23.5 C
Sant Gervasi
| Diumenge 20 de setembre de 2020 |

Exactament així

Un relat original de Mò Bertran

Cultura – relats

Mò Bertran

Exactament com ho havia imaginat. Intens. Ella al damunt, Ella a sota, Ella d’esquena. Tots dos de costat. Finalment, tots dos mirant el sostre. Respiren, se’ls escapa el riure. Felicitat extrema, pensa Ella.

Quatres hores abans, un divendres de març, es troben en un bar de Gràcia.
–Hola.
Ell la mira, és més alta del que pensava. Més prima. Més rossa. Més clotets a les galtes. Més pits. Més espatlles. S’expliquen la vida fins als seus vint-i-set anys, davant de quatre ampolles de cervesa. Decideixen no canviar de lloc per sopar, un entrepà i una altra cervesa fan el fet.
–Ho sento, no hi ha ascensor, són cinc pisos.
Ella camina al seu costat pel carrer estret, fins al portal petit on entren i comencen a pujar. És més baix del que pensava. Més atlètic. Més moreno. Més barba. Segueix el cul que puja a bon ritme, de dos en dos. L’imita, està en forma.

Publicitat

Sis mesos més tard, Ell i Ella arriben junts a la festa, saluden tothom. Ella beu un gintònic, riu, balla, parla, riu, balla, beu. Ell també beu, també riu, també balla, parla, beu i riu més. A estones sols, a estones rodejats d’amics que els encerclen, a estones cadascú en el seu cercle. Riuen, ballen, beuen. Tornen tard, contents de retrobar-se, sols de nou. Pugen les escales corrents, tanquen la porta de cop i es treuen la roba amb pressa, es toquen amb avidesa, cauen al sofà. Es mengen a petons, a llepades. Ella l’arrossega al llit, li ressegueix tot el cos amb el dit fins a la boca i l’esmuny dins. Ell li prem el sexe, li xucla els pits. Desig intens.

Ella espera al bar, avui fa tres anys que viuen junts, i ja fa vint minuts que espera. Per fi arriba Ell. S’ha entretingut a la feina, li sap molt greu, tenen molt embolic. Ella no té gana, Ell sí. Sopen en un japonès, després passen pel bar de sempre, hi troben els amics de sempre i tenen les converses de sempre. Riuen una mica. Tornen aviat perquè Ell està cansat i s’ha de llevar d’hora per treballar. Ella també, anirà a córrer. S’adormen agafats. Es desperten cadascú al seu cantó.

Mig any més tard, Ell no arriba a temps a la festa perquè té feina. Ella hi ha arribat de les primeres i beu, parla, balla, somriu. Torna tard, ha begut massa. Puja les escales aturant-se a cada replà. Cau al seu cantó de llit. Ell dorm.

Ella l’espera. Li retreu no sap què, quan arriba, n’està avorrida. No entenen què els passa. El desig hi és, potser adormit, potser només és que hi falta una peça. I arriba la proposta, que Ell rep amb molta alegria. Ni pensava a fer realitat la fantasia, la fantasia que de tan comuna li semblava impossible. Ella, tot i haver-ho proposat, ara té dubtes davant l’entusiasme d’Ell, perquè pensa que Ell continuarà tenint sempre molta feina, continuarà estant cansat quan arribi a casa. Ella sap que li està posant un caramel a la boca, al penis, perquè vol tornar a follar amb Ell. Vol tornar a sentir, amb Ell.

I és així, una nit, exactament com Ell ho havia fantasiejat i tal com Ella li havia proposat. Ella asseguda sobre d’Ell, marcant el ritme. L’Altra sobre la boca, la llengua d’Ell la busca, la troba. Ella i l’Altra, sentint el mateix plaer, rostre davant rostre, es miren i s’entrellacen en un petó. Els llavis s’acosten, molsuts, es mullen i s’aparten després, deixen ballar les llengües, els ulls oberts, descobrint-se.  Juganeres, rastregen l’orella, xiuxiuegen mots amb la veu rogallosa, vull, vull. Els dos cossos es mouen al mateix ritme. Segueixen la música, els tres són un. Units en el mateix desig, units en un gemec.

La felicitat hi és un cop a la setmana. L’Altra els retorna el plaer, la il·lusió i el desig renascut. La intensitat.

Tres mesos més tard, Ella surt de casa, nerviosa. Ell és encara a la feina. Aquesta setmana l’Altra els ha dit que no pot trobar-se amb Ells. Ell s’ha sorprès, així de cop, s’ha enutjat fins i tot, què ha passat. Ella l’ha tranquil·litzat, potser només serà aquesta setmana, potser podran provar com els va a Ells dos, sense l’Altra peça. I en aquell moment Ella ha rebut el missatge. A les set a casa meva, t’espero, a Tu.

 

 

 

Mò Bertran, professional del món editorial, va dirigir l’editorial Edi-Liber, i ha treballat durant anys a l’editorial Icaria. Veïna de Sant Gervasi, actualment treballa com a correctora per compte propi. Fa uns mesos ha començat a escriure.

Altres contes publicats:

Cabaneta

Una família

Bicicleta

Felicitació

Velvet

Així de senzill

‘De baix a dalt’, un relat original i inèdit de Mò Bertran

Quatre mocassins

 

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

1 COMENTARI

  1. Moltes gràcies per difondre els vostres contes. La lectura dels que es van publicar i dels anteriors que no havia llegit ha esdevingut un plaer inesperat, en aquest estiu tan estrany.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.