitatge i serveis públics? Pal de paller de la situació actual d’un districte on l’emergència residencial i la manca de serveis públics no pot ser més evident. Doncs ningú aposta per un canvi real, crítiques a la intervenció dels preus del lloguer —Albert Batlle va a les llistes d’un partit dit socialista—, constant proclama del “construirem més” o que “viure a Sarrià-Sant Gervasi no és un dret, és una elecció”; un debat entre promotors immobiliaris. Pel mateix camí va anar el debat amb la resta d’aspectes, exceptuant les intervencions més propositives d’Ester Capella i Jordi Martí Grau.
“Des de la CUP ens preocupa la manca de models que es contraposin al de la ciutat aparador”
Des de la CUP-L’Alternativa ens preocupa la manca de models que es contraposin al de la ciutat aparador: la #MarcaBarcelona, amb una capital “pensada per projectar-la com un gran decorat d’Instagram”. S’ha vist durant aquesta legislatura, especialment amb uns Comuns que s’han apropat perillosament al PSC de Collboni i Albert Batlle. Per ells, la salut de Barcelona es mesura en la quantitat de grans esdeveniments i macroprojectes que pot “assumir” la ciutat. Ens queda la Barcelona de la Copa Amèrica, el Mobile, The District, els Jocs Olímpics, l’ampliació de l’Aeroport, els expats, el turisme massiu, l’elitització i ara… el Mundial de futbol femení! En resum, la Barcelona d’Esperanza Aguirre i Rita Barberà, però sense el vessant còmic de dues corruptes amants del GTA i la pirotècnia.
Algunes creiem que la salut de Barcelona es mesura en la qualitat de vida de les veïnes i que són aquests espectacles als quals la ciutat ha de renunciar. Perquè quan l’Ajuntament posa el focus d’atenció en els interessos dels lobbies i els fons voltor no ho fa amb les veïnes que veuen com el seu lloguer no para de pujar i no sap fins quan podrà viure a casa seva. Viure a Barcelona, també a Sarrià-Sant Gervasi, és un dret pesi el que els hi pesi.
Per això des de la CUP-L’Alternativa entenem que cal trencar amb el model existent, alliberar la ciutat d’una idea que asfixia les seves classes populars. La nostra alternativa és la de la gent que lluita per una Barcelona per les seves veïnes i que és conscient de les limitacions institucionals, però que sap que des d’elles es poden fer coses. Les cupaires no tenim por d’assumir responsabilitats, i per això el nostre programa està configurat també per propostes que realitzables en el curt termini per millorar la vida i ampliar els drets de totes.
“Viure a Barcelona, també a Sarrià-Sant Gervasi, és un dret pesi el que els hi pesi”
Però no és aquest l’espai per fotre una xapa somnífera sobre les nostres propostes, si les voleu conèixer estan a la vostra disposició. Així com ho estem nosaltres per respondre totes les preguntes que calguin. Aquest espai el volem utilitzar per explicar què significa votar la CUP-L’Alternativa el 28 de maig per Sarrià-Sant Gervasi.
Votar aquesta candidatura, com diu Mireia Vehí, és una qüestió d’orgull. L’orgull d’un país que veu com només la CUP no amaga l’estelada ni la llengua allà on va, l’orgull d’aquelles candidatures que proposen una alternativa al model neoliberal, l’orgull de les que es revolten.
Aquest és un orgull que existeix a Sarrià-Sant Gervasi, perquè és l’orgull que mou les veïnes que defensen cada dia Can Raventós i el seu jardí. També és el de totes aquelles que han posat la pell perquè la Buenos Aires pertanyi al poble i no als interessos del capital. L’orgull de les joves que veuen com el govern del districte ens nega espais autogestionats on organitzar-nos. És també el mateix orgull que mou a totes les antifeixistes del districte a posar-hi la cara mentre els governs municipals aparten els ulls quan el neofeixisme es manifesta a Artós i la plaça Bonanova.
Com ens va ensenyar l’excel·lent utopia socialista A Bug’s Life, només quan s’uneixen a milers les orgulloses formiguetes poden vèncer les opressores llagostes. És aquesta la lluita que s’hi juga en aquestes municipals, o es voten candidatures que aposten per afavorir a les llagostes —fons voltor, patronal, el capital— o aquella que està conformada per les que lluiten dia a dia. Per això cal que a Sarrià-Sant Gervasi també entrem al districte, per institucionalitzar la lluita feminista, antifeixista i socialista.
“Serem el malson d’aquells que volen unes veïnes callades”
Si les cupaires entrem amb força —com assenyala la darrera enquesta del Diari Ara— podem assegurar-vos que serem el malson d’aquells que volen unes veïnes callades. D’aquells que no regulen els preus del lloguer, que no mobilitzen el parc buit d’habitatge i que amaguen el català i l’estelada quan els hi fa nosa.
Tanquem ja aquesta columna, no ens allarguem, assegurant-vos que els seus malsons seran la nostra joia. I que una CUP forta significarà independència, cooperativisme, comerç local i veu —i vot— per a les veïnes. Ens veiem diumenge 28 de maig!
