Dimecres 22 d’abril (La Butxaca/Debolsillo). A L’estrany, Meursault encarna l’absència de culpa: no perquè sigui innocent, sinó perquè és aliè a les emocions i als gestos que la societat exigeix. CICLESACTIVITATS: 7 La seva veritable condemna no neix del crim, sinó de la seva incapacitat per simular el sentiment de culpa que la societat espera i valida. Amb Víctor del Árbol, escriptor, crític literari i professor de tallers d’escriptura. En aquest cicle de lectura ens endinsem en els territoris foscos de la culpa: la negada, l’assumida i l’heretada. Tres novel·les que mostren que el càstig més profund no sempre prové de la llei, sinó d’una fractura profunda entre l’individu i l’ordre moral que l’envolta. La culpa apareix com una ombra persistent, una condemna silenciosa que s’instal·la en la consciència i es prolonga en la mirada dels altres, allà on no hi ha ni perdó ni oblit. Què ens fa culpables: l’acte comès, la consciència que ens el recorda o la societat que jutja? Les lectures que integren aquest cicle exploren diferents maneres d’afrontar —o d’eludir— la culpa i el judici, en contextos històrics i socials molt diversos. Al final, la culpa no es dissolves ni s’extingeix: senzillament ressona. És un ressò persistent que acompanya l’individu fins i tot quan la llei guarda silenci, fins i tot quan ja no queda ningú per jutjar.
